11 d’octubre 2017

El meu germà

Avui el meu germà fa anys! Ahir els va fer, també, la meva reneboda. 10 i 11 d'octubre. Llàstima!, per poc no fem una tercera celebració de país. Ja n'he parlat, de vegades, del meu germà. Va néixer a Badalona, a la mateixa clínica que jo, avui ja desapareguda. Vam créixer junts. 
De petit, jo me'n feia càrrec quan la mare era a treballar o arribava tard o havia de sortir a comprar o anava a la perruqueria...
Passàvem el temps jugant com totes les criatures. A cao-boys, que en dèiem llavors; crec recordar que ell era el cao i jo l'indi. Jugàvem a pilota al pati de rajoles blanques i vermelles del carrer Anton Romeu (sí, el de l'Òptica) i ens barallàvem com qualsevol parella de germans. De vegades, jo jugava sola, no amb nines, no, jugava a fer històries i parlava sola al pati fent tots els papers de l'auca que m'inventava. Recordo que, quan me n'adonava, ell i la mama estaven rient de mi darrere els vidres. També reien de les meves capacitats visuals i auditives! Jo no sentia bé (ara encara menys!) ni veia cap creu dalt d'una muntanya (ara també em costa!). Ell s'aprenia les lliçons de l'escola només d'estar a classe i escoltar i podia tocar qualsevol peça de piano d'oïda; jo havia d'estudiar hores i hores i em feia ràbia.
En Jaume, va decidir marxar a fer vida de pagès i ha viscut a diferents llocs de la geografia catalana: Avinyó, el Solsonès, Lavansa, el Priorat. Ha treballat en una editorial, ha fet de paleta i de guardabosc, ha estat al lloguer d'esquís d'una estació d'esquí de fons, ha anat molts anys de veremes, i a la cirera i al préssec; ha tingut sempre un hort que ha estat la seva vida. Ha tingut fins i tot oliveres! Jo no m'he mogut de lloc. Això sí, hem anat junts a buscar bolets i li he cuidat l'hort moltes vegades quan ell era fora. S'ha casat i ha tingut filles i néts; com molta gent, ara, està divorciat. Jo sempre he conservat la solteria. Ni millor ni pitjor. Tan sols diferents, per camins diversos. Ara ja estem tots dos a la mateixa casa de Badalona.
La mama se l'estimava molt a en Jaume; i en patia. L'anàvem a visitar sovint, a veure què necessitava. Però ell ha tirat endavant amb el que li agradava.
Penso que és una bona persona, amb les seves coses, és clar! I continuem tenint cura un de l'altre. Ara s'encarrega del pati, que això de les plantes i la terra sempre li ha tirat i fins i tot fa allò que no m'agrada a mi: cuinar!
Crec que hi està una mica bé a Badalona encara que, segur, li agradaria més ser a muntanya on els horitzons són més amples i saps quan surt el sol i quan es pon. I veus com passen les estacions, i pots admirar les nits de lluna i les nits estelades. I pots abrigar-te a l'hivern i sortir a prendre el sol a l'estiu, sota un arbre. Li ha agradat el camp i els animals, ha tingut gossos i gats i ovelles.
Avui, doncs, moltes felicitats Jaume, per molts anys! o al menys per uns quants més encara, encara que no desitgis arribar als vuitanta.
Cuida't germanet!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada