13 de maig 2016

Primavera a Cal Julià

Mentre els badalonins indultaven una nit a la dimonieta Anastàsia, jo he tornat a Cal Julià per gaudir de la primavera. Tot el camí estava tenyit de verd i d'arbres que comencen a brotar i ensenyen les fulles tendres. Sempre m'agrada arribar a la casa per aquesta època i que em donin la benvinguda el bé de Déu de lliris blaus que hi tinc; em dóna alegria i m'emociona.
Ara, està tot florit! Els lliris, el lilà, les bosses de pastor, els trèvols, la farigola, l'argelaga. D'altres flors han acabat ja el seu moment: els narcisos i les violetes escampades per tot el terra. Els lledoners estan brotant, els avets creixen, el fonoll i el julivert s'escampen, les maduixeres floreixen i les roses ja despunten. Tot riu! I el Petit m'ha fet companyia amb el seu miolar demanant menjar.
Tot era solitud; tant sols ha passat el jeep del Cossarell fent la seva ronda habitual i, a la nit, s'encén la llumeta de Cal Pomer.
No he pogut fer cap caminada: els núvols negres i el terreny mullat m'han reclòs a dins de casa. He passat unes estones llegint i, quan el sol m'ha fet l'ullet, he aprofitat per passar la desbrossadora d'herba perquè estava altíssima amb les darreres pluges.  Aviat haurem de tornar-hi.
He fet algunes fotos de les gotes d'aigua reposant sobre la corol·la de les flors. Tot traspua tranquil·litat. He baixat amb recança  però amb l'esperança de tornar a pujar! Sé que el meu petit refugi serà allà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada