11 de juliol 2017

Val de Echo

Uns dies a Echo, la vall pirinenca aragonesa més occidental,  a tocar ja del Roncal navarrès.  Cims escarpats,  avets, faigs grandiosos, un sotabosc net, uns pobles disseminats i uns camins que, sempre en pendent, t'enlairen cap als cims.
Echo és un poble agradable, amb cases de solera i portals guardats de les facècies de les bruixes amb amulets i carlines. Passejar pels seus carrers empedrats et  transporta calma i et parla del temps. Eminentment agrícola,  recorda encara l'època dels maquis i dels contrabandistes que passaven des d'aquí cap a França, a la veïna vall de Lescun.
Cal visitar l'antic Monestir de Siresa,  a dos quilòmetres de Echo. Auster,  sense que se'n sàpiga exactament l'estil arquitectònic però amb molts elements romànics.  Destaca el Crist davallat de fusta i la imponent nau central.
Vall habitada ja en temps megalítics, conserva un tram de la calçada romana  que travessa el congost de La  Boca de los Infiernos,  enmig de faigs i cingleres.
La Selva de Oza,  una vall oberta on els avets i els faigs s'enlairen fins a buscar la llum del sol. Una esplanada per respirar aire, unes muralles de roca i uns penya-segats que, talment sentinelles, la guarden de les tempestes.
Valls plenes de camins i sendes, pics i "ibones". Podeu pujar fins al refugi de Gabardito i continuar fins al refugi de Dios Te Salve i d'aquí, entre prats verds fins al refugi de Lizara; remuntar la Selva de Oza, primer per pista i després per corriol fins al pic del Castiello d'Acer de 2384m; recórrer la vall de Guarrinza fins el Salto de Achar i, tot passant per Aguas Tuertas, aneu fins  l'ibon d'Estanés. Feu d'altres passejades més tranquil·les amb un llibre sota el braç,  en aquest mes ple de flors: cards, lliris blaus, botons d'or, esbarzer, malva...
Si encara us queda temps,  arribeu - vos a  Ansó,  passegeu pel poble i preneu una cervesa a la plaça i no deixeu d'anar a la vall de Zuriza,  tocant a Navarra, fins al refugi i les pistes d'esquí de fons de Linza: un paradís de verdor i rierols.
Gaudiu de la tranquil·litat i no us espanteu per aquests pics i aquestes cingleres; camineu reposadament prenent alè i penseu que esteu al mig del cor dels Pirineus.
Una setmana (o més) molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada