Comprem
i comencem a preguntar si hi ha places per la nit a l'alberg ja que
la francesa marxa de vacances a casa la seva família.
Visita
del Museu dels Impressionistes, plaça de la Concorde, Òpera, La
Madeleine. Tot ho fem amb tren i metro. (No recordo si vam pagar;
l'Àngela ho vigilava molt això i el costum dels “espanyols” era
pujar i fer-se l'orni: je no comprend pas. A més, ells ja anaven amb
targetes i nosaltres encara compràvem els bitllets de paper de fumar
als conductors dels autobusos i, per tant, no en sabíem d'altres de
maneres de viatjar en transport públic. I si era públic,... doncs,
era per a tothom i això indicava gratuïtat i no en fèiem més
problema. Si passava el revisor no compreníem pas!)
Tornem
a l'alberg i paguem 8 francs (!) per esmorzar. Ens dutxem i rentem
roba i aprofitem per escriure a casa. El constipat va tirant i jo
aguantant.
Dia
22 d'Agost Hem
fet un esmorzar molt bò gràcies als vuit francs. Baixem a peu cap
al centre de París (per recuperar els 8 francs) i visitem la
Place de l'Ètoile, els Champs Elysées, la Plaça Concorde i dinem
al parc davant les Tulleries i el Museu del Louvre.
Tornem
a buscar lloc per dormir i ens trobem amb un matrimoni espanyol que
viu a París i que col·laboren amb el Centre Català. Visitem el
Pantheon i els boulevards dels voltants i dormim a casa els espanyols
que havien viscut a Barcelona on havien treballat en una porteria.
Dia
23 d'Agost Visitem
el Museu del Louvre. Comprem pa i formatge i dinem en un dels ponts
del Sena en companyia d'uns cantants.
Hem
de trobar-nos altra vegada amb el Paco i anem junts al barri Llatí a
sopar. Descansem i xerrem en un banc (és curiós que ressalti el
banc; devíem estar força cansades, ja!)
Ens
trobem amb la Maryon (?) i el seu germà i anem a la llibreria.
Després, metro fins la Cyté a sopar, xerrar i dormir.
Dia
24 d'Agost Anem
altra vegada a la llibreria a comprar i està tancat! (Endevino
que deurien ser llibres prohibits a l'Estat Español)
Tornem
a la casa i fem el dinar que portem als nois (Paco i Maryon) per
dinar en un parc. Fem cua per visitar “El camí dels Miserables”
(que es deuria referir a l'obra teatral de Victor Hugo que van
representar durant molts anys a París). No arribem a entrar,
tancada de portes puntual. Anem
fins a Montmatre i el Sagrat Cor.
Al
vespre, ens arribem a la zona universitària, fins a la Casa de Cuba
on fan una pel·lícula en blanc i negre de la que no recordo el
tema. (Naturalment de tipus polític i sense possibilitats de
veure-la a casa nostra)
(Aquí
si que recordo molt bé la impressió que vaig tenir quan vaig veure
i reconèixer un noi de Badalona que havia “marxat” de casa seva
i amb el que havíem compartit hores, treballs, trifulgues i moments
molt bons a l'agrupament escolta Sant Jaume/Rosa Busqué on tots dos
portàvem els llobatons. En Joaquim era un noi una mica especial. Amb ell, en
Jepi, la Dolors i la Lourdes portàvem l'estol
de llops i daines. Jo i els dos nois anàvem a les reunions a
l'església de Pompeia a Barcelona i tornàvem a altes hores de la
nit amb el BS cap a casa, discutint què era el millor per al nostre
agrupament. En Quim mai estava d'acord amb nosaltres i veia les coses
d'una manera molt estricte: l'uniforme, la promesa, el compromís
dels nanos,...; en Jepi i jo hi havíem tingut forces palestres amb
ell fins que ens vam arribar a plantejar de continuar. Un dia en Quim
va venir a casa a demanar-me perdó (?) i recordo que l'endemà es va
saber que havia marxat, cosa que em va venir a dir en Jepi, si no
recordo malament. En Jepi i jo vam continuar.
La nit que el vaig
veure a la Casa de Cuba no li vaig dir res, em va semblar que no el
podia comprometre, perquè els seus pares no sabien on era i si, per
aquelles coses els arribava que jo l'havia vist,em va semblar llavors que el podia posar en un
mal pas. Ell no em va veure. Des d'aquella nit
no l'he vist més ni n'he sabut mai més res. Ignoro si continua a
París o va tornar o va voltar món, curiós i belluguet com era.
Ara, a les meves velleses potser ja no el coneixeria, però
m'agradaria tornar-lo a trobar per d'altres camins: una abraçada
Quim!)
Dia
25 d'Agost Travessar
París. Stop:
noi francès fins la sortida de la capital; un altre noi fins un
poble dels afores. Camioner
fins a Rotterdam (450KM) (No és que volguéssim anar a Holanda,
però el camioner hi anava. Per l'autopista vam anar parant als
pàrquings on hi havia menjar ràpid com frankfurts amb patates,
begudes,... tot pagat pel camioner; gràcies!)
Viatge
cansat. A l'arribada anem a l'alberg i a canviar francs francesos per
moneda holandesa (que ara, després dels anys d'euros, no recordo
quina era!)
Prenem
te i juguem a dames i anem a dormir després de passejar-nos una mica
pel famós port de Rotterdam.
Dia
26 d'Agost Esmorzar
molt bo i abundant. (Ens serveix ja de dinar!) Avui
hi ha un noi que ens porta un tram i després el senyor de la boina
ens du fins a Anvers. Un home ens deixa a Brussel·les i busquem
l'alberg. Deixem les motxilles a una casa d'unes monges i visitem la
ciutat, anem al supermercat i dinem en una plaça amb una font.
Tornem a l'alberg però no ens volen i cerquem Garcia Lorca, (crec
que devia ser algun centre cultural, com el Centre Català) entrem
al ball que hi fan i coneixem un matrimoni asturià que ens porta a
casa seva, ens convida a vi i galetes i ens deixa dormir al llit.
Dia
27 d'Agost Ens
llevem tard i després d'acomiadar-nos ATRAVESSEM tota Brussel·les i una
mica més. Stop: Noi
que ens porta fins a Wavre. Noi
jove fins Namur. Noi
que juga a futbol fins a un poble. Matrimoni
fins un altre poble. Noi
francès/italià fins a Luxemburg. Busquem
el Comité Espanyol i no el trobem: no existeix? Anem
a l'alberg: no queden places. Escrivim
i mirem mapes, dinem i sopem a l'alberg i marxem per anar a mirar com
s'està sota el pont. Tornem
a la ciutat a buscar les monges de la mateixa congregació de Brussel·les. Preguntem adreça. Uns senyors alemanys ens acompanyen a la
“Maison de protection de jeunes filles” Dormin per 35 francs
luxemburguesos, o sigui unes 45 pessetes. Sembla que tenen cases de
“protecció” pels Paisos Baixos.
Dia
28 d'Agost Sortim
de la ciutat, bonica i arbrada. Un
noi ens porta fins la frontera. Un
senyor francès ens paga el dinar i ens deixa a Strasburg. Visitem la
ciutat i la catedral. Un
home suís ens duu a Freiburg on també visitem la ciutat i comprem
una mica de menjar per anar fent. Un
noi ens porta fins l'autopista i un italià ens paga un aperitiu i
ens duu a Basel. Passem la frontera i uns nois suissos ens porten a
Zurich. Anem
a casa el Jesús. Amb ell anem al cinema, xerrem i dormim.
Sembla
que devíem anar agafant cotxes i anàvem allà on anaven ells ja que
des d'Estrasburg tornem a Suïssa fins a arribar a l'altra punta, a
Zurich on sabíem que el Jesús ens acolliria)
Dia
29 d'Agost Llevar-se
i anar al Micros i “fotre”. Seure en un banc per escriure i
planejar el què volem fer mentre mengem cacauets. Quan s'acaben els
cacauets tornem al Micros, ens comprem un gelat i “fotem galetes”
(No sé si ho havíem fet gaire més això “d'agafar” menjar a
preu zero). Tornem a casa el Jesús i sortim a comprar algun
record, tornem i dormim una hora. Juguem a cartes, acabem els segons
cacauets i anem amb el Jesús a prendre Sinalco (haig de mirar què
era). Tornem al Micros a comprar caramels i tornem a la casa a
jugar a cartes i a cantar. Vénen el J. Miguel i l'altre “pijo”
(ho tinc així anotat, amb cometes, però no el recordo gens).
Xerrem, juguem, bevem anís i dormim.
Devíem
estar ja un xic cansades, no veig que fóssim massa productives. Tinc
anotat el xerrar tot i que no crec que jo xerrés gaire, no en sóc
de xerraire i no sé mai què dir; deuria portar la veu cantant
l'Àngela. No recordo haver-ho passat malament, ni tampoc faig
escarafalls de passar-ho molt bé. Jo devia anar seguint els
esdeveniments. Ara que ho transcric m'adono que vam fer força
coneixença amb el tal Jesús tot i que no tinc especificat si la
coneixença va anar més enllà; per part meva segur que no, no sé
si per part de l'Àngela. Si més no, en aquell moment, ni me'n vaig
adonar ni ho vaig saber. Jo crec que no hi va haver res més que el
gaudir d'uns dies en companyia, fora de casa i amb unes llibertats
que no teníem aquí a nivell social.
Dia
30 d'Agost Sortim
de Zurich. Agafem
una camioneta alemanya fins a un poble. Donem
voltes per l'autopista a peu i agafem uns nois suïssos fins al
començament d'una carretera. Matrimoni
suís, molt maco, que ens fa travessar els Alps i ens expliquen la
història del país i del Guillem Tell. Esmorzem amb ells i ens
deixen dalt el pas del Gottard. (M'ha quedat la imatge de neu i
d'un dia fred i rúfol, possiblement amb pluja, gris, però amb un
paisatge meravellós).
