dimecres, 28 de setembre de 2011

365 Contes

Durant 1 any, 365 dies, un centenar de persones vem participar al bloc 365 contes i vem anar publicant contes fins arribar als 365. L'ànima del Bloc, la Mònica, en va tenir cura i hi va esmerçar hores i hores. la intenció era la seva publicació en un llibre que els recollís. Tot i que la proposta la va fer una editorial, sembla que allò que s'havia acordat no ha pogut ser i, de moment, no s'ha pògut editar. Era una iniciativa magnífica que partia de la voluntat, en primer lloc de la blocaire i de tots els que vem participar-hi amb il·lusió i desinterès. És llàtima que iniciatives d'aquestes, per altra banda premiades com a blog, no es puguin acabar. Sembla que el món editorial és un món complexe al que no pots accedir si no estàs introduit o no coneixes algú de bona mà; llàtima, com tantes altres iniciatives ciutadanes, populars i voluntaries.
Hem encetat un camí a través del Facebook, on us podeu fer amics dels contaires.
Esperem que això no mermi les il·lusions, l'esforç i la tenacitat dels escriptors i dels lectors. Potser ara que sembla que es farà una llei per enaltir els valors d'aquest país, podrem comptar amb l'esforç, la voluntat, la solidaritat, l'empenta a iniciatives d'aquesta mena.
Podeu trobar l'enllaç del bloc i llegir els contes:
http://365contes.blogspot.com/
També podeu fer-vos amics al facebook:    http://www.facebook.com/profile.php?id=100002976471018&sk=info

Els Gorgs de Campdevànol

Un itinerari preciós, molt ben senyalitzat i molt relaxant.
Des de Campdevànol s'arriba fins la Font de Querol i a partir d'allà es segueix l'itinerari dels Gorgs passant pels Gorgs de: La Cabana, La Tosca, l'Olla, la Bauma, Del Forat, Colomer Petit i Colomer. Es travessen boscos de pi, prats i caminois de boixos i es passa pel Mirador per tenir una extensa vista de la Serra de Catllaràs i l'ermita de Montgrony.

diumenge, 18 de setembre de 2011

El Nou Messies

Un grup d'estudiants actuant com a monjos amb vot de silenci

"cantant" l'Halleluia.

divendres, 16 de setembre de 2011

Port de Salau. Agost 2011

XXIV Pujada al Port de Salau en un dia boirós i amb fred de ple hivern. Tanmateix, els catalans i els occitans vem retrobar-nos al Port, amb música i danses occitanes i parlaments i amb el formatge occità i el vi català a gust de tothom.
Llàstima que el dia, el fred i la boira ens va fer marxar d'hora. aquest any vaig començar el camí a peu però la pluja de primera hora va fer que acceptés l'oferiment d'un petit Panda igualadí per fer la primera part de la pujada, fins on no poden continuar els cotxes. El darrer tram, boira amunt, recordant les altres pujades quan hi vem anar amb la meva mare i les meves nebodes. Les capellines van ser l'uniforme dels agosarats. Un cop dalt, tothom arrecerat a les restes de les construccions que havien de ser un "funicular". arribats els de la part d'Occitània va haver-hi música, parlaments, formatge i vi per a tothom. Vem trobar a faltar l'Enric Garriga Trullolls, ànima perseverant del CAOC. El descens va ser tot a peu, amb tranquil·litat. De retorn un petit passeig per Esterri i fins l'any vinent esperant que el temps ens permeti ser més.

Proposta a Albiol

Proposta de banc als carrers de Badalona Es pot fer planter de tomaqueres, enciams, cebetes i alls tendres, pèsols nans i herbes aromàtiques. Si cal també s'hi poden posar cactus per assegurar que ningú segui ni ho faci malbé. La pedra és fàcil: s'enderroca alguna casa i llestos! Amb l'aigua ja ho tenim una mica més complicat, però aquests camions que passen pel carrer i tiren "la neteja" de les voreres als portals de les cases que troben, poden descarregar als bancs.  Els cartellets són opcionals. Jo crec que faria maco, no?!

diumenge, 11 de setembre de 2011

La Diada i Pau Casals


dilluns, 5 de setembre de 2011

Hola de nou


Ja tornem a ser-hi. La rutina ha tornat amb l'inici de setembre i com cada curs ens mirem les festes i els caps de setmana que vindran amb enyor de futur. Aviat recordarem amb nostàlgia les "vacances" com un parèntesi de la vida quotidiana, tot i que hauria de formar part, també, de la nostra quotidianitat. Ara repensem no només la feina si no també allò que podem fer quan en sortim per que ens ompli una altra rutina disfressant-la de lleure i de motivacions "extres"; és l'hora dels propòsits de gimnàs, d'idiomes, o més ben dit, no sé perquè, de repassar l'anglès com si les vacances ens haguessin fet adonar de la nostra poca habilitat quan es necessita sortir a fora. També mirem cursos i cursets presencials i telemàtics per anar omplint el temps que ens queda al plegar i abans de sopar: tot plegat, potser, intentar omplir la buidor d'unes hores que res ens apressa, sense donar descans, com si darrera d'una cosa n'hi hagués d'anar una altra forçosament. Hauríem d'aprendre a donar temps al temps, n'hauriem de saber perdre una mica de temps i vagarejar, i passejar, i fruir del dia que ja s'escurça i de les hores lànguides d'abans d'anar a dormir.
Aquests dies, torna a parlar-se d'educació i ensenyament. Sembla que és un tema que ens interessa especialment als acabaments de curs i als començaments; la resta de l'any no és un tema de massa debat a no ser que hi hagi alguna vaga anunciada. I es parla d'horaris, de calendaris, però no s'entra en cap tema pedagògic ni en cap debat que pugui compartir tota la societat. De tant en tant, això si, surt altra vegada la situació del català a l'escola i hi esmercem notícies, desencants, debats a la radio i a la tele, per intentar comprendre com tres famílies poden amb tot un país.
Doncs, continuarem anotant impressions en aquest sac i esperant compartir opinions.
Que tingueu un bon curs i seguiu amb la il·lusió de la feina ben feta; la il·lusió que ens ha de portar a un altra demà on no calgui ja parlar de les hores ni dels recursos, un demà on puguem ser amos i mestresses de casa nostra.
Endavant!