19 de juny 2010

Premi de Fotografia

Avui he anat a recollir el 2n Premi de Fotografia (Qualitat Botànica) del XII Concurs de Fotografia de Plantes Medicinals Vinca Pervinca, organitzat per Maria Casas, biòloga que té una botiga a la Plaça del Mercat, 22 del Clot. Les fotografies estaran exposades a la botiga fins el 23 de juny i del 26 de juny fins el 4 de juliol al c/ Nou, 11 de Sant Antoni de Vilamajor.
La fotografia premiada és la que porta per títol : Hyoscyamus niger, Jusquiam negre. feta a Lavansa el 2009.

D'aquesta planta també se'n diu Herba Queixalera o Queixals de Vella ja que s'utilitzava per alleugerir el mal de queixal.
Els principis actius del Hyosciamus, vénen donats pels alcaloides iosiamina i la hioscina. 
Des de molt antic es coneixen les propietats de la planta, que s’utilitzava per mitigar el dolor i també per alleugerir els patiments de les persones sentenciades a tortura i a mort, ja que no només alleuja el dolor, sinó que també t’indueix en un estat de completa inconsciència. En canvi, per usos rituals o recreatius, els fruits  es cremen i se’n respira el vapor que produeixen.
Els seus alcaloides, iosiamina i hioscina, en dosis baixes bloquegen els receptors de l’acetiocolina, deprimint així els impulsos de les terminals nervioses. En dosis elevades en canvi, provoquen una estimulació (euforia), seguida, com sempre, d’una depressió. Antigament, el jusquiam s’utilitzava en casos de còlic, d’hipocondria, bogeria, epilèpsia, neuràlgies i convulsions.
A més a més, les seves fulles fresques, s’aplicaven exteriorment en llagues i petits tumors. En canvi, les fulles seques, es recomanava fumar-les en forma de cigarrets per les malalties de pit, com ara tos, asma... De fet, un altre nom vulgar del jusquiam és el de Tabac bord.
A més, si les fulles eren bullides amb llet, calmaven els dolors reumàtics crònics.
Els seus efectes a nivell els va descriure el famós metge persa Avicena que va viure entre el 980 i el 1037 : “ Els que la mengen surten del sentit, creuen que els estan pegant, tartamudegen i renillen com cavalls”. “Senten una pressió en el cap, la sensació de que algú els està tancant les parpelles per la força, la vista se’ls hi torna poc clara, la forma dels objectes es distorsiona, i es presenten les al·lucinacions visuals més estranyes. Amb freqüència, la intoxicació està acompanyada d’al·lucinacions gustatives i olfactives. El somni, interromput per les al·lucinacions, acaba amb una forta borratxera”. Es diu que les bruixes en prenien pels seus estats al·lucinatoris.
També en va parlar Luis Otero, en el seu llibre Las Plantas alucinógenas: El beleño produce una sensación de gran ligereza, parece que uno pierde peso, sintiéndose tan ingrávido que uno acaba creyendo que se eleva por los aires, lo mismo que la bruja volando sobre su escoba. Así como la belladona provoca furia y violencia, no raramente acompañadas de carcajadas delirantes, el beleño es más tranquilo, y el intoxicado busca la calma e, incluso, trata de dormir. 
El que està comprovat, és que després de l’administració del jusquiam, augmenta el ritme cardíac i la temperatura corporal, les pupil·les es dilaten i generalment s’observa somnolència i sequedat bocal.
Aquesta planta també està present en la literatura, de fet, el pare de Hamlet, va morir emmetzinat per jusquiam negre.

2 comentaris:

  1. Felicitats pel premi!
    Una foto impactant que revela la bellesa de la natura, inimitable!

    ResponElimina
  2. Gràcies Jeremies. He llegit algun relat teu a relats en català. T'aniré seguint!

    ResponElimina