dilluns, 12 de juny de 2017

Referèndum 2017

Catalunya està disposada a exercir la democràcia donant la veu a la ciutadania i s'anuncia un referèndum per a poder expressar si volem un nou estat a Europa o no.
En un referèndum hi ha la possibilitat de dir que SÍ o de dir que NO. És i serveix per a saber l'opinió de tothom i veure on s'emmarca la majoria de la gent que hi participa. Els que volen Catalunya com un Estat Independent que prendrà forma de govern de República podran fer campanya pel SÍ, tal com es fa a les eleccions. Aquest Estat es dirà Catalunya i, per suposat, serà un nou Estat d'Europa encara que es tardi a arribar a aquesta realitat. 
S'haurà de fer una Constitució Catalana, unes eleccions pel govern on la gent escollirà els diputats i diputades al Parlament Català que escolliran el seu President i podran legislar. El poble decidirà en aquell moment qui vol que el governi i es faran dies de campanya electoral amb tots els partits que s'hi vulguin presentar i jornades de reflexió.
Els que no vulguin un Estat que es digui Catalunya, diran que NO al referèndum i podran fer campanya pel NO, amb els arguments que creguin oportuns. Si hi ha un tant per cent superior en contra de l'opció de Catalunya, o sigui, si la gent vol, majoritàriament, continuar sent una Comunitat Autònoma dins d'una Espanya, no caldrà fer cap constitució, perquè ja hi ha l'espanyola i tot quedarà igual com fins ara.
El tant per cent per calcular-ho és el que estableix la llei internacional i que es fa servir a tots els referèndums que es convoquen aquí o a qualsevol altre lloc.
Naturalment si el NO guanya, els del SÍ acataran els resultats sense que això suposi deixar-ho estar "de per vida", ja que intentaran arribar al seu ideal quan pugui tornar a ser possible.
Si guanya el SÍ, naturalment els del NO acataran els resultats sense que això suposi que hagi de marxar ningú que no vulgui, i formaran part de dret de la ciutadania de l'estat català tal com en formen part els suïssos a Suïssa o els danesos a Dinamarca, per exemple. Doncs, els catalans a Catalunya.
Qui vulgui podrà tenir doble nacionalitat, més o menys com ara els passa als mexicans, peruans, marroquins, anglesos o suecs que estan per aquí; penso que, inclús serà més fàcil perquè ja ho som de ciutadans espanyols segons el DNI, oi?; només caldrà decidir individualment si també es vol ser català o es vol renunciar a una de les nacionalitats. I de requisits, en posen tots els països.
No hi haurà fronteres, per què, segons les convencions internacionals per les que ens regim, no hi ha fronteres entre Alemanya i Polònia, ni entre Àustria i Itàlia, ni entre Suècia i Finlàndia, per posar uns exemples.
O sigui, que, per saber, realment, què vol cadascú, la millor manera, se m'acut que és preguntant-ho, que és com se saben les coses i endemés tothom té possibilitats d'expressar-se sense intermediaris havent escoltat les raons dels uns i dels altres.
No sé, a mi no em sembla tan complicat, oi?
No sé si se m'entén, vaja?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada