dijous, 31 de desembre de 2020

31 de desembre de 2020

Bé, ja hem arribat al que, convencionalment per a la nostra cultura occidental, és l'últim dia de l'any. Que tal com ens pensem ser el centre de la humanitat, creiem que demà tothom serà l'any 2021, però, com tantes coses, no és pas veritat!

Ara és l'hora que s'estila fer balanç de l'any que ha passat i demanar els millors desitjos per l'any que començarà. I, crec que hem d'enfocar-ho en aspectes positius, que, de fet, són els que ajuden a avançar.

Ens hem adonat tots plegats, que no som infal·libles, depenem de la natura i de la vida de tota cosa que té vida, que podem estar malalts i que ens podem morir, només faltaria! Buscant el remei que pensem tenir de l'eterna joventut o de la vida eterna en aquest planeta, hem descurat que tot és possible i al començament no ens crèiem que s'esdevingués una cosa com la que hem viscut aquest any. Benvingut l'aprenentatge, perquè potser —només potser, perquè diuen que l'home és l'únic ser que ensopega dos cops, o molts, amb la mateixa pedra— aprendrem a ser més senzills, més modestos, més en comunió amb la natura, més animals humans.

I aquesta situació, a efectes pràctics, i malgrat la mort en moltes famílies, ens ha d'ensenyar a viure.

Jo crec que hem après que podem estar alguns dies a casa, molts de nosaltres sols i gaudir de nosaltres mateixos, del plaer de les coses comunes que vèiem cada dia i a les que no donàvem importància. Hem après a parar una mica, a no anar fent coses sempre i això ens ha de permetre pensar, llegir, escoltar música o no fer res, que també és un gaudi! Hem après el valor de l'amistat i de la comunicació, que no per tenir moltes eines al nostre abast, estem més comunicats amb el món exterior. Hem après que no per molta informació estem millor informats i que ens poden dir, si volen, el que sigui, amb estadístiques, amb números i percentatges que, naturalment, homes i dones de la massa, no podem analitzar ni corroborar. Per tant, descreguts la majoria com som, hem après a creure el que diuen i a tenir fe, la fe que tenim per "obligació". Hem après a fer cas i també, perquè no, a no tenir opinió pròpia, que ja n'hi ha uns altres que opinen i s'ocupen "del nostre benestar".

Situant-nos en el terreny més de la "polis", hem après a escoltar discursos buits de paraules i que les fases i les recomanacions fluctuen segons els interessos del moment. Hem pogut passar de la fase 0 a la 1 fent una parada a la 0,5 i passar de la 2 a la 3 en vint-i-quatre hores perquè s'acostava l'equinocci d'estiu. Hem après que ens poden obrir i tancar per dies, per hores, per municipis i per comarques; i per zones sanitàries!

I crec que tot això té avantatges! S'ha fet evident, al meu entendre, que no anem cap a cap independència, ni tan sols cap a cap autonomia, ni de lluny al federalisme! Gestionem engrunes, i som mal gestors o uns gestors que, infinitat de vegades, no tenim res a gestionar i anem fent la viu-viu per dir que fem alguna cosa. A tots nivells: el municipal, l'autonòmic i l'estatal i, m'atreviria a dir, l'europeu.


Hem après que cadascú s'ha de gestionar la seva pròpia vida i és així com ha de ser.

A part d'això, i d'una manera més pràctica, hem après a fer servir el zoom, el meet, el classroom, el jitsi, i tantes altres eines informàtiques que, tot i tenir les seves avantatges, ens faran més autistes i, sobretot, més mesells. N'hem fet una pila de reunions així! I hem descobert que no val la pena desplaçar-se expressament per fer una reunió, ni per decidir coses, que malaguanyades les dietes que s'han cobrat fins ara. Hem après que, en algunes ocasions, podem treballar des de casa. Hem après tossudament que, si et desplaces per anar a treballar, no tens cap restricció al metro o al tren o a l'autobús, però no et pots moure del teu carrer i has de conservar la distància reglamentada encara que visquis en un poble perdut del Pirineu que està quedant deshabitat.

I hem après que les coses es decideixen des d'un despatx d'una urbs metropolitana sense tenir en compte una infinitat de situacions diferents. Tots som iguals a l'hora de les normes, no pas a l'hora dels repartiments ni de les condicions de vida que et permetin viure al mig de la muntanya si vols.

Hem après que hi ha virus que tenen hores marcades d'activitats i, també, que són més presents en segons quines activitats: no cal anar a teatres ni a concerts ni a corals ni a associacions culturals que ja estiguin implementades com una veritable xarxa de persones que tenen objectius comuns. Que et pots passejar pel Portal de l'Àngel, per exemple, amb quantitat de gent caminant al teu costat, però que has de pujar al Puig de Sant Antoni al Baix Penedès en grups de sis persones amb motxilla guardant una distància de dos metres entre l'un i l'altre.

I no vull que, amb aquest escrit, penseu que estic criticant les autoritats i especialistes sanitaris, ni polítics ni periodístics, que crec, de veritat, que tothom ha fet i fa el que pot i el que sap; però... Sempre hi ha un però, oi? Podeu pensar-hi cadascun de vosaltres i descobrir els "però". Naturalment, podeu també tenir la vostra opinió, propera o allunyada de la meva, cadascú segons la seva experiència, les seves vivències i les seves "utopies".

Ho deixo per a vosaltres seguir analitzant la situació. Només he volgut fer un tast des de la meva visió personal en determinades coses. Un balanç positiu perquè, malgrat tot el que pugueu pensar, jo penso que és positiu. A mi, tot plegat, m'ha donat més forces, m'ha fet creure una mica més en mi mateixa, que és una cosa que sempre m'ha costat, i m'ha fet veure que hi ha una vida més enllà dels altres que se l'ha de gestionar cadascú.

Pel 2021 desitjo continuar aprenent en diferents camps d'aprenentatge i això és el que us desitjo a tots. I continuaré el temps d'espera en una utopia que impliqui la independència per a mi i per al meu país.

Que tinguem sort i que ens la treballem!



Cap comentari:

Publica un comentari