dissabte, 1 d’octubre de 2016

Per la Serra de Port del Comte

L'Estivella
Ens hem trobat de bon matí al Restaurant El Trabucaire de Solsona que, com el seu nom indica, ens porta reminiscències dels trabucaires solsonins, aquest poble de mata-rucs que excel·leix en festes de foc i carnaval. Amb els cotxes hem pujat cap a Port del Comte, serralada modesta del pre-pirineu però que, no per això, amaga grans caminades i unes vistes excelses! Un cop aparcats a l'Estivella hem iniciat una forta pujada seguint el recent creat camí de raquetes per salvar el desnivell que ens ha acostat al Cim de l'Estivella. Al nostre voltant els cims pelats sota un sol i un cel blau que meravella.
Pedraforca
A partir d'aquí, la colleta que ens hem arreplegat avui, comptant amb alguna incorporació jove i molt benvinguda, tot carenejant, ens hem arribat a la Tossa Pelada, cim que vetlla les pistes d'esquí nòrdic de Tuixent - La Vansa. Sota nostre les pistes i el refugi de l'Arp, obert tots els dies de l'any i on és bo d'anar-hi si volteu per la zona. Al Nord, els cims d'Andorra, i voltant en un gir de 360 graus, el Cadí i el Pedraforca, sentinella d'aquestes contrades, la Serra del Verd, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera.
Port del Comte
Per l'altra vessant la vista ens arriba fins l'Aneto i la Maladeta i La Pica d'Estats, en aquest dia tan clar, els Montsecs i al Sud com no podia faltar Montserrat. Una petita ganyipada ens dóna forces per arribar fins al Pedró dels Quatre Batlles, el punt més alt i on unes taules d'orientació ens marquen tots els cims visibles en tot el que allarga la vista. Sembla talment que fem una sortida d'alta muntanya.
Tossa Pelada
El pedruscall     d'aquesta serra una mica inhòspita ens deixa veure l'horitzó quasi fins a l'infinit. Aquí no hi ha flors, ni gaires arbres a no ser algun pi escadusser i tombat pel vent que no arriba a gaire alçada i això ens ajuda a divisar tot el que està marcat en els plafons. El dia és assolellat i fresc, la millor temperatura per pujar a muntanya després d'un estiu calorós fins i tot en aquestes contrades. Una estelada ens indica que estem al cim més alt d'aquesta serralada poc coneguda pels excursionistes a no ser que practiquin l'esquí alpí a Port del Comte o el nòrdic a Tuixent - La Vansa, en algun hivern generós de neu.
Pedró dels Quatre Batlles
Iniciem la davallada entre rocs tot mirant on posem els peus. En el nostre descens ens creuem amb una daina lleugera i àgil que corre per sobre les pedres; més amunt, un voltor aturat, possiblement davant alguna presa, ens observa sense fer ni un moviment. 
Arribem a un prat d'herba ja cremada per l'estiu i amb uns quants avets que ens ofereixen la seva ombra per dinar i descansar de la jornada. Prenem la pista cap a l'esquerra, la dreta ens duria al Pla de Bessiers i la Bòfia, i anem descendint fins a arribar altra vegada al pàrquing de l'Estivella on ens esperen els cotxes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada