dimarts, 31 de gener de 2012

Festa del Badiu

HOLA! Tinc una mica abandonat aquest bloc. 
La veritat és que no sé massa com posar-m'hi però ahir vaig trobar una noia amb la que hem coincidit a molts llocs i m'ha dit que havia trobat el meu bloc i li semblava interessant. Caram! sempre em quedo parada que algú m'ho digui. Tinc la sensació que escric per mi i que he penjat aquelles coses que m'han motivat, preocupat o fet viure.... però que algú s'hagi parat al bloc de Cal Sac i a més a més l'hagi investigat i l'hagi trobat interessant, em meravella!
Aquesta noia la conec des dels temps de l'escoltisme. Una bona companya, amiga i referent per a tota una determinada gent en el camp de l'escoltisme i en el camp educatiu i psicològic. De fet, les meves primeres passes en el món professional van ser gràcies a ella, amb les reeducacions al carrer Sant Joan de la Creu, a Badalona. M'ha comunicat que aquest any es celebra el cinquantenari de la Festa del Badiu! 50 anys!! De seguida he pensat que jo en tinc 57 i en faré 58! O sigui, que jo en tenia 8 i estava en les llistes d'espera per entrar a l'agrupament Sant Jaume-Rosa Busqué!!
Quins bons records!! Això que penso que mentre es viuen, no ens acabem d'adonar del que estem vivim i és el pas dels anys els que et fan reviure una història a la que no donaves importància. Sempre havia envejat a la meva mare quan ens explicava les coses que havia fet i havia viscut de jove: el teatre, la joventut carmelitana, la família, la colla d'amics, el "col·legit"... i pensava que jo mai no podria recordar res semblant perquè jo no vivia res interessant. I ara, enyoro tant aquells temps! Deu ser cosa que una es va fent vella!!
Avui m'ha tornat a trucar i hauré de buscar a les golfes els records fets pols desats en unes maletes velles, espolsar-los i reviure'ls entre plors... segur!
Estic en un moment de la meva vida en el que encara estic paint un dol... de tantes coses passades.... de tants records que tornen i ni tant sols m'esperava.... i no sé com continuar i com encetar una etapa nova... i em fa una mica de basarda!, de quedar-me ancorada en aquest passat que quan era present em va passar de llarg. I vull fer un futur... però com i perquè? Potser també estic en una realitat a la que ara no valoro i d'aquí uns anys.... si en queden gaires.... recordaré amb enyor.
Perdoneu l'abocada, espero que no gaire gent ho llegeixi... però avui n'he tingut ganes.
Buscaré a les golfes i espero que em serveixi per crear un demà..... no per a gaire gent, tant sols per mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada