![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Jh9d5XWEiM_wRfwB-OoDCbuS54NlnLGJaONDunXSZj-CilqI2x1bKgEoW-8rCqPDhgCNk5PzSPWSoAB1Iu5fmNznbM0DXtr2_OOAyTAP9cl-KBNToX70Aw5Wbq927Vpw6fVN-G-Fqhs/s200/DSC00089.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUehaM_sWz8MZ97Jlb-qNECviNnHSCF1BOMb-PoQkSy5Jrc22nmcS3KZC6snaJbPZuRasZjNC6yBnEVdNRdOHkukl_rJijy5NGDG71EW5bM8PpNpkrnLaV_YxTyr4GL7NsJGwQsvP_p2w/s200/DSC00190.JPG)
Un repte important, aquesta vegada. Una sortida per Era Val d'Aran amb uns dies magnífics, cels blaus i serens, lluminositat, cercle de muntanyes i aire rejovenidor. Una volta per la Vall d'Aran sempre és agradable.
Arribats a Arties, seguim una pista amb cotxe fins el Pont de Ressec (1410m). Continuem la pista a peu fins el Pont de Rius i accedim en forta pendent, entre faigs, roures i avets, falgueres i flors variades fins al Refugi de Restanca. Un circ d'origen glacial tancat pel mateix llac de Restanca a 2010m d'alçada. Una volta pel llac, una refrescada de peus en les aigües gelades que baixen de les neus del Bessiberri i un sopar en aquest entorn admirable, retornen les forces.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjydUXSHXlVd_IsBJrIC3cSrHYY89RRBCMSa31GX0Q0HQycWrYQloYTVfBlhKtkFMcim70RQGtYps1GGSTGIVR3Hk96YvmGaTMLfZ4r_Y9NFMfiCeVan634OI7froLm8buWAAqcrAWWiq0/s200/DSC00074.JPG)
L'endemà, tornem a calçar botes i proveïm la motxilla i ens disposem a pujar al Montardo de 2833m, el cim més alt de la Val. Després de la primera pendent arribem a l'Estany de Cap de Port (2235m), envoltat pel Circ dera Restanca, amb unes aigües transparents i cristal·lines i uns quants marcòlics pel voltant, grocs i ufanosos, ensenyant els seus pistils a les abelles; una alegria per als ulls!
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbAWK5uz5SLzamFZUFCiE7b5dFeE_0KhgRxNdgPIKZ3y9x_WpHOEdEzDlEA7_ZEvXuHo0B771S0egLQnbSv99pM7yu5rpNi4MgTJlgHrOPDUyVBFy3anETtKuh2V_hemkyBtc4emydF8c/s200/DSC00095.JPG)
Ens toca fer una mica més de pujada entre un rocam exasperant en molts moments. Hem d'anar alerta d'on posem pals i peus ja que qualsevol descuit ens pot passar factura. El sol crema i el cansament comença a treure el nas, però la nostra ànsia d'arribar més amunt no ens atura.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEEm1Xk9AmuYuhWEa1VquulbU-XJHtDKAgL1dvd7jK0YyjIlRsWlTltwsKoBFneUcIRWJ2EJ7F71IL0tN-hpgPzYXBN9gcS1DwBEW9gesmRCF0ov2SIEX4FA2VgqAmmfTJ1TezmT0hYzA/s200/DSC00102.JPG)
Després del Coll d'Olla Crestada (2475m), arribem a l'Estany Monges en un paratge magnífic! El cel blau s'emmiralla en l'estany, el circ de muntanyes s'obre i nosaltres vessem de satisfacció pel dia i pel tros aconseguit. Uns rètols ens indiquen diferents variants: cap al Refugi de Colomers a dues hores, cap al Refugi de Joan Ventosa i Calvell a una hora. Montardo: una hora trenta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXlbdF9aatQIvGocY7hWIeLInAr3MasAG6xT-B63XzcJw8OAGJHxgwSAej0oLWy1dHnGEfPCz6iXdBKkcqX4Y6hOLdX5H9nDVGLlQh2HauuKAiIgoZzYR8N9EOOpT3qtqPJwRIsFz6FSo/s200/DSC00106.JPG)
Anem tenint la companyia de la Lucia i el seu pare, una nena valenciana d'uns deu anys, valenta com ella sola.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2w10XSGiEw1iE83N3wCgvCiTWpA1jdbpN6p6uW2sogRv9utFazRcg6cfFytSLE1SQgY7ZdRQevQsqoQW4v70oFjxUUl2jK6WNNh0skbiqaNx4HghwYF_6ygNzbDKFFksSUFLLhyFOufg/s200/DSC00109.JPG)
Continuem pujant per un caminoi que es perd entre rocs; ens falta el darrer tram per a aconseguir el Coll del Montardo. Les cames prenen una mica de descans mentre travessem el Clot i les Basses del Montardo i ens atrevim amb el darrer esforç.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2own9DN6LZQcFmyCG71hvnmByvJHKQpOhaCPVi7bfw1991M2FqbmY8bsSa5zqedHmv11GBRvFCBxvb2fB2AxcT5mLGX5gFduCJG2GXduag0h-2Em6SS6WCxuWF7-xyMecRfPDRAF2Axk/s200/DSC00113.JPG)
Assolim el Montardo, 2833m. Tot el Pirineu al nostra voltant: al davant, el Bessiberri; un xic a l'esquerra el Circ de Colomers; a baix Baqueira, la vall d'Arties; al fons les muntanyes del Pirineu francès, el Vignemale, el Tuc de Molières, La Maladeta. Els Estanys de Restanca, els Estanys de Mar. Per sobre el cel; a l'alçada dels nostres nassos els pics i crestes de les muntanyes; a sota, les valls. Estem emocionats: hem aconseguit la nostra fita, a les nostres edats! L'esforç ha valgut la pena. Reca una mica de marxar! Ens fem les fotos de rigor i ens emplenem els ulls de tanta majestuositat per recordar-la sempre! Però, ara, toca baixar, mirant bé on posem els peus i com funcionen els genolls.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhic-s61FeuZjZhzE3Siz_NS8zT4_pQEKLuobK-nN0OAP7nrMe7AMn_yPlYCJFwefzCUiNdFqSRoLuGsEOMl8oOUmctPHPrVjyaT6EHwC4Z8GSlhFAiNTbjN4HDnyMXlCarT9Nj4TxrCeY/s200/DSC00118.JPG)
La davallada s'ha de fer a poc a poc i fixant-se bé en el camí perquè si no, es pot fer alguna marrada no gaire agradable. Tornem a passar el bellíssim Estany Monges i l'Estany de Cap de Port i arribem al Refugi Restanca on recollim els paquets que hi havíem deixat per continuar tirant avall. Avui estarà ple, el refugi; ens adonem que hi ha molts francesos caminant per aquestes muntanyes i parelles que segueixen la Ruta dels Carros de Foc.
Mengem una mica i arribem al cotxe satisfets de la jornada. Podem estar contents: hem fet uns 1423m de desnivell, els hem pujat i els hem baixat. Les dues coses tenen el seu mèrit! De tornada a Salardú ens allotgem al Refugi Juli Soler Santaló, del CEC, on ens acull la Idoia amb la seva simpatia i bon fer.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidISYuSmJrJPgAn2SB0hpPeAEYThb7yvY9uaC_8JGEk6ywQLlfLQlEhQY8AgNg6gXqqxzilNMo3m1oL3OzxQls8tvxRjiAHhhNtICdpuseKXbo4lO6xqG8aUOGmeKJg1V_q27zXUb1iJs/s200/DSC00177.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQjNIk0uNAs0FpqNo_DXSqaEOpr6GAIp3o6obrnN9GJW7hEGrzQ3kzUYDsxx3TnhHchgU9yUp-DTGhGhToqIsCRReHIBxYynB3liR3HOs2UXZMehy6RRZa1N_FJZDJCJMHXoDEMWRiDUs/s200/DSC00174.JPG)
El següent dia fem turisme per Bossòst, Canejan i Sant Joan de Toran i recordem, tots i cadascú de nosaltres, altres dies passats, altres èpoques en les que havíem fet, també, tantes coses, amb amics i amb família. Pugem un tros cap a les Mines de Liat i dinem entre muntanyes al Refugi Honeria, un lloc idíl·lic. Agafem una pista apte per a 4x4 per a tornar cap a Les, enmig de boscos d'avets, alts i espigats, troncs centenaris i riuets entre roques plenes de molsa. Que n'havia fet, jo, d'aquests camins!: "Quan vegis que el cotxe pateix, tira enrere. Vigila!".
