25 d’octubre 2018

Pere

Adéu siau, paratges verds,
hospitalaris a tothora.
Als nostres ulls àvids i oberts,
poseu l'encís que ens enamora.

Ens heu dat ombra sens recel
i una quietud que enlloc es troba,
ens hem sentit més prop del cel
i una alegria sempre nova.


Hem resseguit ben a pleret
cada racó i cada cleda,
i la besada de l'airet
que l'arbre altiu
de fugir veda.
Per un descans d'infant tranquil
                                           ens heu donat la gespa fresca
                                           i amb simfonia més subtil
                                           heu fet ressò de nostra gresca.
 
Adéu siau, paratges bells,
retornarem dintre d'uns dies;
nosaltres fem com els ocells
del blau del cel fem alegries.
Només la mort desfer podrà
si hem fet sagrat el maridatge,
sempre direm fins a demà
portant al cor el teu paisatge.

Hem resseguit ben a pleret
cada racó i cada cleda,
i la besada de l'airet
que l'arbre altiu
de fugir veda.
Per un descans d'infant tranquil
ens heu donat la gespa fresca
i amb simfonia més subtil
heu fet ressò de nostra gresca. 
                                                      (Lletra i música: Elisard Sala)

Company de sortides, ens retrobarem pels camins de les nostres muntanyes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada