22 de gener 2016

Castell de Vila-romà - Palamós

Una nova sortida de dijous amb la secció de càmping del CEC; un altre 
Castell de Vila-romà
plaer de trepitjar els llocs i paratges d'aquest país: tan petit i amb tantes coses per veure. Trobada a Sant Joan de Palamós, tocant al Pi d'en Xana, disposats per fer la caminada. Seguim una pista que en poca estona i lleugera pendent ens endinsa una mica al Espai d'Interès Natural de Les Gavarres. Passem una zona de pi blanc castigada pels incendis, cremada el març del 2014, amb troncs ennegrits però amb un sota-bosc de garric, bruc, llentiscle i esparreguera que comença a donar verdor al paisatge. Arribem al Castell de Vila-romà, enrunat, però vestigi del que va ser el país en d'altres temps. Pertany al municipi de Palamós i està situat prop de Vall-llobrega. Documentat ja al 1276 acabà la seva vida el 1812 amb l'ocupació francesa. Des d'aquí surt un corriol que s'enfila entre troncs cremats, pedres i terreny malmès pels incendis fins a arribar al punt culminant: el Montagut i el Dolmen de Montagut que data del 2200 aC i ens parla d'aquests paratges ja poblats des de temps remots. El Club Alpí de Palamós ha fet una bona feina de restauració del dolmen i el seu entorn. El cim del Montagut de 268m, és un mirador excepcional sobre la costa que va del Far de Sant Sebastià i Llafranc al nord fins més avall de Sant Feliu de Guíxols i per l'interior el massís de Les Gavarres.
Ermita Santa Maria de Bell-lloc
Font de Bell-lloc
Retornem al castell baixant amb compte i descendim cap a la riera fins a trobar la Font de Bell-lloc amb una vegetació ja més humida amb heura i brots de cirerer d'arboç.
Seguim la pista per arribar a l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc, ara de propietat privada i encerclada per un mur que no deixa entrar-hi ni, pràcticament, observar-la per fora. Documentada al segle XIII, està inclosa al Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 1652 la pesta féu acte de presència al principat i això significà un romiatge regular cap a l'ermita. Fins a principis dels anys setanta del segle XX la població continuà les romeries i aplecs davant de qualsevol dificultat que es trobés, però això s'estroncà a rel de la privatització del lloc.
Forn del Mas Antoniet
Molí del Mas Antoniet
Al cap d'una estona ens trobem amb el Forn del Mas Antoniet i un xic més enllà amb el Molí del mateix nom. En tot el massís de Les Gavarres s'han inventariat, per part de l'UAB, aquestes construccions que daten de principis del segle XVIII, fetes a rel del creixement econòmic i demogràfic de la zona i que formen part del nostre patrimoni cultural. El Forn de l'Antoniet n'és un bon exemple. El Molí de L'Antoniet ja no funciona, ni raja aigua, però l'Ajuntament de Palamós n'ha conservat l'estructura i netejat els seus voltants. Sembla que és datat cap a l'any 1300 i servia per moldre blat o ordi.
Ha estat una ruta interessant que en poc més de 3h ens ha traslladat a temps antics.

20 de gener 2016

La Conquesta del Gaudi


No hi havia pensat mai abans i ara el Doctor Gordó li'n feu esment. Anava mirant i remirant les pàgines de l'enciclopèdia. No se'n podia avenir que li haguessin aconsellat un gaudi tan enorme. 
 —Ja veurà, S Conrad, com li passa l'estona com si res! No vull que s'aixequi del llit en una setmana i això l'ajudarà a matar les hores. La seva malaltia vol repòs. No sabem encara exactament que té, però cal que s'ho prengui amb paciència.
Quanta raó! Estava fascinat. Cada paraula tenia al darrere un significat, una explicació, una informació, un nou coneixement que el portava més enllà, com una teranyina, relligant-ho tot, com una xarxa. Ah!, però no s'assemblava gens a l'esclavitud de les xarxes que en deien socials, com el facebook del que havia estat presoner un temps. Allà, només podies xafardejar què feien les "amistats", ell, que no en tenia gaires d'amics reals; molts de virtuals que ni coneixia pel forro. En canvi, a l'enciclopèdia podia aprendre, esplaiar-se en el coneixement, i gaudir del món a l'abast de la mà, millor dit, a l'abast dels ulls. Podia fer anar les pàgines endavant i endarrere, saltar-se un paràgraf llarg i tornar-hi més tard, segur que la trobava al mateix lloc.
Llegia: afrevolir v tr Afeblir, debilitar; afototropisme, algepsar, afrormòsia, I això només en el primer volum de la A i en tenia 20 de volums amb els suplements inclosos!
El Doctor Gordó no s'ho creuria; hauria de dir-li que li prescrivís uns quants mesos al llit, sinó, com s'ho faria per arribar al final?
Deixà de respondre a l'únic amic que li trucava. Avisà a la Remei que no agafés el telèfon; fins i tot, arribà a desconnectar-lo per a no distreure's.
Remei, no obri la porta del carrer encara que sigui l'Ernest. No vull veure ningú.
Accelerà la lectura. Es passava hores i hores resseguint amb el dit les curtes línies de paraules en negreta. La senyora Remei que li feia la compra i el dinar, començà a estar preocupada. A poc a poc, ell, va deixar de menjar, tot el dia amb el cap sobre el llibre.
Miri Remei!, a què vostè no ha sentit mai res de l'Afra? Doncs era una dona del tot interessant. D'Ausburg i que morí durant la persecució de Dioclecià. —després mirarem qui va ser— doncs, aquesta dona, l'Afra, quin nom tan ben trobat, oi?, segons una llegenda del temps de Carlemany —caram!, aquest també haurem de mirar qui fou— morí amb altres dones que practicaven la prostitució, les quals havien estat convertides per un bisbe Narcís que després va arribar i va sofrir martiri a Girona. Quantes coses, oi?
Al cap d'uns dies el doctor el tornà a visitar i la seva sorpresa fou enorme. El trobà més esprimatxat, les ulleres ja no se li aguantaven al nas, els cabells esbullats, ell que havia estat sempre tan primmirat amb el seu aspecte. Els dits negres de tinta i uns ulls oberts i esbatanats.
Però home de Déu! Ha de descansar, tot es pot fer amb mesura. S'ha de poder tenir moments de gaudi i d'obligacions. I la seva obligació, S. Conrad, és cuidar la salut.
Deixi'm, deixi'm! No veu que estic atrafegat. Ja vaig per la C. Em fa por no tenir temps mortal per arribar al final. Aquesta malaltia ha estat una sort! I el seu consell, doctor... no l'hi podré agrair mai prou! Oh! Si hagués començat abans aquesta tasca! Ara me n'he adonat que la meva vida ha estat una pèrdua i haig de recuperar aquest temps. Haig de conquistar el coneixement absolut de la humanitat.
I, deixant astorat al doctor, sense fer més cas de ningú, va resseguir:
Conquesta f 1 Acció de conquerir. La conquesta de Mallorca. 2 La cosa o la persona conquerida. Espanya no sabé conservar les seves conquestes d'Amèrica
—Ah! —exclamà victoriós— doncs els haurem d'ajudar! Com es deu fer una Conquesta? A veure: Conquesta; Conquestes, marquesat de; Conquista; Conquista, festa de la; conquistador-a; conquistar. Doncs no, no ho trobo!
Ah!, això que ve ara és més interessant. Però si parla de mi! Conrad II; Conrad III; Conrad IV; Déu Senyor! N'hi ha nou més! Bé, em declaro voluntari per a la conquesta dels desvalguts.
Al cap d'uns dies digué a la Remei que no necessitava els seus serveis. La pobra dona no se'n sabia avenir! Ella que ho havia donat tot per aquell home. El Conrad tancà la porta i durant dies no pogué entrar ningú, ni la Remei, pobra dona, que seguia a la casa malgrat el que li hagués dit el seu senyor, ni el doctor, que li anava el seu prestigi amb el cas. I no entrà ningú durant setmanes.
Finalment, la Remei anà a buscar un manyà que aconseguí obrir. Un home, millor dit, el que quedava d'en Conrad, assegut al llit, amb la boca i els ulls oberts però inanimat, sense traslluir cap gest, cap emoció i amb una postura que recordava un animal dissecat amb la pell i els ossos, aguantava, amb la mà a tocar de terra, un canelobre. El llit, desfet; els quadres per terra, la làmpada de la tauleta trencada, el mirall fet bocins. En Conrad, no respirava.
No hi havia cap explicació possible. Tan sols un paper guixat amb la tinta negrosa d'un dit i amb una cal·ligrafia tremolosa, deia: 
L'ENCICLOPÈDIA HA ESTAT UN GAUDI PER A LA CONQUESTA DEL MEU JO. 
Conrad X

