Pensaments (i III)

Queviures. Quinze dies de colònies als Oms: jocs, danses, cançons. El bany al gorg de Terradellas, i les caminades muntanya amunt fins el Cingle Quinze dies de campaments amb els escoltes: les noies guies, el clan. L’akela dels llops. “ Sempre a punt”. “ Tan com puc” “Flors de neu: amunt alegrament”. Els focs de camp i l’amistat, l’esperit de servei als altres i la consciència de país. Tot això ha estat l’agrupament i les trobades al cau.

Reverent Anton Romeu, 25. 24 anys d’estança. Jocs, nervis, problemes, història passada. Veïns; n’hi ha hagut de tots. Petita casa. Carrer quiet, tranquil, més aviat mort. Gent que torna a la memòria: Chamorro, Anita, Arcas, Masarrons, Xordi, Angelita, Catalina i Pascual, Mercè i Pere... han existit? Feina, treball, neteja, bèsties, pati.

Sant Jaume de Frontanyà. Nom lligat a la història. Vacances. Amistats i caminades, bolets, el Cingle i Faig i Branca. El primer lloc que ens oferia unes vivències continuades, entranyables. Els pastissos de la Carmeta i el Miquel amb el mulo que tornava. La Mª Rosa, el Sacha. La Florentina explicant històries tot guardant la clau de l’església i vigilant la font de la plaça. Records vius encara.

Timoneda. Una altra etapa. Si Sant Jaume de Frontanyà va ser el descobriment d’una altra manera de viure, de la muntanya, Timoneda ha estat el bosc, les plantes, els bolets, la llibertat buscada. El treball de l’hort i l’esforç de l’aigua. Estimada Timoneda, t’enyoro encara.

Universitat. En aquells temps que més que estudiar, es lluitava...davant dels cavalls que entraven a les aules. Corredisses a la Diagonal davant dels grisos. Un món de lluita: assemblees, vagues. Pels presos, pels assassinats, per les sentències de mort, pel Puig Antich. Més tard, la Marxa de la Llibertat, la Campanya de la llibertat d’expressió per la Torna, Pax Christi, el Casal de la Pau, l’Assemblea de Catalunya, el BEAN, la Indepedència. Quan les mobilitzacions les feia la gent que era protagonista del seu destí. Quan el futur no estava tant sols a mercè dels polítics de dins i fora de casa.

Viatges. Ganes de conèixer llocs, gent, costums,...El primer de tots per Europa amb la motxilla a l’esquena i un tros de pa amb formatge menjat al llac de Ginebra, dormint a l’estació del tren i fent autostop.

Viatges en cotxe propi, amb tenda, en albergs. Continuen ara, encara que el pes a l’esquena sigui més lleuger.

Xispa. Fox terrier. Una gossa de raça, nerviosa, afectuosa, intel·ligent. Va morir a Espot, la baixàrem a la falda.

Després hem estimat altres gossos, cada un ha estat diferent de l’altre:

El Roc, mesell, fins i tot pesat quan et buscava la mà. Però no et deixava; companyia assegurada.

La Bruixa, molt estimada, intel·ligent, fidel. Quins salts, quines alegries quan ens veia arribar a Timoneda. El Jaume la va ajaçar sota el cirerer.

La Darma, carinyosa. La dels camins del Secalló, cap a Sorribes i el riu de Lavansa.

I d’altres: el Xiroi, el Manyac, el Timó i la Neda, el Valent, el Garric. I el Dalai, el que ha passat a terres de secà tot i haver nascut a Lavansa.

Z Última lletra de l’alfabet, però la que t’indica que pots tornar a recomençar amb d’altres paraules, d’altres idees. Com un joc. Un exercici de coneixement d’un mateix.

Tornem-hi?