BOIXAC (Calendula officinalis)
QUADERN D’ESTIU (fragments)
La mort em put a
tija de boixac,
a esgarrinxada i
mans verdoses
de collir la
infància i la mort,
les coses com l’ordi
i el cel.
A tu la mort i a mi
la vida
ens put a tija de
boixac,
a l’estiu tibant
de cel
i a la treva de
l’aigua
dels préssecs de
secà.
Filtrem l’olor
ferotge
dels plecs de
l’estiu, de les coses,
passem sedàs i
n’omplo farcells
del llençol que
t’amortalla,
del llençol que em
lligaves
per sota les
aixelles
i el tibaves amunt
ensenyant-me a
caminar.
Amunt, com qui pesa
amb la romana
el primer record de
mi,
el del braç de la
mort
redreçant-me
l’espatlla
com l’aigua fa
turgents
les tiges del
boixac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada