dissabte, 30 d’octubre de 2010

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

divendres, 22 d’octubre de 2010

L'escola com espai d'acollida

"La societat ha avançat molt tècnicament, no es qüestiona res si s'afirma que és científic, però encara s'eviten -o es temen? - els sentiments, es fa molt més emfàsi en els coneixements, en les capacitats i competències. S'eludeix el paper de compromís social com si la responsabilitat només s'hagués de dur a terme a l'escola. La competència tècnica ha impregnat el llenguatge d'objectivitat com si això fos possible en educació, s'ha fomentat la formació individual i competitiva i s'han alçat murs d'incomunicació i d'exclusió.
Malgrat que ara més que mai sabem que un món plural requereix respostes plurals i que aquestes van molt més lluny que els sabers de l'aula. L'escola és molt més que una aula, és un espai i un temps en que es construeixen dia a dia relacions, en el qual allò que realment té valor són les relacions humanes que s'hi produeixen."

Aquest fragment pertany al llibre "Els Marges de la moral. Una mirada ètica a l'educació", obra coordinada per Joan Carles Mèlich i Agnès Boixader. Crec que retrata molt fidelment alguns dels temes candents avui en dia de l'educació. A l'escola i en referència als alumnes i la seva educació, es parla continuament de competències, de capacitats, d'objectius planificables, de criteris específics d'avaluació i potser si que s'oblida - o més aviat es transformen en currículum - tot allò que fa referència als sentiments, les emocions, els valors personals i les relacions socials, no tant sols dels alumnes si no del mateix professorat. Quan, des de l'EAP, donem orientacions per a determinat alumne acostumem a pensar eamb criteris "acadèmics" i crec que hauriem de tenir en compte, també, el posicionament, l'actitud, el pensament del professorat i, en definitiva, la dinàmica i la cultura de l'escola que ha de portar a terme el  mal dit "programa".
En una època en la que cada vegada es parla més de pluralitat, diversitat i inclusió, estem potenciant precisament el contrari, fomentem la formació individual i competitiva en la que molts alumnes no tenen lloc encara que estiguin asseguts amb uns companys a l'aula. La inclusió va més enllà de les parets de les aules, de les organitzacions d'escola, de les orientacions dels serveis. La inclusió té a veure amb la condició humana en relació amb el seu entorn.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Dolmen de Ca l'Arenes

   
Alzina de Can Ferrerons
Dolmen de Ca l'Arenas
Dissabte passat vem fer una petita sortida amb els amics de Sabadell. Fent honor a l'únic noi i del Maresme vem anar al Corredor. Vem enfilar la carretera des de Dosrius per fer una petita marrada cap a l'Alzina de Can Ferrerons per la pista que porta a Llinars del vallès, un dels arbres monumentals de Catalunya. Remuntada la pista i situats ja al camí del Santuari del Corredor vem baixar un corriol des de Can Miloca fins el Dolmen de ca l'Arenes, ben restaurat i conservat. El dia núvol i el verd dels pins ens va acompanyar. Vem tornar a Can Miloca i d'allà cap al Santuari del Corredor on vem dinar en un ambient agradable.
De tornada, uns cap a Sabadell i d'altres cap a Badalona amb el bon regust d'un dia amb bona companyia.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Badalona i la Cultura

És fantàstic com cada vegada que anomenem la "crisi", sorgeixen retallades sempre en el mateix sentit. L'Ajuntament de Badalona ha retallat les activitats culturals que es feien per a les escoles i que servien de punt final a tota una feina en el camp de la música i les arts en general. Veieu l'edició del Punt del 7 d'octubre
Senzillament és indignant!. Com si la cultura no formés part de l'educació dels nostres infants i joves. O és que s'havia organitzat per passar el temps? Quin bagatge cultural volem pel futur? En el currículum sempre s'ha tractat de "maries" les temàtiques de música, art, plàstica, dansa,... després senyors, ens queixarem que la gent no va als teatres, ni als concerts. La cultura i l'educació haurien de formar un tot i hauria de formar part de les nostres activitats diaries. O és que només ens referim a la música quan la "baixem" d'Internet? Felicitats als que programen i organitzen amb uns criteris tan clars!
Estem a les beceroles, respecte d'altres països, en l'aprenentatge i la pràctica de la música, els nens i nenes que en volen fer han d'anar a escoles de música fora de l'horari escolar i quan hi ha escoles que aconsegueixen treballar-ho sistemàticament com una activitat de centre dins del curriculum, .... va i tallem les ales. Continuament te n'adones que, en realitat, les coses no han estat ni pensades ni planificades amb criteris pedagògics i quan s'ha de retallar, retallem altra cop el mateix. Com diu el senyor Vicenç al comentari del Punt, no es podien retallar càrrecs de confiança i no projectes que fan d'una ciutat la seva ànima i identitat cultural, educativa i pedagògica?

LA SARSUELA "CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA" - Farandola i Marxa amb cor final



L'Orfeó La Lira i la Coral de Sant Adrià a la Festa Major de Sant Adrià el 12 de setembre d'aquest any.
Que gaudiu del concert!

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Tribut a Raimon

Aquest diumenge uns 400 cantaires han fet un Tribut a Raimon acompanyats per l'Orquetra Simfònica de Badalona i dirigits per  Manel Barea.  "Cançons de mare" interpretada per la Coral del Conservatori de Música de Badalona i l'Orfeó La Lira de Sant Andreu van donar el tret de sortida de l'homentage que acabava amb l'obra Tribut a Raimon interpretada per diferents corals de Badalona, Montgat i altres llocs. L'antiga Penya plena de gom a gom feia imprescindible encara els ventalls. Fora, una pantalla gegant permetia seguir l'acte una mica més a la fresca.
Ha estat una diada interessant. Com a cantaire, participar en aquests actes et permet sentir-te part integrant d'un moviment coral de fort arrelament a Catalunya. La figura de Raimon mereix aquest homenatge com també se'l mereixerien altres cantautors i grups que han omplert les nostres vides de cançons i d'anhels de llibertat i ens han ajudat a entendre una mica més aquest país. Valgui també aquest homenatge per tants d'ells, coneguts i no tant coneguts: i d'estils i maneres de fer diferents: els Setze Jutjes, Maria del Mar Bonet i el seu germà, Ovidi Montllor, Guillem de Fack, Maria Lafitte, Ramon Muntaner, Pau Riba, Jaume Arnella, el Grup de Folk, Ara va de bò, els Esquirols, Uc, Falsterbo 3, Glòria, Lluís Llach, Teresa Rebull, Remei Margarit, Delfí Abella, Josep Maria Espinàs, El Pont d'Arcalís, Xesco Boix, ..... A tots ells, als que m'he deixat, i amb tots ells, seguirem cantant!
Fotografia: Francesc Ribot

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Valors del Matarranya

2n premi de fotografia del V Concurs "Valors del Matarranya"
Avui al poble de Ráfales s'han concedit els premis i m'han otorgat el 2n premi per aquest carrer de Valderoures. La gent del Matarranya té moltes ganes de fer coses. El Matarranya és una comarca d'Aragó fronterera amb Catalunya on encara s'hi pot sentir parlar català i que tenen un paisatge i uns pobles que fan de bo conèixer.
L'any passat ja vaig tenir la oportunitat de recollir un premi en el IV Concurs que es va donar al poble de Valdeltormo i la veritat és que en aquelles terres et trobes com a casa.
A reveure i fins el proper any!