Hola, Francesc, amic.

Hola Francesc:

Se'ns fa difícil fer aquest escrit, el voldríem haver deixat per més endavant, per molt més endavant, per aquells moments que ens haguéssim pogut retrobar tranquil·lament mirant el cel, amunt, molt amunt, tot veient passar els avions i explicar-nos els records, les vivències, les anècdotes, els pesars i les bromes d'una vida de treball compartit, per reviure les il·lusions que han marcat la nostra tasca en la creença de que un món millor passava per l'educació dels nostres infants i joves.

Volem recordar el  pas per l'EAP i els Serveis Educatius amb la teva disponibilitat a tothora fins al punt de deixar la teva pròpia feina per ajudar sempre als teus companys. Tu estaves present quan se't necessitava i amb paciència, sense presses, en actitud d'escolta tenies temps per als demés..

Recordem la teva actitud positiva cap a les coses sempre relativitzant els propis problemes, pèrdues o dolor per fer que els altres ens trobéssim bé. Mai conflictes, mai un no.

Home de Secundària que amb els anys vas arribar fins al cicle infantil. Noi que ens ha dirigit amb serenor i amic de tots.

Et recordem com a pare orgullós parlant sempre amb tendresa dels teus fills, sempre amatent als seus canvis i a la seva creixença. Abocat a la teva família, als teus amics de la colla. Amb tu vam aprendre a estimar Mataró.

I sobretot tenim present, les ànsies de viure, de provar sempre coses noves: de la música, de volar, de la fotografia, dels avenços en la tècnica, de la informàtica: just com un nen amb sabates noves.

Com ens han fet arribar els companys dels SE Vallès Oriental “ Les paraules no poden omplir el buit que deixen les persones”

I recollint les paraules dels mestres de l'Artur Martorell: “Quan la mort ens arriba, el record ens fa viure per sempre”.

Francesc, sempre estaràs amb nosaltres:

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

(Del poema “Aquest silenci” de Martí Pol)

Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

(Del llibre “Paraules al vent” de Martí Pol)

De les teves companyes de l'EAP, a 10 de juny del 2010