"L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid d'hidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius…" Aquest és l'inici de la definició que fa la Viquipèdia sobre l'aigua. Un element que trobem per tot. El nostre propi cos i el planeta que habitem estan constituïts, la major part, per aigua.
L'aigua és bona per la vida de l'organisme humà encara que, a molts de nosaltres, especialment a mi, ens costi beure aigua, malgrat que sigui el primer que et recomanen quan encetes un règim. Costa beure aigua. No sé si he entès mai aquelles persones que van sempre amb una ampolla d'aigua a sobre, de plàstic, en general; molt saludable, l'aigua, no sé si ho és tant el plàstic! Però, als viatges i a les excursions per la natura, grans defensors i defensores de l'ecologisme, els veureu amb una ampolla de litre i mig d'aigua, de marca, és clar! Un costum que, als que no ens agrada gaire l'aigua ens sembla estrany; i no només això, quedem sempre com poc ecològics, ara que està tan de moda l'ecologisme d'estar per casa que en dic jo. I és una opinió meva.
Però, la massa líquida omple el planeta: mars, rius, llacs... gel i neu desfetes...i vapor...
I l'espècie humana sempre ha olgut dominar els elements de la natura i, l'aigua és un d'ells. Hem construït pous, basses, fonts, pantans, llacs artificials... Hem intentat dominar mars i oceans i pluja i rius. Hem canalitzat clavegueres i mars, torrents i rieres. I fem servir l'aigua com a element essencial de les nostres vides: per rentar-nos, per rentar i netejar objectes primordials o no tant. I com a element lúdic: per nedar, per navegar a plaer; per gaudir i per necessitat.
En aquest sentit m'ha interessat la Ruta de l'Aigua que han ideat a Premià de Dalt. Una rua que recorre carrers i masies del terme municipal i espais i llocs dels afores. No només el seu recorregut com a element químic, sino també tot allò que hi està associat: safareigs, ponts, canaleres, fonts, mines subterrànies..., i tot allò que serveix per domesticar i conduir l'aigua segons els nostres desitjos.
Comencem el recorregut a l'antiga masia de Can Figueres, avui un espai reconvertit en museu, biblioteca i escola de música, però on encara podem veure la font, la bassa i el safareig alimentat per una mina subterrània. En el mateix recinte un dels arbres monumentals de Catalunya, el Cuprés (de Can Figueres (Cupressus macrocarpa), el xiprer de Monterrey més gruixut de Catalunya. Travessant la Riera de Sant Pere, i seguint el Carrer Llarg, arribem a Can Berlanga, una masia documentada des del segle XIV que encara conserva la complexitat del sistema de reg per a l'horta. Remuntant la riera, s'arriba a l'antiga plaça de la vila, amb l'Ajuntament i la font de Quatre Piques amb una decoració de ceràmica de Joan Guivernau.
Continuem riera amunt i ens desviem pel camí de Serviol que transcorre per l'obaga dels turons que tanquen la vall de Premià i ressegueix el circuit de l'aigua. Un caminoi on ens trobem, de primer, l'antiga canalera que baixava de la font de Seriol per abastir d'aigua la població i de la que en podem anar seguint el rastre durant un bon tram, tot i que, avui en dia, la font està clausurada. Només que ens desviem un xic i remuntem el petit turó, trobem la Caseta dels Reis, un antic pavelló de caça avui ple de grafitis. La tradició ens diu que en aquest lloc reposaven els Reis Mags la nit del 6 de gener i que era costum que la mainada hi pugés fent soroll, cantant i fent xerinola.
Retornats a la canal, l'anem seguint per un corriol ombrívol, a l'obaga. Trobem dos petits ponts construïts per salvar els torrents que baixaven de la muntanya i al cap d'un bon tros de pujada, anem a sortir a una pista enfront de l'antiga pedrera explotada de temps antics per a l'extracció de granit per a la construcció. Travessem la pista i seguim el corriol. Cal anar alerta de girar cap a l'esquerra per arribar a la font de Serviol.
Si tornem al corriol, arribarem a la pista ampla que, resseguint-la cap amunt, ens portarà a Sant Mateu. És en aquest tram on trobarem la major part de caminants, en un dia d'hivern assolellat i amb bona temperatura, el que ens fa treure forros i mocadors de coll. Avui, però, no arribem a l'ermita; pugem una mica fins el Mirador de la Cornisa i tornem avall seguint les indicacions del Parc Natural del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.
Passat el poblat arribem a Premià de Dalt, aquest petit nucli situat als peus de la Serralada del litoral, on dominen les cases senyorials de pagès.
L'hora ens fa desitjar un bon dinar al Santuari de la Cisa i ens hi dirigim amb el cotxe per prendre el sol a la terrassa i menjar, després, una paella amb els finestrals que dominen el mar, una extensió d'aigua salada que reflecteix els raigs del sol entre núvols baixos i alguna vela perduda solcant les aigües.
Es pot seguir aquest itinerari amb l'opuscle que ha editat l'Ajuntament de Premià de Dalt, "Els camins de la història. L'itinerari de l'aigua" i que es pot trobar a Internet. Només lamentem que, tot i que el tríptic està molt ben explicat, és perdedor en alguns trams; hi trobem a faltar una senyalització al llarg de la ruta per poder-la seguir amb més facilitat i seguretat.
