Han passat uns dies en els que el temps no ha acompanyat gaire: et lleves i plou i això et canvia els plans; per la tarda s'anima una mica. T'has d'anar adaptant i combinant visites amb cotxe a esglésies i abadies i caminades per boscos, cascades i llacs.
El verd no et deixa. Els arbres amb uns troncs alts i completament rectes apunten al cel, com buscant el sol que li costa sortir. Els dies són d'una tonalitat grisosa, les boires i la humitat es perpetuen. Tot i així, no deixes d'admirar el paisatge. La sensació de calma persevera.
Recomano l'itinerari que baixant del Seebuck entre faigs arriba al Feldsee, donar la volta a aquest petit llac i arribar a Rinke. També és preciós l'itinerari que comença a Feldberg-Ors, s'enfila fins el cim Herzogenhorn (1415m) i baixa fins a Krunkelbachhüte.
El verd no et deixa. Els arbres amb uns troncs alts i completament rectes apunten al cel, com buscant el sol que li costa sortir. Els dies són d'una tonalitat grisosa, les boires i la humitat es perpetuen. Tot i així, no deixes d'admirar el paisatge. La sensació de calma persevera.
Recomano l'itinerari que baixant del Seebuck entre faigs arriba al Feldsee, donar la volta a aquest petit llac i arribar a Rinke. També és preciós l'itinerari que comença a Feldberg-Ors, s'enfila fins el cim Herzogenhorn (1415m) i baixa fins a Krunkelbachhüte.
És pot tornar fent una volta circular molt agradable. La Selva Negra no té grans alçades, el Feldberg és el més alt amb 1493m, colgat d'antenes, però amb unes bones vistes. En un dia clar és pot veure la Jungfrau.
És agradable fer el curs de les cascades. A qualsevol saltant d'aigua n'hi diuen cascada, però totes tenen un camí circular per veure-les per tots els costats. Les més famoses són les de Triberg, tot i que les he trobat molt turístiques. En canvi, són millors les de Faulkner, prop de Felberg, mig amagades i sense pagar això sí, per tot es paga!). Es pot pujar fins el cim Belchen (1414m) o perdre's dins dels boscos frondosos i foscos, ensumant-ne les olors i admirant-ne el fullam.
Si plou, sempre es pot fer un itinerari amb cotxe: Abadia Sant Blasien, Abadia Sant Peter, amb un paisatge preciós, Abadia Sant Trudpert. Totes iguals: grans edificis i pintades de blanc per dins, amb frescos a les parets i sostres. No són gaire antigues, màxim de mitjans del segle XVIII. Aquí no tenen romànic, ni castells, ni gaire prehistòria. Sempre ha estat una Selva inexpugnable que fins i tot als romans feia basarda. Cal també una visita a Freiburg i si es pot a Basel, ja a Suïssa, però no gaire lluny.
El lloc triat per fer estada, Feldberg-Barental, ha donat molt de sí. Un nus de carreteres que et permeten anar als quatre punts cardinals i fer moltes caminades.
En resum, és una zona tranquil·la, per reposar i passar uns dies agradables.
És agradable fer el curs de les cascades. A qualsevol saltant d'aigua n'hi diuen cascada, però totes tenen un camí circular per veure-les per tots els costats. Les més famoses són les de Triberg, tot i que les he trobat molt turístiques. En canvi, són millors les de Faulkner, prop de Felberg, mig amagades i sense pagar això sí, per tot es paga!). Es pot pujar fins el cim Belchen (1414m) o perdre's dins dels boscos frondosos i foscos, ensumant-ne les olors i admirant-ne el fullam.
Si plou, sempre es pot fer un itinerari amb cotxe: Abadia Sant Blasien, Abadia Sant Peter, amb un paisatge preciós, Abadia Sant Trudpert. Totes iguals: grans edificis i pintades de blanc per dins, amb frescos a les parets i sostres. No són gaire antigues, màxim de mitjans del segle XVIII. Aquí no tenen romànic, ni castells, ni gaire prehistòria. Sempre ha estat una Selva inexpugnable que fins i tot als romans feia basarda. Cal també una visita a Freiburg i si es pot a Basel, ja a Suïssa, però no gaire lluny.
El lloc triat per fer estada, Feldberg-Barental, ha donat molt de sí. Un nus de carreteres que et permeten anar als quatre punts cardinals i fer moltes caminades.
En resum, és una zona tranquil·la, per reposar i passar uns dies agradables.
Llacs: recomanable una volta a peu pel Titisee o pel Schluchsee. Tot i que el més bonic és el Feldsee.
La gent camina, passeja i va en bicicleta. Tot són camins perfectament senyalitzats: pots anar a tot arreu caminant!, i, naturalment, amb bicicleta. És un goig encetar un camí i saber on vas; només cal que memoritzis el nom (o li facis foto) i segueixis les marques en forma de rombe del color del camí, segons la seva llargària (vermell, blau, groc).
Un paradís de senderisme i BTT si teniu sort i la pluja fina no us molesta gaire; només cal anar previngut amb cangur i paraigües; en qualsevol moment pot tornar a sortir el sol.
Admireu-ne les flors, ajaceu-vos a l'herba, somnieu que una mica de pau és possible.