A l'escola li han demanat que fes un conte ara que arriba Sant Jordi. Els mestres triaran el millor de cada classe i d'entre tots els seleccionats en premiaran un! La Júlia està neguitosa, la mare li ha dit que ella escriu bé i que pot participar-hi. Està asseguda a la taula del menjador amb un paper blanc al davant, un llapis i una goma per si s'equivoca, però no sap com posar-s'hi. Mira al seu voltant a veure si li surt algun tema que tingui relació amb aquesta diada: llibres, dracs, princeses, roses... Tot li sembla massa vist ja. Ella voldria fer alguna cosa original, que tingués impacte, que tothom ho recordés sempre... fins i tot, podria ser, que algú li publiqués en algun recull de contes i sortís a les llibreries com un "best-seller" que diuen la gent gran i que ella no sap ben bé què vol dir però veu que tothom en parla. Després d'una bona estona, encara no li ha sortit res i aquell paper tan immaculat continua impassible al seu davant.
I si escrivís sobre un drac bo i una princesa dolenta? No, seria massa, les princeses no poden ser dolentes de cap manera perquè llavors els prínceps estarien tristos i no les podrien despertar amb un petó.
I si parlés d'una rosa que no vol estar en un gerro perquè li agrada més el jardí? Apa! totes les roses estan als gerros i no es queixen pas!
I si digués que una nena es compra un llibre. Ui! no és pas possible, els llibres els compren les mares i els pares.
La Júlia cada vegada està més desanimada. Segur que els seus companys ho sabran fer millor i ella es quedarà sense premi.
Continua pensant mentre fa punta al llapis; es mira el seu jardí però no hi ha cap rosa, cerca el príncep que li ha de portar la inspiració, però tarda molt.
Al cap d'una hora sense fer res li comencen a espurnejar els ulls i poc a poc li vénen uns sanglots i unes llàgrimes grosses van caient sobre el paper. S'eixuga la cara amb les mans i veu el manyoc blanc i rebregat que està sobre la taula. Ho deixarà córrer!, ella que en sap de llibres i contes. Els que escriuen segur que de seguida els ve alguna cosa al cap.
Dirà a la senyoreta que no li ha donat temps, que s'ha trobat malament, que el seu germà li ha estripat el full... be, alguna cosa semblant i ja s'ho pensarà per l'any vinent.
S'aixeca i es prepara una mica de berenar i posa la tele. Es queda bocabadada davant les imatges: una nena de la seva edat i que viu a un altra país està en una escola asseguda en una cadira de rodes i escriu amb dos dits d'una mà perquè no en té més. Està somrient i quan el presentador li pregunta què li agradaria, respon que voldria rebre una carta d'alguna nena per llegir-la i contestar-la i així aprendria molt.
La Júlia deixa l'entrepà i agafa un full blanc altra vegada. Hi dibuixa una rosa i escriu: "Al meu país demà serà Sant Jordi i la gent es regala llibres i roses. Aquesta és per tu. Espero que siguem amigues. Serà el millor premi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada