Em fa il·lusió presentar.vos aquest llibre. Un recull de caminades per pobles perduts de Catalunya. Tot va començar el setembre del 2021 que vaig iniciar aquests itineraris.
Ves, la idea em va venir llegint llibres. Els de la Maria Barbal que parlaven de pobles petits i abandonats en alguns llocs i de llocs que vas a raure caminant per aquest petit país. Vaig trobar-me amb els llibres de l'editorial Sidillà, sobre pobles perduts i abandonats, molt ben escrits, i em va agafar el cuc d'anar-hi. I vaig pensar que, possiblement, hi havia més gent que, com jo, li agradaria conèixer el país, el que havia sigut i el que és.
Vaig recordar cançons que en parlen de mons ja perduts, com les l'Arnella per l'Alt Camp i Siurana i la Conca..., i tot plegat em va acabar de decidir.
I vaig oferir aquesta possibilitat al CEC: organitzar sortides mensuals, un dissabte al mes per a que poguessin venir també gent que encara treballen, jubilats com som la majoria i perquè, llavors, no hi havia gaire oferta els caps de setmana. I així vaig anar consultant els llibres i la pàgina web dels Pobles Abandonats i molts informació que hi ha de cada poble a Internet. Explicada pels supervivents o pels que hi han anat a parar. I, ja passa sovint, que com més busques, més trobes.
Ha estat un plaer i un goig recórrer aquests camins, conèixer aquestes històries, viure aquests paisatges i aquestes vides passades fetes d'esforç. Pobles quasi desapareguts, amb quatre rocs de les runes, pobles amb una estructura fantasmagòrica, un esquelet urbanístic, gairebé.
Pobles abandonats per les epidèmies o per la fil·loxera, o engolits per d'altres més grans i amb més 
serveis. Les lluites per les inclemències del temps, la supervivència malgrat les nevades, les pluges, la sequera, sense llum, sense aigua i en condicions paupèrrimes. Dies de mul per anar a mercat i quilòmetres per arribar a l'escola. No són només els documentals que veiem d'altres països; passava aquí, al Pirineu, a les terres de Tarragona i a les d'interior de Catalunya. Jo crec que encara n'hi ha amb poques condicions de vida si comparem amb les ciutats, amb serveis escadussers o mínims com la internet tan assumida que sembla que hi hàgim viscut sempre amb ella, o les carreteres asfaltades, o la cobertura als mòbils... Tot plegat no fa tant de temps, que jo vaig marxar de La Vansa amb una carretera acabada de fer el 2016 i amb un mòbil que no feia ni quatre dies que havia d'anar a Sorribes i pujar al pedrís de davant de l'església per trucar a casa. Sembla impossible, oi?
En recordo de colpidors com Jafre, Aranyonet, Cunill, Marmellar, Aramunt Vell, Molinàs o Corbera
d'Ebre, desballestat per la guerra. Alguns esquelètics com Selma, Gallicant o Albarells amb la seva pedrera que tant records ens porta. D'altres ben desconeguts per tothom com Colldarnat, Terrassola, Besan. A molts els queda dempeus l'església com Santa Margarida de Cabagés o Fontscaldetes o Santa Eugènia de Relat. Algun d'alçada com Vallferosa, amb la seva torre majestuosa. I no oblido el primer de tots, el que va iniciar aquesta aventura, Bonner, el poble de la Sibil·la de Berga. O aquell tan embrossat com Salselles prop de la riera de Merlès. I tots els altres que anireu trobant al llibre. De tots en guardo bons records!
Perdeu-vos per pobles abandonats, buits, perduts... Escolteu la història de les seves històries, vivències, dificultats per sobreviure i veritables relacions compartides. Coneixeu el país i deixeu-vos enamorar per aquests indrets. Gràcies als que m'heu acompanyat, als que encara ho feu i a les que ja no hi sou: sempre caminarem juntes.
Avui no és Sant Jordi, és Sant Josep. Ja sé que no és el clàssic dia de regalar o signar llibres. Però cada dia és bo per aprendre, per llegir i per gaudir. No us sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada