Herba fetgera

Anemone hepàtica: Fetgera, Herba fetgera, Viola de galàpet, Viola de llop, Viola de pastor

Herba fetgera: per al fetge?

L’herba fetgera (Hepatica nobilis) és una de les primeres plantes que floreixen en les obagues dels nostres boscos, tan bon punt comencen a finir els freds més extremats de l’hivern. Resulta fascinant l’espectacle de les seves flors vistose, erectes però gràcils, de sis a nou pètals blancs o d’un blau lilós, seguint la vorera de qualsevol sender encara remullat, de bon matí, per les gotes de rosada o els cristallets de gebre. Les fulles de tres lòbuls marcats, aguantades per llargs pecíols basals, prenen a la tardor una coloració rogenca, semblant precisament a la del fetge.

Aquesta semblança hepàtica va portar durant segles a considerar aquesta herba com un bon remei per a les malalties del fetge. La teoria dels senyals, imperant a l’edat mitjana, que atribuïa les virtuts a les plantes segons els senyals providencials (semblances morfològiques) que la divinitat anava deixant en aquelles per a guia i orientació de la ignorància humana, va contribuir a aquesta i moltes altres confusions. A part del seu caràcter mitjanament astringent i de la seva pura bellesa, no sembla que avui dia l’empirisme hagi corroborat cap dels suposats beneficis hepàtics d’aquesta popular planta; més aviat és de lamentar una certa toxicitat, sobretot si es consumeix fresca.

  Del Bloc Herbari Remeier de Josep M, Forcadell

                                                                         Les bruixes

Van les bruixes, van les bruixes,

van les bruixes pels barrancs

buscant fulles, collint herbes

i gargulls dels espinalls.

Poliol i herba pucera,

te de roca als roquissalls.

Van les bruixes, van les bruixes,

van rebuscant pels solans.

Van les bruixes, van les bruixes

voreta del riu avall,

collint joncs i gavarnera,

plantatge, ortigues i cards.

De fuells i corrojoles

se n'omplen lo devantal

i cullen flor de saüc

i blets pels pataquerals.

A l'ombria herba fetgera,

als bancals grapats de gram,

al ribàs herba bovina

i l'herbeta de la sang.

Van les bruixes pels camins

buscant flors al mes de maig.

Se les emporten a casa

i les posen a secar.

Bruixetes de Pena-roja,

bruixetes de devuit anys,

que cureu la malaltia

que ningú més pot curar;

cureu-mos del mal d'amors

amb les flors del mes de maig,

que quan arribo l'estiu

les herbes s'assecaran

pel riu no baixarà aigua

i les fonts s'eixugaran,

i pel caminet de l'hort

de flors ja no n'hi haurà.

Bruixetes de Pena-roja,

bruixetes de devuit anys,

vatres que cureu de gràcia,

no mos deixeu per curar.

Desideri Lombarte, poeta de la Franja de Ponent