19 de gener 2016

Itinerari de Montcada a Badalona

Font del Tort
Feia un dia una mica rúfol però tenia ganes de fa temps de fer la travessa de la Serralada de Marina començant a Montcada i arribant a Badalona.
Ca l'Ortigosa
S'agafa el tren fins l'estació de Montcada-Reixac-Manresa de la línia R4 tot i que també es pot anar amb la R2. Un cop creuades les vies i el riu Besós, es travessa la carretera de La Roca i ens endinsem cap al Restaurant de la Font del Tort per una pista en lleugera pujada. Trobem garrics, pins, estepa blanca i estepa negra. Passem l'antiga masia ara restaurant i una mica més amunt la font del Tort, sense rajar.
Sant Pere de Reixac
Font dels Caçadors
Continuem per un corriol entre bardisses i masies que deixem a l'esquerra i tornem a trobar una pista que es va enfilant fins arribar al Coll de Moià amb unes bones vistes sobre el Vallès d'una part i la zona del Besós de l'altra. Prenem la pista ampla i ens arribem a Sant Pere de Reixac on descansem un xic. Tornem una mica endarrera fins a una altra pista tancada amb cadenat que ens porta a la Font dels Avellaners i la Font dels Caçadors. A tocar de la font, en el marge esquerra, com si tornessim a Sant Pere, trobem un camí en forta pujada que va fent ziga-zaga. El terreny és pedregós i sorrenc; és aquell sòl erosionat d'aquesta serralada i que bicicletes i motocros no han respectat. De tant en tant unes fustes apuntalen el terra. El camí fa una bona pujada entre cirerers d'arboç i matolls fins a arribar a una tanca metàl·lica que anem seguint. Aquí es pot divisar ja tota la costa des de Montgat fins al turó de Montjuic. La recompensa la tenim quan arribem dalt: el turó de les Maleses ocupat pel poblat ibèric del mateix nom. Està força restaurat i conservat i dominem la costa, el Vallès, Montserrat, La Mola i, fins i tot, el Pirineu avui una mica nevat en les seves crestes.
Poblat ibèric de les Maleses
Anem una mica endarrera i girem cap a l'esquerra seguint l'indicador que ens assenyala La Conreria. Un cop baixat un tros de pista, deixem a la dreta la que continua fins a Can Ruti i seguim recta fins a passar per l'antic Seminari de La Conreria i arribar al Restaurant El Cau on es pot fer un bon dinar o menjar fora.
Cementiri Febre Groga, La Conreria
Per darrera mateix del Cau, seguim un corriol cap a la dreta i passem per davant del Cementiri de la Febre Groga. Continuem el corriol en baixada fins a arribar al Poliestportiu de Tiana on podem agafar la B29 que ens durà a Badalona.
Ha estat una sortida interessant i un plaer tornar a caminar aprop de casa.