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlGPjPlQvExRiZIZ5V-i14RBw6EZRGZUvJLixXRdD-_Y7B2nmQ67ZUHI64ZWnvk7LeywnaSVgMd1ShAy2s5W4QizGN8h4OBNC7ahd6JlvnUIaXOLhlu7FUhP0fyUDXJp3OZ6PMmmQnoK0/s200/DSC00195.JPG)
Per la tarda ens arribem a l'Artiga de Lin, i els Uelhs deth Joeu, paisatge encara admirable, amb un doll d'aigua impressionant.
El tercer dia, cansament ja oblidat, ens endinsem per la Vall de Ruda, verda i suau, com un mantell rivetejat pels avets. Deixem el cotxe al fons de la vall i ens tornem a enfilar cap als Llacs de Saboredo, en un jorn que torna a ser magnífic. Rierols, riuets, saltants d'aigua, flors, gespa, el camí fa de bon caminar i tenim l'esperança d'arribar-hi tot i que, de vegades, sembla que ens ho van posant més distant.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIEcGbJ6VADfXE4oOS-UzQA3vGidMNTRHKLEQBPCGzy3liRjsa-Wb4E9pONR_T7sKIkbBU2fhB8WfH2Uj2jGK5lbrNNMyrNvQ_RMr16ojN1_t2Fy_lroFhA-y-a51h7flAuJTBPONCI_o/s200/DSC00215.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlOpxEthlf__ZJvgU8FZA_vA96zZiRZj2RAtl7L-ujn4otqhg3xKNIWgxGxOf1xt9LsuhQnmKKlEL96zfh9Tgywcl7NlijDSKuVpIX2dptPULgj61ZcMhgENbApyccFIp58vlB4ahCUA/s200/DSC00205.JPG)
Refugi de Saboredo a 2310m, en un cercle de muntanyes preciós, amb els llacs que li confereixen un aire agrest i suau alhora; un entorn molt especial. Sempre els havia vist al mapa de l'Alpina aquests llacs i quan havia visitat la vall mirava amunt i em deia: "un altre dia". Doncs hi hem arribat tots tres! Des d'aquí podríem seguir cap a Cavallers, cap a Ratera, cap al Llong,... Tenim el pic de Ratera davant nostra i una colla de noies i nois carregats amb les motxilles que nosaltres havíem carregat en temps passats, disposats a fer la travessa.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj81H8XpMHcw6spfyO1HgfCqH2Om3Iuic_mYo9PsLnvcUAPGkEvxGQcc2MqP6IaAy6RHgxdOB2zcJKd6kOjBTnQ6CiCCHR5hkzz6aGVItjjCiiib02MTqErixGyN7m7nWPYyik4X1Y5K18/s200/DSC00129.JPG)
Han estat uns dies d'alta muntanya que recordarem en temps futurs, segur! Hem acomplert els somnis i ens enduem amb nosaltres l'emoció d'un repte aconseguit, l'estimació per la natura i les ganes de continuar vivint aquestes experiències en bona companyia. El marcòlic groc, flor emblemàtica d'una altra vall pirinenca (la Vall de Núria), segur que ens obrirà camí.