tag:blogger.com,1999:blog-7173566641627982686.post9077550219429053961..comments2024-03-22T21:57:06.554+01:00Comments on CAL SAC: Badalona i el marNúria Comas Fornaguerahttp://www.blogger.com/profile/06834806479219754498noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7173566641627982686.post-51311402340412928202017-01-30T17:08:15.484+01:002017-01-30T17:08:15.484+01:00Doncs, m'ha fet il·lusió que recordis amb tant...Doncs, m'ha fet il·lusió que recordis amb tanta tendresa i bons ànims aquest poble, ja una mica gran, de Badalona. Ara estem més abocats al mar, net i plaent a primeres hores del matí quan encara la xafogor no està en el seu punt més àlgid. Si un dia vens, no dubtis en trucar-me; ja no podrem menjar la paperina de patates del Marissa, però et convido a un vermut i unes Corominas a La Rambla!Núria Comas Fornaguerahttps://www.blogger.com/profile/06834806479219754498noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7173566641627982686.post-24913412798477591182017-01-22T23:13:32.910+01:002017-01-22T23:13:32.910+01:00Jo, que com tu i tots els Fornaguera de Badalona, ...Jo, que com tu i tots els Fornaguera de Badalona, sóc descendent d'en Melcior Fornaguera (renét per ser precís), també anava de petit a banyar-me a la platja de Badalona, amb el pare i el germà gran. Primer passàvem per La donzella de la Costa, després passàvem pel pont de la pudor (dubto que sigui un nom històric, però en dèiem així) i finalment arribàvem a les casetes que dius que ara són en desús, una de les quals la tenia reservada la Fabra & Coats on treballava el meu pare. No nedo gaire bé, però el poc que en sé ho vaig aprendre en aquest mar de Badalona, sovint benigne a l'estiu amb algun cop de geni que ens feia canviar d'idea i anar d'excursió al Canyet, o a Montigalà o a la Conreria. Recordo com entre les barques i la brutícia ens refrescàvem i apreníem a fer les nostres grans proeses nàutiques (emulant els ancestres mariners) consistents a arribar a la primera boia ben agafadets de la corda.<br />Ara visc a Canet, una altra magnífica platja, sense port, sense barques i sense casetes. Però aquella imatge feliç de la bruta platja de Badalona, amb tuf de lleixiu segons d'on bufava el vent, no me la podré esborrar mai.<br /><br />Francesc Fabre FornagueraAnonymousnoreply@blogger.com