dissabte, 6 de maig de 2017

Pel Moianès

Montbrú
Amb la primavera esclatant hem seguit camins de la recent comarca del Moianès. La trobada ha estat a Moià mateix i d'aquí hem seguit amb els cotxes fins a la masia de Montbrú, situada al sud de la Talaia i al capdamunt del Serrat de Montbrú. En aquesta masia, durant anys, s'hi fabricaven formatges artesans que avui en dia ja han passat a una nova indústria.
La pista és de bon seguir i els marges estan ja curulls de flors: lleteres, herba prima amb la seva flor blava, margarides, roselles i farigola en la seva esplendor. Els insectes i les papallones han començat també la seva tasca primaveral. Les espigues de blat ja són crescudes i els roures estrenen el seu vestit verd clar. Els pins ens donen ombra en un dia clar i assolellat.
  Sortegem algun arbre caigut que priva el pas i arribem a la masia de Can Serramitja on descansem sota l'alzina que ens serveix d'ombra.
Aquesta masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i forma, amb d'altres masies dels voltants, el conjunt de cases de la Vall de Marfà, vall que es troba al terme municipal de Castellcir.
Al cap de poc, arribem a les restes d'un Dolmen mig amagat entre pins i troncs secs.
De tornada veiem encara les cabres que pasturen i que ens delectaran amb el formatge de Montbrú, típic del Moianès.
La sortida és circular, agradable i fàcil i ens porta altra cop a la masia de Montbrú on hem començat el camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada