Diada de Catalunya 2016

 Avui he comprat el diari per esmorzar tot llegint articles i notícies. Sempre m'ha agradat fer-ho tot i que ara ja no el compro cada dia: el paper és cada cop més car en relació a les novetats que són poques: sempre hi ha variacions sobre els mateixos temes i d'aquí no sortim.

Quan he començat la portada m'he quedat reflexionant sobre una frase expressada pel Raül Romeva. No sé si l'ha dita així o és una simplificació. "Si demà omplim, acabarem el procés" I se m'ha ocorregut: i si no omplim, no,  senyor Romeva? M'he quedat una mica atònita, la veritat. Perquè si al cap i a la fi tot depèn de les "omplenades" dels 11 de setembre, anem llestos! Jo crec, no sé, eh!, però crec que omplir els carrers cada onze de setembre hauria de ser el resultat d'un treball continuat dels altres tres-cents seixanta-quatre dies de l'any i no, "el dia" que ens donen benzina per poder-nos anar barallant, discutint, i reflexionant sobre el sexe dels àngels fins el proper onze de setembre de l'any següent.

En aquest sentit, he vist al Facebook, avui també, unes declaracions de la Montserrat Carulla en que constatava l'anhel d'anar per feina "Jo aniria pel dret perquè a aquest pas no veuré la independència", diu ella. I jo li dono tot el suport! I més pensant que cada dia n'hi ha més que deixen de poder-la veure.

Continuant amb la portada, veig que una vintena de personalitats del món polític, cultural, acadèmic i periodístic, exposen les raons per anar a la Diada. Senyors, no es va a la Diada. Es va a la manifestació per reclamar la independència alguns, el dret a decidir uns altres o el que cregui oportú cadascú. Sempre havíem anat a la manifestació de la Diada i a l'acte del Fossar de les Moreres al matí amb els ponents que reivindicaven el mateix que ara en una trobada al darrera de Santa Maria del Mar, mirant al passeig del Born; ponents bandejats per molts dels que ara van a la Diada. 

També m'aturo a la pàgina 4 on hi ha un article de Odei A. Etxearte en el que defensa els "cinc anys de perseverança" i encapçala l'article assegurant que ja en van cinc. Doncs no, Odei, en són uns quants més! Perquè resulta que som molta gent que fa uns quants anys que "perseverem" anant al darrere de la manifestació que es feia fins l'estàtua d'en Rafel Casanova -ningú parla d'ell, ja- i arribàvem a l'Arc de Triomf. I hi anàvem al darrere de tot cridant, com avui, independència. Però al davant, n'hi anaven uns altres que se'n reien de la cua. Ara hi anem tots i penso que ha de ser això; és a dir, penso que encara en falten.

Tornant al senyor Romeva, també diu que la seva expectativa és que aquesta pugui ser la última diada. Doncs, no! senyor Romeva, jo penso anar-hi molts anys més a la manifestació i celebrar la diada, en record del 1714 i els que hi foren massacrats, en record de la gent anònima del segle XX que foren defensors de les llibertats de tots i dels que ens han deixat pel camí, perquè sense ells, no n'hauríem pogut fer cap ni la senyora Odei hagués pogut perseverar cinc vegades. I també perquè, tot i haver pogut aconseguir

l'Estat Català, el que desitja la Montserrat Carulla i tots els que hi anem any darrere any, caldrà recordar-ho als diferents governs i als diferents diputats del Parlament escollits com a representants del poble. I ara que parlo de Parlament: us heu adonat que a l'Estat Espanyol tenen "Cortes" i a Catalunya i la resta d'estats europeus tenen "Parlaments"?

O sigui que l'any 2017 i 2018 i 2019 i tots els que vinguin ens tornarem a trobar!
Per cert, al mateix diari, llegiu l'article "El Pays Catalan" es revolta", Occitània i el País Català del nord s'ho mereixen. Avui, també fan una manifestació per a reclamar el nom escollit per a la "regió": Occitània-País Català. Que tingueu sort!

Jo participaré amb la coral Poble que Canta als actes d'avui dia 10 a Sant Boi recordant la manifestació de fa 40 anys, i a Sant Joan Despí i demà al Fossar de les Moreres i a la manifestació de la tarda a Barcelona, perquè el poble que canta és un poble que avança, recordant allò de fa també 40 anys: Poble català posa't a caminar.

Una bona diada a tots!

Sant Boi: 1976-2016

Reprodueixo l'escrit que figura a la web de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Fixeu-vos-hi: només n'han passat 40!, i aquells que hi érem encara hi som. No tots, és clar. N'hem deixat uns quants pel camí. També uns quants ens han deixat: l'Oriol Martorell, en Jordi Carbonell, l'Heribert Barrera, i tants d'altres ciutadans anònims que vam fer aquella corrua de gent pels carrers del poble fins a arribar a la Plaça de Catalunya de Sant Boi. Entre ells, la meva mare. Tots amb la il·lusió d'un començament de procés que continua i del que n'esperem un final esperançador.

Després de 40 anys ens hi tornarem a trobar!

Una diada per a la història

Sant Boi va acollir la diada de 1976 després que el govern espanyol no va autoritzar-ne la celebració al parc de la Ciutadella de Barcelona. La presència de la tomba de Rafael Casanova a la ciutat va ser un factor clau perquè Sant Boi fos finalment l'escenari de la primera celebració tolerada de la Diada Nacional de Catalunya després de la dictadura franquista.

La diada de Sant Boi 2016 retrà homenatge a l'Assemblea de Catalunya , un dels organismes convocants de la massiva concentració de fa 40 anys, amb l'objectiu de fer un reconeixement a l'esperit que aquella plataforma unitària de forces polítiques, socials i sindicals de l'època va representar en la defensa dels drets i les llibertats del país. Durant l'acte es descobrirà una placa commemorativa com a reconeixement al seu paper.

L'acte institucional començarà amb la hissada d'una senyera. De fet, la senyera tindrà un paper protagonista a l'escenari i al conjunt de la plaça de Catalunya. L'Ajuntament de Sant Boi ha fet una crida perquè les persones assistents a l'acte portin també senyeres i perquè els santboians i les santboianes guarneixin amb elles les seves façanes aquell dia.

La Coral Sant Jordi , que va jugar un destacat paper en la diada de l'any 1976 sota la direcció d'Oriol Martorell, participarà en la commemoració juntament amb les corals de Sant Boi per cantar amb el públic assistent el 'Cant de la Senyera' i 'Els Segadors' a l'inici i a la cloenda de l'acte, respectivament.

El periodista Xavier Grasset conduirà l'acte. L' alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, obrirà els parlaments oficials i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, dirigirà al públic assistent unes paraules enregistrades en vídeo. En el decurs de l'acte es llegiran textos de Jordi Carbonell, un dels oradors d'aquella jornada, recentment mort, i de l'historiador Josep Benet, un dels organitzadors, entre altres. L'historiador Andreu Mayayo parlarà sobre la significació històrica de la Diada de 1976. A l'escenari es projectaran mentrestant imatges de vídeo i fotografies de l'acte de fa 40 anys.

L'Ajuntament de Sant Boi ha convidat a aquest acte institucional de l'Onze de Setembre les màximes autoritats de les principals institucions de Catalunya.

Gallecs: primera sortida de dijous

Ens hem tornat a retrobar en aquest inici de setembre calorós. Petons, abraçades, somriures i joia de cares conegudes, amistats que segueixen i benvinguda a les persones noves.

Iniciem el camí des de l'estació Mollet-Santa Rosa per fer un dels itineraris de Gallecs, el dels bandolers. Un cel blau rivetejat d'uns petits núvols blancs ens acompanya; un sol d'or ens fa desitjar qualsevol ombra que es trobi pel camí i ens arrecerem als petits arbres. Els camps de blat ja llaurat llueixen el groc de l'estiu i observem unes quantes orenetes, que amb un vol ras, cerquen els cucs de terra amb un delit d'ales. 

Nosaltres, amb barrets de totes mides i colors, fem la marxa, aquesta vegada pausada, per poder xerrar amb tranquil·litat de les experiències del temps de "vacances", dels projectes de futur, d'un nou curs que s'enceta encara que no siguem col·legials, però amb la il·lusió del retrobament, com la canalla.

Voltem el Parc de Gallecs fins a arribar a l'ermita de Santa Maria, joia del romànic. Al nostre voltant observem les ciutats que, talment sentinelles, el defensen d'atacs urbanístics i recordem les reivindicacions dels ecologistes, allà pels anys setanta, quan, juntament amb ells, hi vem fer acampada al crit de: "Gallecs, patrimoni natural, defensem Gallecs!" Avui, n'enyorem el verd i els aiguamolls ja secs, però regraciem els plataners que amb la seva ombra i el fullam ja tardorenc ens assenyalen el camí i ens el fan agradable.

Les "Núria" de la colla ens endolceixen el camí amb caramels i galetes en aquest dia d'estiu dedicat a les Verges trobades.

Satisfets i satisfetes d'aquest inici de temporada ens acomiadem al mateix lloc de trobada, uns quedant-se a dinar al camp, d'altres a Mollet abans d'arribar a Barcelona, d'altres a casa i quatre noies -dos d'elles Núria- celebrant la seva diada brindant amb vi i cervesa en un plàcid restaurant de la Barcelona literària.