Corona de Rei

Saxifraga Longifolia, Corona de Rei. Anomenada també Herba de cingle o Herba de la regla, creix en terrenys calcaris a la fissura de les roques i, com el seu nom comú indica, forma una corona de fulles arran de terra., amb una tija pràcticament inexistent. La podem trobar per tot Europa i en els Pirineus i la serralada Cantàbrica. És una planta tòxica i molt perillosa, pot provocar greus trastorns i fins i tot la mort segons les dosis i es recomana no ingerir-la sense prescripció mèdica. S'ha fet servir com a remei casolà pels pastors dels Pirineus en els parts complicats dels animals ja que és un poderós abortiu. Necessita força anys de maduració i arriba a fer una flor amb més de 200 flors petites. Un cop ha florit, la planta es mora.

Aquest és un exemplar fotografiat a la carretera de Coll de Port i ha valgut una Menció Especial en el XVII Concurs de Fotografia de Plantes Medicinals Vinca Pervinca organitzat per per l'herboristeria Maria Casas del Clot.

He estat molt satisfeta d'aquesta menció. Cada concurs, i ja en porten 17!, és un repte: en el moment de fer les fotos, en el moment d'escollir d'entre varies la que es vol presentar, en el moment de cercar les característiques de cada planta i, sobretot, en el moment de compartir el premi amb les altres persones que han presentat les seves obres en el concurs i amb la gent de l'herboristeria, en especial amb la Maria Casas, biòloga i gran coneixedora de les herbes medicinals.

Avui, en la recollida dels premis la Maria comentava que cada moment de fer una foto, és un moment de pau, de parada dins el nervi que ens acompanya a tots en el dia a dia. M'ha agradat aquesta visió. Una fotografia necessita una mirada, una parada, un ritual en podríem dir, una comunió amb la natura.

Moltes gràcies altra vegada pel premi i que pugueu continuar organitzant una activitat com aquesta que dóna un altra valor a la vida quotidiana i retorna a cadascú aquest moment de pau tant desitjat.

Fins l'any vinent!

Coral Poble que Canta: Dia de la Memòria

 Avui hem estat convidats a cantar a Sant Climent de Llobregat en motiu de la celebració que fan cada any del Dia de la Memòria.

Aquesta diada se celebra cada
any en una població diferent a l'entorn de l'aniversari de la mort de Jacint Verdaguer (1845-1902) i enguany s'ha dedicat al gironí Joaquim Ruyra (1858-1939) omplint el poble de poesia i cançó, simultàniament a diferents places i carrers amb la participació de diferents corals, grups musicals i rapsodes.

Les corals participants han estat: El Cor de Caramelles de Sant Climent, la Coral la Igualtat de Gavà dirigida per Joan Casas; la Coral Poble que Canta dirigida pel Jordi Llobet. Com a representants de la coral s'han llegit uns poemes d'en Joaquim Ruyra per la Janet Graham i la Núria Comas. Malgrat el sol i la calor ha estat un dia molt agradable i una diada que ha servit per recordar que la construcció que volem fer del nostre país va començar ja temps enllà i han estat molts els que hi han cregut i hi han lluitat.

M'ha comentat la Janet mentre anàvem amb el cotxe cap a Sant Climent que, de les primeres coses que li va sobtar de conèixer quan va arribar a Catalunya, i que li van impressionar més, va ser aquesta necessitat que tenim de recordança de gent i fets que han configurat la nostra història i el valor que donem a la cultura en totes les seves manifestacions. Malauradament, o per sort, potser, ens hem vist obligats a recordar, a treure la pols d'una història i d'una cultura que a molta gent s'havia prohibit i amagat i que ara descobrim a cops de jornades, manifestacions, associacions. per a molts països, ha estat un fet natural que la gent sàpiga els seus orígens i valori la seva gent. Nosaltres sempre ens veiem en la necessitat de recordar, de fer memòria i sort que hi ha gent en cada poble i ciutat que se n'encarrega que moltes coses no caiguin en l'oblit.

Ella, gràcies al Poble que canta, descobreix el país i la cultura, però nosaltres també.

L’ULL DE LA MAR
Igual que l’ull d’un home, no sé l’aigua marina
quina expressió més viva tramet el seu cristall;
fonda, la llum d’una ànima sembla que s’hi endevina
i semble que d’idees s’hi sent vibrar el treball.

Blavissa i pura a voltes, com d’un infant la nina,
mira amb un aire candi del cel l’immens badall;
a voltes, sa llampanta mirada esmaragdina
té, con d’una nimfa, foc d’amorós cremall.

Oh! quan la mar és clara, que en diu de coses belles!
Que en trasbalsa de sols! Que en somnia d’estrelles!
Ai, en canvi, si es torna son ull, de sobte, obac

com el del vil hipòcrita que malvestats calcula!
No us ne fieu!... Saturna, medita, dissimula,
covant voluptuoses gelosies de drac.

