24 d’octubre 2016

Tot l'Univers

Cada dia surt el sol
i cada nit es pon,
cada llum té la seva ombra,
cada plor el seu consol.


Cada mà espera una altra mà
i a la mar descansa el rierol
després de deixar les torrenteres,
les verdes prades i el seu ventijol.



Cada dia recomença un somni nou.


En el cor silent de la nit
estarem junts, tots sols.
                
Entre el brogit suau de la mar encalmada
serem blancs ocells en la fosca
alçant els braços com el nu roure,
abraçarem aquesta terra
fatigats els peus de caminar
darrere l'ombra.

I continuarem trepitjant els nostres somnis
i pujarem als cims florits d'argelaga
i serem tu i jo,
talment un tot en l'univers.

Tot l'univers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada