divendres, 16 de juny de 2017

Espinelves

No!, no s'acosta pas Nadal, ni tampoc l'hivern, ni tant sols la Fira de l'Avet.
Però, a les acaballes de la primavera, ens ha vingut de gust trescar pels voltants d'Espinelves, dins el Parc natural del Montseny. L'itinerari, circular, l'hem fet en dos grups: un amb una caminada més llarga que l'altre; ambdós, molt ben coordinats pel Ramon i la Montse, hem pogut gaudir d'una sortida calorosa però ombrejada. Els avets, els faigs, els pins, altíssims, dreçant els troncs rectes cap al cel buscant-hi la llum, el sota-bosc exuberant i el color verd ens han acompanyat la major part del camí. 
Per no trencar la fama del poble, hem esmorzat al Bar Els Avets, amb una coca boníssima i després hi hem tornat a dinar per celebrar el final del curs, com uns col·legials! Nosaltres, com que ja som uns alumnes avantatjadets, acabem una setmana abans de Sant Joan, encara que n'hi ha uns quants que encara recuperaran nota anant a Nou Fonts el dijous 22.
El camí ha estat molt agradable. La sed, avui, s'ha fet evident; molts de nosaltres, preveient-ho, hem portat cantimplores d'aigua gelada del congelador i hem hagut d'anar parant per fer un traguet que ens refresqués la gola; gràcies a això, a la fruita i a la bona marxa hem arribat al final del camí.
Hem passat pel Sot dels Matxos, ombrívol; per l'alzina sureda catalogada de Can Masjoan amb una alçada de 12,4m i un diàmetre de 95cm, que va ser plantada al 1860 i que es dreça, encara altiva, en aquest paratge. Segur que els altres arbres li han tingut enveja i, per això, també s'alcen cap amunt d'aquesta manera tan dreta, amb els brancatges espessos per on passa el raig del sol a les hores punta.
Hem continuat per Can Ribes i Can Casadevall i hem pogut admirar la plantació d'avets que conformen un paisatge característic d'aquesta zona. Hem travessat el Sot de la Font Fresca i hem retornat a Espinelves.
A l'església, ens ha acollit el mossèn del poble, un home de 91 anys fets, que parla amb estimació de l'església, del poble i dels feligresos. Avui hem sabut pel mossèn que, a l'església d'Espinelves, no hi tenen ratolins perquè a missa solen ser-hi sempre quatre gats. L'humor que encara trasllueix aquest bon home és un bàlsam per a tots nosaltres.
Hem acabat la jornada amb un magnífic dinar de germanor, tots aplegats al voltant de les taules, xerrant i rient en bona companyonia. Després d'unes paraules d'agraïment d'un dels vocals amb una llarga trajectòria i puntal d'aquestes sortides, ens hem acomiadat fins al setembre que reprendrem la marxa tot trepitjant camins i dreceres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada