Vida confinada

 En Joan mira per la finestra el carrer desert i les gotes d'aigua que cauen de les fulles dels arbres. És un dia trist i melancòlic. Tanca la persiana i engega l’ordinador. Les notícies són les mateixes de fa una setmana; va obrint emails i llegint les ofertes que diferents entitats li fan arribar per a que passi uns dies més distret. Absort, se les va mirant d’una a una, llegint-les amb deteniment i troba que no estaria pas malament aprofitar el temps per aprendre aquelles coses que deixava per més endavant.

De tant capficat, li passa el dia volant. Veu que, fins i tot, pot fer gimnàs guiat! Tria dos cursos d’història, un sobre l’època medieval als monestirs de Catalunya i l’altra sobre la història dels mercaders al Mediterrani. També té temps per fer un curs de poesia virtual i seguir a Youtube receptes de cuina japonesa que li agrada tant.

Creu que podrà acabar-ho tot abans no pugui sortir al carrer.

Esgotat, se’n va d’hora al llit, però l’endemà, quan es lleva, engega de seguida l’ordinador i continua amb la tasca. Es grava amb el mòbil per col·laborar en unes càpsules online sobre l’expressió dels sentiments reflectits a la cara i que penjaran a Instagram i a més a més s’apunta a un cicle de xerrades que es donaran amb el zoom, només haurà de clicar l’enllaç que li han enviat i...

En Joan continua amb les persianes abaixades. No sap quant de temps ha passat. Es mira un moment al mirall i pensa que potser ja és hora de trobar xicota. Connecta amb una empresa que, donant les teves dades, et busquen un perfil semblant a tu.

Està meravellat, cada dia pot parlar amb la Misericòrdia a través de Skipe. La noia també està a casa i s’expliquen tots els programes i cursos que van fent; s’envien emails i whatsapps i no poden passar un sense l’altre. Comencen a fer plans de casament: segurament els anirà bé casar-se amb el Teams que dóna més possibilitats de convidats virtuals, però no n'estan del tot segurs i s’emplacen dia rere dia a anar buscant una app o un programa que els ho faciliti. I del casament, al viatge i al nen i a la parelleta...
El casament va anar bé: van trobar el Meet de Google que va ser tot un èxit, ja que els havien dit que el Zoom no era gaire segur i que podia robar les dades personals dels convidats. Amb el Meet van aconseguir ser deu persones alhora brindant amb cava ecològic que tots tenien de reserva a la nevera i van fer una celebració amb ball i tot, amb «Instagram live». Van participar els membres d’una coral que, prèviament, s’havien gravat amb els seus mòbils i van anar apareixent les diferents cares de les sopranos, les contralts, els tenors i els homes en un tot harmoniós. Van acabar la festa amb la música triada de l’Spotify.

Van fer un viatge de nuvis d’aventura, «Trekking Aventura des de casa» que els va proporcionar una agència de viatges. Només els va caldre baixar-se l’aplicació al mòbil i cada dia tenien un prova per fer: des de respondre preguntes, fins a endevinar qüestions complicades i anar sumant punts; passaven cada etapa de l'itinerari còmodament perquè consultaven la Viquipèdia i el Google i, de vegades, algun altre cercador i així van aconseguir ser dels primers que van arribar a l’objectiu final: la concepció.

Quan se’n van adonar que havien de ser pares no hi cabien a la pell! Tot van ser projectes i planificacions i reunions entre ells, aquesta vegada amb el whatsapp per poder-se esplaiar millor entre tots dos. Assajaven la foto de perfil que posarien a la criatura segons fos nen o nena.

En Joan ha après a fer servir el Moodle perquè la nena, de sis anys ja!, la Virtut, comenci el primer de primària virtual. S’ha posat en contacte pel Hangoots amb la mestra que li toca i han acordat que cada setmana escoltarà les lliçons gravades, entregarà un exercici escrit i farà converses orals amb el vídeo del mòbil; encara és petita per fer servir el Twitter.

Ell fa teletreball, és analític i dissenyador de webs; de fet, és un expert en el Metricool. La Misericòrdia és programadora i gestiona comptes de diverses xarxes socials amb el Hoosuite; també col·labora actualitzant els servidors de la Xarxanet.

Tots dos esperen que la Virtut pugui continuar amb la mateixa professió; ja l'ajudaran, tot i que d'aquí a uns anys el desenvolupament de la informàtica pot haver progressat molt, però faran cursos de formació permanent i d'especialització en programes i eines. Saben que hauran de viure al dia.

Les persianes d'en Joan continuen tancades. És possible que l’alarma duri uns quants anys més. Això els aniria bé perquè s’han plantejat anar a buscar la parelleta. Un noi potser estarà més al cas dels atacs informàtics que cada vegada són més perfectes, cada dia surten milers de virus que els espatllen el sistema i entren al servidor global. Si això continua així, no saben pas si tindran feina. De moment ho van campejant i van cobrant a finals de més a través dels caixers que han instal·lat a casa: com s’ho devien fer la gent d’abans per cobrar? Esperen que el nen aprengui a ser un hacker (no un cracker que és el que roba informació dels altres) per manipular i crear codis fonts dels programes.

Avui en Joan ha tingut un disgust. El Facebook li ha jugat una mala passada.

La Misericòrdia ha marxat amb el perfil del noi d’ulls blaus i han deixat el camp digital per anar al camp agrícola. La Virtut treballa en una empresa de fast-food i ha conegut un sommelier. Tenen les vinyes a la zona metropolitana sud i fan maridatges els caps de setmana. El fill, en Linkedin, ha optat per estudiar infermeria i ha tancat l'ordinador.

En Joan, mira cap a la finestra. La claror l’aclapara. El verd dels arbres es combina amb un cel blau; els núvols blancs juguen a empaitar-se pels teulats. Els coloms picotegen el terra. La gent passa corrent, riu i pren aire. Està totalment atemorit, esmaperdut, corprès, esbalaït i desconcertat, no sap reaccionar.
La vida de fora ja no la reconeix.