MARCÒLIC GROC
T'he vist flor un mes de juny
dedins la vall de Sorteny.
Sento al cor com un retruny
i una força que m’empeny
a apropar-me vora teu
i a admirar tanta bellesa:
Estams i pètals us feu
roig caliu i flama encesa.
Narcís Munsó
La dàlia
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
(Joana Raspall)
Goigs a Santa Hortènsia
En el dia de la poesia i en els cent anys del naixement de Josep Maria Llompart (1925-1993)
Em fa il·lusió presentar.vos aquest llibre. Un recull de caminades per pobles perduts de Catalunya. Tot va començar el setembre del 2021 que vaig iniciar aquests itineraris.
Ves, la idea em va venir llegint llibres. Els de la Maria Barbal que parlaven de pobles petits i abandonats en alguns llocs i de llocs que vas a raure caminant per aquest petit país. Vaig trobar-me amb els llibres de l'editorial Sidillà, sobre pobles perduts i abandonats, molt ben escrits, i em va agafar el cuc d'anar-hi. I vaig pensar que, possiblement, hi havia més gent que, com jo, li agradaria conèixer el país, el que havia sigut i el que és.
Vaig recordar cançons que en parlen de mons ja perduts, com les l'Arnella per l'Alt Camp i Siurana i la Conca..., i tot plegat em va acabar de decidir.
I vaig oferir aquesta possibilitat al CEC: organitzar sortides mensuals, un dissabte al mes per a que poguessin venir també gent que encara treballen, jubilats com som la majoria i perquè, llavors, no hi havia gaire oferta els caps de setmana. I així vaig anar consultant els llibres i la pàgina web dels Pobles Abandonats i molts informació que hi ha de cada poble a Internet. Explicada pels supervivents o pels que hi han anat a parar. I, ja passa sovint, que com més busques, més trobes.
Ha estat un plaer i un goig recórrer aquests camins, conèixer aquestes històries, viure aquests paisatges i aquestes vides passades fetes d'esforç. Pobles quasi desapareguts, amb quatre rocs de les runes, pobles amb una estructura fantasmagòrica, un esquelet urbanístic, gairebé.
Pobles abandonats per les epidèmies o per la fil·loxera, o engolits per d'altres més grans i amb més 
serveis. Les lluites per les inclemències del temps, la supervivència malgrat les nevades, les pluges, la sequera, sense llum, sense aigua i en condicions paupèrrimes. Dies de mul per anar a mercat i quilòmetres per arribar a l'escola. No són només els documentals que veiem d'altres països; passava aquí, al Pirineu, a les terres de Tarragona i a les d'interior de Catalunya. Jo crec que encara n'hi ha amb poques condicions de vida si comparem amb les ciutats, amb serveis escadussers o mínims com la internet tan assumida que sembla que hi hàgim viscut sempre amb ella, o les carreteres asfaltades, o la cobertura als mòbils... Tot plegat no fa tant de temps, que jo vaig marxar de La Vansa amb una carretera acabada de fer el 2016 i amb un mòbil que no feia ni quatre dies que havia d'anar a Sorribes i pujar al pedrís de davant de l'església per trucar a casa. Sembla impossible, oi?
En recordo de colpidors com Jafre, Aranyonet, Cunill, Marmellar, Aramunt Vell, Molinàs o Corbera
d'Ebre, desballestat per la guerra. Alguns esquelètics com Selma, Gallicant o Albarells amb la seva pedrera que tant records ens porta. D'altres ben desconeguts per tothom com Colldarnat, Terrassola, Besan. A molts els queda dempeus l'església com Santa Margarida de Cabagés o Fontscaldetes o Santa Eugènia de Relat. Algun d'alçada com Vallferosa, amb la seva torre majestuosa. I no oblido el primer de tots, el que va iniciar aquesta aventura, Bonner, el poble de la Sibil·la de Berga. O aquell tan embrossat com Salselles prop de la riera de Merlès. I tots els altres que anireu trobant al llibre. De tots en guardo bons records!
Perdeu-vos per pobles abandonats, buits, perduts... Escolteu la història de les seves històries, vivències, dificultats per sobreviure i veritables relacions compartides. Coneixeu el país i deixeu-vos enamorar per aquests indrets. 
Avui no és Sant Jordi, és Sant Josep. Ja sé que no és el clàssic dia de 
I aquest bloc se'n vol fer ressò, que ens ha passat l'any i no li hem dedicat cap paraula a aquest prolífic escriptor. Sobretot home de teatre, però també poeta i prosista. I el teníem pendent ja que el juliol del 2024 s'han complert el cent anys de la seva mort. Dramaturg, poeta, polític, amb una extensa obra, un dels màxims exponents de la Renaixença catalana de finals del segle XIX. Sense aquests homes que van sentir la fiblada patriòtica, a Catalunya, possiblement, li hauria costat més el ressorgiment. Ells van saber encarar els nous temps i expressar en les lletres els anhels de justícia i de llibertat.
Nascut a Canàries de pare català i mare canària, de petit arribà al Vendrell. Es consagrà com a poeta amb el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877. Però l'obra més extensa és la dramatúrgia en obres com: Maria Rosa, La festa del blat, la Filla del mar, Mar i cel, En Pólvora, Terra Baixa... Tothom recorda en Manelic! I tots els que hem fet teatre, professional o amateur, recordem algunes frases:
llop! He mort el llop! (Manelic a Terra Baixa); "Marçal!... Diuen que tot pot ser en aquest món si allà dalt ho volen.
Tot no, tot no, que jo donaria... fins la glòria del cel, Déu m’ho
perdoni, perquè tu fossis l’Andreu! (Maria Rosa, a Maria Rosa); " Tot va á acabar. Adeu, pàtria volguda. / Jo fino al punt, tu finaràs
altr’hora. / De ponent ha vingut la nuvolada; / no has tocat á mal
temps: Deu t'abandona. / Oh, mos fills estimats! Oh, Catalunya, / … (Mort d'en Jaume d'Urgell).
Recordem que fou el primer que per primera vegada va llegir un discurs d'inauguració de curs a l'Ateneu Barcelonès en català sent-ne president. Els seus discursos polítics foren publicats en un recull titulat "Cants a la Pàtria" el 1906. Això ja ho diu tot. Potser necessitem homes o dones amb aquest tremp i aquesta força i aquests ideals, avui en dia!
Autor de lletres tan cantades i tan prohibides:
Som i serem gent catalana
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.
I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i joren i nits de serra en serra
com tot canta al Montserrat.
Volem conquistar l'Espanya
i això és desvari d'infants:
ans conquistem-nos nosaltres
que prou feina que hi haurà.
. . .
Al rampeu de Montjuïc
m'he bastit la sepultura:
aixís un dia els canons
estremiran mes despulles
aclamant la llibertat
de la Mare Catalunya!
De roques pirenaiques
són fets los quatre pals;
de solis i banderes
les cordes i el velam;
i amb ceptres i corones
les àncores i claus.
........
Que hermosa que ets, oh nit,
amb tot el món dormit!
La mar és un bressol poc a poquet brandant;
les ones dintre d’ell cada una és un infant
ont tots s’han arrupit;
i els astres per damunt són mares vigilant...
Que hermosa que ets, oh nit,
amb tot el cel florit;
amb l’aire sospirant;
amb les ones que es mouen somniant!...
Potser necessitem homes i dones amb aquest tremp i aquesta força i aquests ideals, avui en dia!
Un bon Nadal a totes i tots els que em seguiu, els que em llegiu sempre o de tant en tant. Que Nadal perduri en tots nosaltres, que ens puguem anar retrobant en aquest senzill bloc cada Nadal!
.jpg)
Un poema i u.na flor: L'àster alpinus també anomenat setembre per la seva florida en aquest mes. Antigament s'utilitzaven les fulles d'aquesta planta per cremar i fer marxar els mals esperits; avui es considera una flor relacionada amb l'amor i la bona fortuna
SETEMBRE
Sota un cel d’un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
per passar la hivernadaCom si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
Miquel Martí i Pol
Aquest temps de calabruix
Dins el jardí de ca meva
ha caigut gran pedregada,
i jo que estava florint
ne tenc l'esquena mullada.
Les abelles esperant
culet inquiet dins la casa,
i jo que volia cantar
tenc la cançó inundada.
La perera que ja reia
té el somriure censurat,
i jo que encalçant l'abril
tenc el cos gelat de març.
Les anemones vermelles
i les margarides blanques,
i jo que em veig tota verda
florint pobres esperances.
El mes de transformacions
és abril i ara som març,
i jo no em puc esperar:
se'm floreixen les cançons.
Se'm floreixen les cançons
aquest temps de calabruix,
i ara diuen que es govern
prepara ses eleccions.
Prepara ses eleccions
i que tot s'apujarà
i mos llevaran ses festes
que mos queda per cantar.
Maria del Mar Bonet
Un poeta que he conegut fa poc gràcies a un company de les caminades del CEC. Cal que coneguem els poetes del Principat, les Illes, el País Valencià, Catalunya Nord i la Franja. Tots membres dels Països Catalans!
Us copio un dels seus poemes que m'ha agradat:
collint joncs i gavarnera,
que quan arribo l'estiu
Bruixetes de Pena-roja,
bruixetes de devuit anys,
vatres que cureu de gràcia,
no mos deixeu per curar.
A un clavell de pastor
Verdaguer, Jacint. «A un clavell de pastor», dins Roser de tot l'any
Aquest mes hem tingut el privilegi de poder assistir al col·loqui, organitzat pel CAOC, entre l'escriptor Joan Lluís Lluís i el professor Jaume Figueras a la llibreria Ona, amb motiu del centenari del naixement de Robert Lafont.
Aquí teniu la gravació que en va fer el CAOC, Escolteu-lo bé, sempre 
s'aprenen coses, sobretot quan els ponents fan gala de la seva sapiència i la seva senzillesa, amb uns tocs d'ironia i humor que sempre s'agraeix.
La xerrada fou força interessant. El tema, la traducció al català del llibre de Robert Lafont "L'illa dels Immortals". Creieu que val la pena llegir-lo. Jo encara no ho he fet, però ja el tinc fent cua amb els llibres que haig de llegir. Si el podeu llegir en occità, millor que millor!; però, si no, en teniu la traducció que n'ha fet el Josep Lluís Lluís, un escriptor nord-català que ha defensat l'ús integral de la llengua catalana en tots els àmbits de la nostra vida i ens ha demanat als catalans del sud, que, si us plau, no defallim i utilitzem l'idioma tal com fan els parlants de qualsevol idioma, que el respecte i 
l'educació també ens els mereixem en català i pel català. La nostra és una lluita llarga i complicada, perquè lluitem amb els de fora i els de dins del país, amb els lingüistes i amb els polítics, amb la gent a qui els costen els idiomes i amb la gent que no volem canviar el seu dins aquesta pell de brau.
I tal dia com avui, és bo reivindicar altre cop, i no pas per darrera vegada, la nostra existència com a poble, agermanats amb tots els pobles d'aquesta terra; una manera de ser presents al món, de fer història, de cultura i d'expressar el pensament.
Així sia!
Em plau d'un brot de sàlvia, litúrgic,
el perfum, conjur suau dels morts.
Després al fogar el poso. I vaig seguint el fum
d'incinerar els records.
Jaume Bofill i Mates / Guerau de Liost
