Llàstima que el dia, el fred i la boira ens va fer marxar d'hora. aquest any vaig començar el camí a peu però la pluja de primera hora va fer que acceptés l'oferiment d'un petit Panda igualadí per fer la primera part de la pujada, fins on no poden continuar els cotxes. El darrer tram, boira amunt, recordant les altres pujades quan hi vam anar amb la meva mare i les meves nebodes. Les capellines van ser l'uniforme dels agosarats. Un cop dalt, tothom arrecerat a les restes de les construccions que havien de ser un "funicular". arribats els de la part d'Occitània va haver-hi música, parlaments, formatge i vi per a tothom. Vam trobar a faltar l'Enric Garriga Trullolls, ànima perseverant del CAOC. El descens va ser tot a peu, amb tranquil·litat. De retorn un petit passeig per Esterri i fins l'any vinent esperant que el temps ens permeti ser més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada