La vall de Betlem

Sempre és agradable fer una caminadeta per la vall de Betlem i més en aquest temps que encara la calor no colla massa fort. Això sí, heu de ser matiners perquè cap a les deu es comença a sentir ja el sol que et peta a la cara i et comença a sobrar tota la roba.

He anat amb la TUSA fins a l'església de Canyet i d'aquí cap a la Riera i al trencall de l'esquerre, el Camí de Sant Jeroni, que ara ja hi ha un tram asfaltat. Podeu veure les masies de Canyet que encara són dempeus. Can Ferrater una mica més avall de l'església, a la mateixa voravia; Can Móra tocant a la Riera i al Camí, amb les finestres tancades, i a l'altre vessant, ca l'Amigó. La pista s'ha anat omplint de gent caminant, corrent i amb bicicleta i com més cap a Sant Jeroni arribes, més gentada hi trobes.

Aquest primer sol de bon matí dóna una bona lluminositat al paisatge i es pot aprofitar per fer unes boniques fotografies de flors a contrallum. El camp. ara, està ufanós: el guixó, com una petita pesolera, la calcida blanca, l'esbarzer amb les seves flors delicades i poc famoses, amb les fulles encara tendres i les punxes inofensives, de moment. Les roselles que donen un toc de vermell, la flor de l'àloe de tantes propietats medicinals i la més vistosa i perfumada de totes: la ginesta. Mates i mates de ginesta que ja estan brotant omplen la vall d'un groc escaient i d'un perfum fi que acompanya i et fa sentir a la muntanya. 

Abans d'arribar al monestir, es pot agafar un corriol cap a la dreta, a l'alçada de l'aparcament de cotxes, que entre ginestes i pins porta a l'ermita de Sant Onofre, penjada a la carena. Avui no hi he pujat, però he seguit un tros de la Serra de Can Mas que no estava tan transitada.

He retornat cap al monestir on la gent s'ha fet més present: grups de joves corrent i xerrant, bicicletes que et passaven ben a frec, famílies passejant, gossos lligats i algú amb xiruques caminant. De tot una mica!

La porta del cultiu Sereny estava tancada; la Dolors i l'Alfons hi vénen els divendres i dissabtes al matí a vendre els productes de l'hort.

La font de Sant Jeroni rajava aigua. Però en tot plegat m'hi ha faltat una mica de calma. He pensat en alguns dies entre setmana que he vingut, temps enrere, quan encara no en sabíem res de cap virus que ens enganxés de tan a prop, i no recordava haver-hi trobat tanta gent. Avui semblava festa, un diumenge possiblement. Per tornar-hi esperaré que passi el cap de setmana i el dilluns de Sant Anastasi perquè potser serà impossible caminar entre els que corren i les rodes de les bicis que t'encalcen!

De tornada he agafat un corriol aixaragallat que travessa la Vall de Betlem entremig de la ginesta i desemboca a la pista que porta cap a la Creu de Montigalà. Des d'aquí, s'albira tota la vall, El Canyet cap a la dreta amb les masies antigues que encara queden, a l'esquerre Santa Coloma de Gramenet i més enllà Barcelona, amb el turó del Carmel, la Torre de Collserola i el Tibidabo. Al davant a primer terme les runes de Ca l'Alemany i més enllà el Monestir agombolat per les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, el Puig Castellar, la pedrera de La Vallensana, el turó del Pi Candeler, la muntanya de l'Amigó, l'edifici de Can Ruti i el Turó de l'Home de la erralada de marina, més modesta que el Montseny, però més a prop de casa.

Es davalla per l'altre vessant de la Creu, amb el mar al davant i la zona del Montigalà que grans empreses van guanyar al "poble". Sempre més he recordat allò de: "Montigalà per al poble". L'acampada que s'hi va fer i les reivindicacions veïnals dels primers anys vuitanta. Ara és tot un complex de naus industrials i de centres comercials, amb una mica de rotonda verda i quatre pins.

Baixant per aquest cantó s'arriba a la urbanització de cases que estan al peu de la Creu de Montigalà, per mi, i ho sento, una altra barrabassada. Una mica més i arriben fins la creu!

La volta ha estat calmada, el pas lent per gaudir de cada moment d'aquesta primavera tan estranya.

La tornada amb la 26 fins a la carretera i cap a casa. A les 10 del matí cada ovella de menys de setanta al seu corral!

La setmana vinent hi tornarem!