divendres, 20 de gener de 2017

Pla de la Garga

Pla de la Garga
Una volta per les Masies del Pla de la Garga començant a l'església de Sant Miquel Sesperxes on hem deixat els cotxes. Avui l'excursió s'inicia en devallada, o sigui, baixant la pista, però aviat veiem que això no fa per nosaltres i l'hem de remuntar un parell de vegades, tot tornant sobre els nostres passos per a trobar el camí que ens duu a la primera masia del recorregut: El Soler del Coll, un edifici de planta rectangular de dos pisos, amb les seves bales de palla i els estables, ja abandonats, on es guardava el bestiar; anomenada als fogatges del 1553 i reconstruïda cap als 1700.
Bellavista Vella
El Soler del Coll
Darrera la casa un corriol ens porta fins la masia de Bellavista Vella. El gos prenent el sol i la roba estesa ens indiquen que la casa encara és habitada. La veritat és que té una bona vista, penjada i arrecerada a l'alzinar i al garrigar!
Seguim la ruta amb una bona marxa. El fred i l'aire gelat se senten cada cop més vius. Les estones de sol ens amoroseixen el camí, però la negror va prenent forma. Caminem prop de la cinglera que conforma una part dels Cingles de Bertí. L'espadat és imponent i no cal fer-hi bromes. El vent, cada vegada més fort, és l'únic soroll que sentim al nostre voltant, una melodia de sons sorda que espetega contra les branques de les alzines i que, passant entremig de les seves fulles, confereixen una polifonia de cants que pugen a l'aire.
Cal Presseguer
Un cop al Pla de la Garga ens trobem amb la masia de Cal Presseguer, bell exponent de la masia catalana amb la terrassa porxada. La masia catalana ha estat objecte d'estudi i admiració. Moltes d'elles abandonades per les modernitats dels temps, foren el nucli principal de la família agrícola, de la vida a pagès i la vitalitat del nostre territori. En aquest sentit recordem l'estudi sobre la Masia Catalana que feu en Rafael Patxot i que desenvolupà el Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de Josep Danés.
Anem avançant amb el vent arremolinat al nostre voltant tot travessant camps ben llaurats i bestiar protegit als estables. Gorros, guants, bufandes i bufs s'imposen. L'estona de la "mandarina" ens queda curta per la necessitat de continuar el camí sense que el fred ens penetri massa al moll de l'os.
Passem per davant de Can Sunyer, en plena activitat de tractors. Flairem les olors típiques de l'adob de la terra.
Un poc més de cinglera, amb Aiguafreda sota els nostres peus i el Tagament al davant retallant la seva silueta sota un cel tapat. Els núvols no ens deixen veure el Pla de la Calma. El vent ens urgeix a anar endavant.
Mas Cerdà
Arribem al Mas Cerdà, casa on va néixer Ildefons Cerdà, el que idearia el pla de l'Eixample de Barcelona. Des d'aquí veiem el Pirineu força nevat. Donem gràcies al pagès del mas que ens ha deixat un aixopluc per a dinar.
Si, avui hem dinat a cobert. Hem entrat al Mas Cerdà i ens hem aposentat a la gran sala que tenien, i tenen, les masies importants, amb aquelles llargues taules de fusta que ocupaven tot el menjador, amb grossos finestrals que ens han delectat amb les vistes cap al Pirineu i cap al Montseny i hem menjat gaudint dels nostres entrepans i carmanyoles. No hem pogut degustar la sopa de ceba ni l'escudella però hem estat igual de satisfets. Només ens ha faltat la llar de foc cremant en un racó de la sala, tot i que algú ha pogut descansar a les bales de palla, i el cafè! Sembla que en aquest cobert on hem anat a parar s'hi fan casaments i tot! Avui, realment, ho hem agraït!
Can Febrer
De tornada i després de tornar a passar per Can Sunyer, masia de la mare del senyor Ildefons Cerdà Sunyer, hem arribat al Mas Febrer, una altra de les masies històriques del sector.
Sant Miquel Sesperxes
Des d'aquí, i al contrari de la majoria d'excursions que es fan, hem començat a pujar en suau pendent fins a arribar al punt de partida. La llum de tarda entre núvols donava una claror diferent a Sant Miquel Sesperxes.
No ens hem pogut estar de fer el cafè calent que ens faltava al Bar el Vapor de Centelles i ens hem acomiadat fins al dijous vinent.

1 comentari:

  1. Una bonica i fidel descripció. N´he gaudit, gràcies.
    M.Mercè

    ResponElimina