Uns
nois hindús ens porten fins a Milano i busquem la casa de les monges
de Brussel·les que també són aquí. Hi deixem les motxilles, visitem
la catedral i fem un dinar/sopar donant voltes amb un gelat italià.
Dia
31 d'Agost Anem
a visitar el Museu Sciencia Leonardo da Vinci i el Cenaculo da Vinci. Tornem
a recollir les motxilles i marxem per travessar una altra ciutat gran
que sembla que no s'acabi mai. Senyor
italià ens du fins a Gènova. Deixem
els paquets i visitem la ciutat amb carrers de pujades i baixades, la
catedral i comprada d'algun record. Tornem
a l'alberg i esmorzem, dinem i sopem, sortim a fer una volteta i ens
dutxem al arribar abans d'anar a dormir.
Penso
ara en Milà i Gènova, jo diria que no hi he tornat des de llavors.
M'ha quedat la imatge de la Catedral de Milà i unes galeries
cobertes molt maques i els carrers costeruts de prop del port de
Gènova. Tinc un deute pendent, en general, amb Itàlia. És un país
que he vist a trossos, sempre de passada. M'ho anoto per anar-hi!
Dia
1 de Setembre Ens
llevem d'hora i marxem.
Un
home ens porta fins a un semàfor i allà ens agafa un noi fins la
carretera de sortida de la ciutat. Anem pujant i baixant de molts
cotxes fent trajectes curts. A les sis de la tarda passem la frontera
italiana amb França. Un camió ens porta a Niça. Amb un altre camió
continuem la ruta, sopem pel camí i dormim dins el camió. (Sort
que dormo a tot arreu!)
Dia
2 de Setembre Amb
el camió dormitori arribem a Sete. A les dues del migdia som a
Perpinyà. Ens agafen uns nois que van una mica alegres i que ens fan
proposicions: fem parar el cotxe i baixem molt enfadades; ells ens
fan botifarra mentre marxen a tota pastilla. Passem la frontera amb
molta pluja.
A
la banda catalano-espanyola de la frontera tornem a fer autoestop
aprofitant els turistes que es disposen a passar les vacances a les
platges espanyoles.
Ens
agafa un matrimoni jove italià en viatge de noces. Els anem indicant
el camí i els fem propostes de llocs a visitar a més a més de les
platges i la Costa Brava. Els parlem de la muntanya catalana, de
Montserrat, de Barcelona i de Núria.
(Fem
que ens portin cap a la costa del Maresme, tant per tant com que no
coneixen res i no tenen reservat a ells no els fa res i a nosaltres
ens va millor).
Ens
deixen a la benzinera de Malgrat. Intentem l'autoestop i si no ens
parés ningú sempre podríem agafar el tren. El senyor de la
benzinera parla amb un cotxe i ens facilita el tema: és un noi de
Badalona que ens porta fins a casa. Arribem a les nou del vespre.
Recordo
que va ser un viatge molt agradable que no ens va costar gaire. Fora
del bitllet de tren a Ginebra vam calcular que havíem gastat unes
cinc-mil pessetes de l'època en uns 23 dies de voltar per diferents
països amb els seus canvis de moneda. Va resultar el més econòmic
que ens podíem plantejar. Em
va quedar molt present l'estada a París i sobretot la setmana
passada a Taizé. No
vam tornar a saber res més del Jesús ni dels altres amics seus. Ens
vam escriure un temps amb gent de Taizé; la noia italiana i fins i
tot amb el monjo de Montserrat; els primers temps quan hi anava per
Nadal el veia participant i cantant a la Missa del Gall i un dia el
vaig anar a saludar; ens vam veure un moment perquè tenia feina i em
vaig quedar amb la sensació que per a ell allò ja havia passat i
ara havia de fer de monjo de veritat. Després ja n'he perdut la
imatge i no sé si encara deu ser-hi.
Com
he dit, vaig tornar a Taizé una setmana santa de fred i mal temps,
amb la mare, conduint l'R5. Menjàvem al cotxe, amb el fogonet a dins
i vam dormir en una habitació d'una casa del poble, no a les tendes.
A la mama li va encantar, ella que era molt oberta en les creences, i
en va gaudir molt de temps de l'experiència. Sempre va tenir un cor
jove tot i que va ser el cor el que li va fallar.
Al
llarg dels anys he fet altres viatges i he vist altres mons. He
viatjat amb la canadenca i amb un carro que es transformava en tenda,
en albergs i en pensions i hotels. Ara, a la meva seixantena he
tornat a la tenda, una iglú que es munta sola i que hi cabo jo i els
paquets. He viatjat amb gent, molta, i amb una amiga, i sola. He
reposat a Timoneda i a Cal Julià després dels viatges. He anat en
vaixell i en avió i conduint infinitat de quilometres amb cotxes que
feien patir.
Espero
poder continuar sortint encara una mica més, però quan no sigui
possible, deixo els diaris que escrivia a cada viatge per poder-ne
gaudir altra vegada, juntament amb les fotos —màquina i jo una
sola cosa— i recordar altres temps, altra gent i tota una vida.
Ara només puc dir: gràcies a tots els que m'heu enriquit com a persona!