10 de gener 2016

Dia de Reis

Fa una bona matinada. El cel es tenyeix de roig amb unes boires que s'alcen des del fons de la vall. Ensumo la humitat de la rosada i espero la sortida del sol. Avui farà un dia clar. Miro al meu voltant i les veig totes assegudes, en tranquil·la espera, amb l'esperança de trobar la millor alimentació. Recordo ara aquesta nit passada tan clara, tan lluminosa, tan serena. Sense lluna, tot i que semblava talment de dia, amb els estels d'hivern brillant com bombetes incandescents, fent una lluminositat blanca i esllanguida, lletosa. Calma. Resplendor volguda. A mitjanit, un lleuger moviment dels astres, un petit nerviosisme d'alguna cosa misteriosa, un respir en la foscor, un descans silenciós; un silenci que embolcallava els arbres i els brins d'herba. Al cel, una estranya meravella. A la terra, l'òliba ha emmudit els seus xiscles; les criatures de la nit han callat. Un estel ha passat rabent.
Ara, quan ja clareja, l'encant encara perdura. De cop, giro el cap. Des de la masia de l'altra vessant del petit torrent arriben uns riures de criatura. Tot és desvetlla. La calma es detura.
Vaig despertant les meves companyes; ens hi hem d'arribar. Què deu passar? Mentre anem rumiant l'herba mig seca, buscant els brins més tendres, travessem el rierol, en aquesta època amb poca aigua però gelada i arribem al camp veí, a tocar de la casa; anem amb compte amb el filat, la seva descàrrega pot ser electritzant. No aixequem el cap del terra, sempre rumiant: és el que s'espera de nosaltres. El pit roig sobrevola l'avet engalanat. La porta de la casa s' obre. Un cadell d'home surt esperitat. Porta una andròmina que no havia vist mai per aquests virals: dues rodes, uns pedals, uns ferros lluents com els nostres filats. Una dona l'ajuda a pujar-hi i ell enfila camí avall amb un riure estrident, els cabells esbullats, semblant a la felicitat. Arriba on som. S'atura. Em quedo quieta, estupefacta. Li faig una llambregada aixecant el morro enlaire. Ell ens observa amb uns ulls blaus i desafiants. La cria humana alça el cap, guaitant el cel encara vermellós, amb els braços oberts, deixats anar del seu objecte amb rodes. 
Abaixa el cap, i mirant-nos fit a fit, crida: Bon Dia, vaques!
 

02 de gener 2016

Sant Pere Casserres

Canvi d'any i canvi de mil·lenni! 
La visita a Sant Pere de Casserres ens transporta a la vida monàstica del segle XI a través del recorregut per l'antic monestir i l'exposició permanent que ens parla d'una altra vida, d'una altra manera de fer. El monestir benedictí situat al terme de les Masies de Roda va ser erigit sota el patrocini de la vescomtessa Ermetruit que feu iniciar les obres el 1006.
El 1012 començà a haver-hi vida comunitària que acabà el 1774. S'hi continuà celebrant missa fins el 1860. El 1991 l'adquirí el Consell Comarcal d'Osona i es començaren les obres de restauració el 1994.
Es pot visitar una exposició força interessant sobre la vida monàstica a Catalunya.
Val la pena perdre's pels seus voltants i fer la visita lentament, assaborint aquesta joia del romànic i el seu entorn. Es troba en un paratge espectacular; a redós del meandre que forma el riu Ter aprop del pantà de Sau. 
La vida atzarosa de la capital d'Osona i el trencall modern de carreteres i vies ràpides no han pogut destorbar el silenci que encara regna dins els murs del monestir i fa d'aquesta passejada una vivència agradable de sentir en els començaments del segle XXI.

01 de gener 2016

2016: BON DIA!

Una salutació al nou any que comença. Avui, tot són desitjos de bona esperança, d'il·lusió, de perspectives a llarg plaç; no endebades queden encara 365 dies i unes hores dels 366 d'aquest any de traspàs que es permeten pensar que hi ha temps per a tot, per decidir què farem cada dia que no hàgim fet ja. Així com ahir tot ens encarava al passat, amb els eterns balanços de tot tipus, avui tot ens encara al futur: serem millors, serem més bons, més solidaris i aconseguirem allò que tant hem buscat, allò pel que hem lluitat dia rere dia.
Els dies que passin ens donaran o no la raó. Ara, despenjarem els calendaris i en posarem d'altres i ens els mirarem amb emoció; farem plans per les vacances i els ponts (que tant de bo siguin molts!); pensarem a quins cursos, concerts, teatres, xerrades anirem; i farem bons propòsits per a fer dietes i exercicis.
Avui, encara és un dia d'impas, un dia de calma i de despertar lent, un dia de solitud als carrers de les grans ciutats. Avui ens retrobarem amb el millor de nosaltres mateixos; demà, ja veurem!
Demà tornarem a recomençar, a encarar les nostres pors i les nostres fantasies i a esperar canvis que potser no vindran. Com les onades que trenquen a la platja, com les barques silents que veuen el despertar de cada matí, des de Badalona, un bon any a tothom i que puguem dir, quan l'hàgim acabat que hem aconseguit les nostres fites com a persones i com a país.