Jo sé que un dia

Jo sé que un dia

Jo sé que un dia
Ens trobarem tu i jo
Potser pel teu riure
Potser pel meu plor.

O l'escapadís gest!
D'un mot llançat al vent
Del teu cos del meu cor
El teu bes sobre el meu.

Jo sé que un dia
Ens trobarem tu i jo
Nets d'hipocresia
Vençuda per l'amor.

Jo sé que un dia
El teu riure, el meu plor
Del teu cos del meu cor
Ens trobarem tu i jo.

 Josep Sebastià Pons, Teresa Rebull

SPONSAE MEAE

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos   

en aquella garriga i vora la figuera,

que bressarà la nit amb sa remor lleugera,

lluint a cada fulla l'estel pietadós.

Quan seré un pobre mort, deixeu a l'abandó,

estepa i romaní sobre la terra amiga,

i que ragi la font en aquella garriga,

abrigant sa mirada, sensible a la fredor.

Girarà sense fressa una ombra de fullatge.

En la serenitat de la vessant salvatge,

vindran a esquellejar les cabres del matí.

I si vas, mon esposa, a la soledat clara,

no passis pena, no, que hi seré viu com ara.

La figuera i la font hi parlaran per mi.
                                                   Josep Sebastià Ponts