dijous, 15 de desembre de 2016

Tagamanent

Ja som al desembre i a les acaballes del 2016. Bon moment per fer una sortida d'acabaments de tardor mentre esperem l'entrada de l'hivern. El dia ha començat assolellat i ens hem enfilat fins dalt del Tagamanent des d'on hem divisat les muntanyes que sobresortien de la boirosa plana; al lluny, el Pirineu llueix la seva perruca blanca. L'església romànica de Santa Maria està voltada per una cinta que ens priva d'endinsar-nos-hi i donar-hi una volta. Reculem el camí que passa entre rocs i alzines i deixem els cotxes a l'aparcament del restaurant El Bellver. 
Continuem l'excursió per la pista que duu cap al Pla de La Calma, tot passant per la Masia de Ca l'Agustí avui transformada en museu etnològic dedicat a mostrar com era la vida rural a mitjans del segle XIX es aquesta zona del Montseny; es pot fer una visita guiada els caps de setmana. Continuem avançant amb un cel més cobert. L'alzinar ens defensa de la mica de vent fresc i de la humitat que se'ns va calant als ossos. Travessem el Pla de la Calma sota un cel de plom; l'herba encara verda, les falgueres ben seques i els matolls de ginesta de muntanya ens van acompanyant en tot el pla. Abans d'arribar al final del pla i després de fer una mandarina i un bombó que ens reparteix la Núria B., girem a l'esquerra i davallem trepitjant la terra humida i les fulles groguenques i marronoses caigudes dels arbres. La vegetació és més frondosa i cal anar en compte amb els esbarzers i matolls que ens fan mirar a terra i aixecar els peus. Al cap de poc passem per la masia El Bellit, en un paratge isolat i tranquil, tant! que ni el gos tenia esme de fer cridòria.
Hem fet una volta circular, i, arribats al punt de confluència amb el camí de baixada, busquem un lloc arrecerat i net del rastre copiós que han deixat les cabres que han passat abans que nosaltres. Les alzines i les pedres del terreny ens serveixen per dinar. És un àpat ràpid: se'ns van glaçant les mans per la humitat del dia, la boira treu el cap per el punt més alt i tot plegat fa que ens abriguem coll i mans. No pensem pas en fer, avui, la migdiada! Acabem els bombons mentolats i retornem amb una bona marxa cap als cotxes.
La sortida ha estat agradable tot i el temps; però també fa bo viure un dia rúfol tot esperant les properes festes nadalenques. Finalment, hem format una petita coral i entonem "Les dotze van tocant", El noi de la mare" i "El desembre congelat", tan adients pel dia i l'època. Amb el comiat de bons desitjos pel Nadal i el nou any, entrem als cotxes i tornem cap casa.

2 comentaris:

  1. Per a mi també va ser una sortida molt agradable. El mal temps ens va palesa que estem a les acaballes de la tardor i que ben aviat l'hivern ja será entre nosaltres. I procurarem gaudir-ne tal com ho hem fet avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els temps són bons a muntanya, oi? Amb fred i amb calor, encara que millor un bon sol que deixi caminar!

      Elimina