Joaquim Ruyra

Ajuntament Badalona: Aires de canvi

Badalona som tots. Així va quedar palès ahir en l'acte de constitució de l'ajuntament després del parlament de la nova alcaldessa, la Dolors Sabater. I feia goig escoltar les seves paraules en les que es posava l'accent en la necessitat de construir junts una ciutat millor comptant amb els mateixos ciutadans. No serà feina fàcil, crec que tots en som conscients, però serà, segur, una feina il·lusionadora. Ja les formes van canviar, i les formes són importants per a transmetre el missatge que es vol donar. La vara d'alcaldessa va ser presentada a la plaça per a que tothom la recollís. L'alcaldessa no va sortir al balcó, va estar a peu de carrer, amb la gent, escoltant la coral de l'Institut que enguany celebra el seu centenari, La Pineda. Estava emocionada i volia una mica de silenci als del seu voltant perquè, en aquell moment, no era ella la protagonista, si no els que estaven cantant.

Per la tarda es va fer un homenatge a l'alcalde Xifré, a la plaça que porta el seu nom i on, tots, ciutadans, consistori i cantaires de l'Orfeó Badaloní vam entonar altra vegada L'Estaca. La Dolors es va passejar pels barris; venia de Llefià i anava a la Morera. Una bona manera de passar la tarda del primer dia d'alcaldessa.

Segur que en veurem més de situacions diferents i segur que podrem treballar plegats per aquells temes pendents en una ciutat tant complexa com Badalona: 

• l'educació, la inclusió social i educativa que comporta l'acceptació de l'altre amb les seves diferencies, el respecte a les diferents maneres de ser i de pensar, el facilitar les millors oportunitats a tots sense condicions.
• l'avanç cap al dret a decidir la plena sobirania com a país, respectant i no renunciant a la manera de ser de tot un poble en temes com la llengua catalana a tots nivells i la independència com a instrument per aconseguir unes millores socials en tots els àmbits
• el respecte per la procedència de tots els habitants de la ciutat.

 Són paraules, si, però les volem veure fetes realitat.

La Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona

Ja hi som, Dolors.

Ha estat una llarga trajectòria feta pas a pas, sempre amb il·lusió i amb l'esperança de poder canviar les coses.

De primer en l'àmbit educatiu, des de l'educació especial fent un llarg camí cap a la inclusió. Mestra de Nou Vent, eapera i professora de secundària. De "la especial" a "la normal", vetllant per a que tothom, tots els infants i joves tinguin cabuda en una societat que volem justa i sobirana. Crec que, malgrat el camí seguit, ens queda encara molta tasca a fer en aquest camp, un veritable treball que ens porti a una educació per a tots i totes. Un avançar en la inclusió i en els drets dels discapacitats, també en els drets socials. Escoltant. Sé que tu saps escoltar i hi ets molt propera, per la tasca professional i per les circumstàncies familiars.

No sé què es podrà fer, perquè les "directrius" encara ens venen d'un altra lloc i de dins dels despatxos, però coneixes el terreny i això dóna confiança. Sabem que la inclusió no és tant sols posar nens junts en una aula, va més enllà de compartir patis, demana un esforç important a les escoles, mestres i famílies, implica un devessall de recursos i suports però exigeix, sobretot, feina, voluntat, actituds positives, un carregament ampli d'esperances i força per no defallir. Segurament ho anirem aconseguint.

M'has acompanyat en moments delicats, a través del bloc, el teu (és un goig llegir-te) i el meu. Continuarem.

Crec que Badalona es mereix el millor. Endavant!!

Coral Poble que canta: Premi ADAC 2015

El divendres 29 de maig, una representació dels cantaires de la Coral Poble que Canta vem anar a Girona, a l'Auditori Josep Irla per rebre un premi que ens va atorgar l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) després de la votació popular corresponent als 29ens Premis a la Normalització Lingüística i Cultural que cada any promou i organitza aquesta prestigiosa entitat de Girona.

Volem agrair-ho a tots els que ho heu fet possible, però sobretot, cal dir, que és un premi a la constància i l'esforç d'un director de corals (Jordi Llobet), als més de 600 cantaires d'arreu de Catalunya que formen part d'aquesta coral i a la gent que ens espera pels pobles i ciutats on s'organitzen actes per a promoure i fer present la voluntat d'un país que vol caminar en pau cap a la llibertat, la sobirania total, la independència.

I és un reconeixement al treball de les entitats corals que hi ha a Catalunya i que manté viu el cant com a part de la cultura d'un país, com a moviment social i com a mostra de solidaritat. 

Un poble que canta és un poble que avança!

El Jordi Tonietti va rebre el premi personal per a la seva labor cantant per les escoles i pobles de Catalunya; en Jaume Nolla el premi al millor article sobre la llengua catalana publicat a l'Avui-El Punt durant el 2014; i la Montserrat Vivern per la millor Carta publicada al mateix diari durant el 2014.

Vem escoltar amb molt de gaudi les cançons de La Marta Rius, jove cantautora que va cloure l'acte.