dijous, 27 d’agost de 2020

Marata

Avui, per terres del Vallès, on alguns turons fan una serra i quatre pins un bosc espès.
Una passejada amb la calor dels darrers dies d'agost i una descoberta d'un paisatge que no per proper és menys interessant.
Una caminada per camins polsosos enmig de camps ja llaurats, amb els rostolls grocs i les bales de palla rodones que semblen les notes d'un pentagrama reposant per encetar una música més endavant. Aquí i allà unes quantes masies tacant de blanc el terra calent, amb arbredes que les volten, amb el tràfec de cotxes i de tractors feinejant.
Marata és un petit agregat al municipi de les Franqueses del Vallès, situat entre verd i petites ondulacions. Ni te n'adones que tens a prop la zona industrial i més densa de Granollers. L'església de Santa Coloma de Marata és un edifici romànic rural del segle XI inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que apareix ja esmentada el 1002 i que ha sofert diferents reformes. El lloc és un racó de pau en un dia laboral i atrafegat que té en els pobles del voltant.
Des d'aquí ens arribem a la Torre de Seva, construïda per Bertran de Seva al segle XIV, després passà als Clariana de Vic i el segle XVII a Elisabet de Magarola que reedificà la capella de Sant Abdó i Sant Senén. Una masia rectangular fortificada que senyoreja enmig de la plana, amb les heures que pugen enganxades als seus murs. Fins que no hi ets a la vora costa de distingir entre els arbres, però té una bona perspectiva des del tram de carretera que venint de Corró d'Avall es dirigeix cap a Corró d'Amunt, en l'encreuament del Camí de Marata i la carretera cap a Llerona. Actualment està abandonada i serveix de magatzem.
Des de l'encreuament es pot anar cap a Llerona, fins a l'església de Santa Maria de Llerona, documentada des del 990. Sobre la façana un campanar de cadireta, unes campanes que ens donen la benvinguda tocant a quarts o a hores, no ho sabem ben bé. És església parroquial des del 1575, ja que abans havia sigut l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla. Durant la segona guerra remença acollí els revoltats i el 1936 va ser espoliada i cremada. Actualment s'ha pogut reconstruir l'arxiu.
Retornem cap a Corró d'Avall i ens acomiadem de la passejada matinal.
Jo, faig una entrada a Granollers per saludar la Núria, en un agradable i bon acabament de jornada. Intercanviem lletres i paraules, compartim fites, saltem juntes a la Xarranca i somiem un Demà fet de pedaços de l'ahir, de ganes de present i d'esperances en un futur.

1 comentari:

  1. Núria moltes gràcies per la visita i pel teu nou llibre "Demà". He quedat amb moltes ganes de compartir més experiències amb tu. Espero que a la propera, la Covid19 només sigui un mal son i puguem fer-ho tranquil•lament. Una abraçada virtual

    ResponSuprimeix