22 de març 2017

Les baumes de Llaers

Paratge espectacular i força desconegut. Des de Sant Quirze de Besora heu d'anar fins a Santa Maria de Besora i des del centre del poble surt una pista forestal, asfaltada, que ens porta fins el llogarret de Llaers amb el seu castell senyorívol. Declarat com a Bé cultural d'interès nacional està construït sobre el cim de la muntanya de Sant Bartomeu, a 909m d'alçada. Fou del domini de Sant Joan de les Abadeses i l'Abat Oliva el consagrà el 1025; només en restes els murs de l'església i la rectoria.

A poques passes, endinsant-nos al bosc, trobem el Monument Panteó  que commemora l'afusellament de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874 per les tropes carlistes comandades pel meu avant-passat, el general Francesc Savalls, qui ordenà els afusellaments. Fou inaugurat el febrer de 1879 i ha estat objecte de reparacions.
Retornem als peus del castell i passem per la Masia l'Hostal per seguir l'itinerari que, entre boscos de fulla caduca i vistes del Pirineu nevat, ens portarà a les balmes de Llaers. passem una magnifica i imponent masia porxada, cal Teixidor i arribem a la primera de les tres baumes que visitem: la Bauma del Teixidor. Lloc feréstec, humit, rajant aigua per sobre la roca que li fa de protecció. Immensa, molt apropiada per a tenir-hi aixopluc. Encara queden les restes de les construccions que serviren d'habitatge fins fa ben poc, ben entrat el segle XX, cap al 1960. Terra de molsa, ortigues i verdet, ens ofereix una agraïda frescor d'aigua.
Continuem pujant per un camí no gaire difícil, que ens porta  primer fins a un saltant d'aigua fantàstic i arribem a la segona bauma: la Baumassa. Habitada encara, l'olor ho delata, pels ramats que deuen passar per la zona. Hi trobem, també, les cases ara desertes arrecerades a la roca.
Ens continuem enfilant per sobre de la bauma fins anar a trobar la Bauma dels Fleus, molt més recollida però també molt interessant, amb el rajolí interior que sembla una font per poder beure dempeus.  f A l'exterior, una mica més enllà, una bassa ens regala amb la presència de dues boniques, groc i negre, salamandres.
Acabem la pujada a l'ermita del Cau, en un paisatge verd, dalt de la cinglera, lloc de celebració d'aplecs.
A partir d'aquí, davallem per un corriol força dret fins a retornar a Llaers on hem deixat els cotxes. Durant tot el camí hem gaudit de les violetes, els matrimonis, l'aigua i el despuntar de la primavera en una sortida molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada