29 de gener 2018

Freedom Catalunya!


Meritxell Serret

Joaquim Forn

Jordi Sánchez

Carles Puigdemont
Oriol Junqueras
Clara Ponsatí

Toni Comín


Lluís Puig

Jordi Cuixart






























Exigim la restitució del govern legítim de la Generalitat de Catalunya, fruit de les eleccions del 21 de desembre del 2017.
Exigim la democràcia a Catalunya i a l'Estat Espanyol.
Exigim les nostres llibertats com a poble.
Exigim les disculpes del Govern de l'Estat Espanyol pels fets d'octubre del 2017, per les vexacions, insults i arbitrarietats amb Catalunya, país sobirà.

24 de gener 2018

Castell de Requesens

Situat al bell mig de les Alberes, enmig d'alzines suredes, sota el Puig Neulós, trobem el Castell de Requesens, a una alçada d'uns 500m.
 Es té notícia del lloc de Requesens des del segle IX i ha passat per diferents senyors i situacions: des dels comtats catalans com el del Rosselló, Peralada o Empúries, pels Rocabertí, comtes de Peralada, que al segle XIX n'iniciaren la reconstrucció amb criteris historicistes, encomanant la tasca al mestre d'obres Alexandre Comalat, pels avatars de la Guerra Civil, quan fou utilitzat com a caserna militar que el va deixar considerablement erosionat, fins al moment que continua sent de propietat privada. Es pot visitar els dissabtes, diumenges i festius. La seva visita val ben bé la pena.
Ens trobem amb un castell reconstruït i pensat com a residència d'estiu, amb l'inici de construcció de sales i habitacions i espais per al servei, amb tota una obra d'enginyeria de la conducció de l'aigua que preveia varies fonts al llarg de l'edificació de tal manera que el soroll permanent de l'aigua donés una sensació de frescor i relax. No va ser mai habitat com a residència d'estiu i les obres van quedar parades. Un incendi fortuït dins el saló menjador encara ofereix les seves traces.
La seva silueta de castell feudal, és imponent. Se't presenta a la vista des d'un tros enllà de la pista que hi porta, encimbellat dalt d'un turó i vigilant la quantitat de dòlmens que també hi ha per la zona. És accessible des de Cantallops, a la sortida de La Junquera, per una pista apte per a cotxes.
El recorregut per les seves estances forma un conjunt laberíntic de passadissos i escales que et permeten pujar a la torre i als diferents nivells de terrasses i pots sentir-te, per un dia, cavaller, comtessa o mestre d'obres, literat o director de cinema. Ha estat objecte d'inspiració d'alguns escriptors, entre ells Verdaguer que el cita al poema Canigó, i s'hi han rodat varies pel·lícules com "El caballero del Dragón" o "El Perfum".
Des de dalt el teulat tenim als peus la plana de l'Empordà, fins al mar, per un cantó, el Puig Neulós i el veïnat de Requesens amb l'església i un restaurant i l'extensió de bosc, bàsicament d'alzines i alzines suredes. Fa bo d'estar-s'hi una estona, contemplant el paisatge, el silenci del voltant i el soroll relaxant de l'aigua que corre pel castell.

18 de gener 2018

Itinerari ermites de Marganell

Sant Esteve de Marganell
Una sortida ben atractiva per un dels llocs de Catalunya que se'l coneix per les pageses de Montserrat. Marganell és un petit poble sota el cim serrat que queda entre turons i té sempre a la vista la muntanya santa.
Un recorregut circular, fàcil i agradable en un dia assolellat d'hivern. Tres ermites romàniques, una d'elles dins el terme de Marganell i les altres dues ja al terme de Castellvell i el Vilar.
Sant Esteve de Marganell
Deixem Marganell tot baixant un tros de carretera fins un trencall a la dreta que ens assenyala l'ermita de Sant Esteve de Marganell. Després de traspassar la riera, i a redós dels camps que fan d'estora al massís de Montserrat, ens apareix l'ermita i el cementiri del poble. Una entrada al costat del cementiri permet visitar Sant Esteve; en queden les parets i l'altar i l'estructura arquitectònica. La teulada és ja inexistent. Tot el conjunt recorda una mica les abadies derruïdes d'Anglaterra per les que fa tan bo de passejar-s'hi i prendre-hi el sol. M'ha agradat que la deixin així; té un encant i et transmet una tranquil·litat envejable.
Sant Cristòfol de Castellvell
Font d'en Carner
Continuem el camí tornant a baixar la riera i remuntant fins uns plans, arribant a Sant Cristòfol de Castellvell, amb les masies defensades per gossos amatents que et van donant la benvinguda a cada pas. Passem per la font d'en Carner, terreny humit i amb frondosa vegetació, amb bancs de pedra que segur que són un bon redós per a la calor estiuenca. La petita església es troba dalt el turó darrere les cases del llogarret, amb un campanar de poca alçada.
Sant Jaume de Castellvell
Tornem un xic enrere fins a la cruïlla de camins que hem deixat per anar a Sant Cristòfol i seguim les indicacions cap a Sant Jaume de Castellvell. Església també romànica, al mig dels prats, amb un arbre que deu donar força ombra a l'estiu i que ara, despullat de fulles, ens permet veure'n tot el perímetre. Si mireu a dins i espereu una mica a acostumar-vos a la foscor podreu veure l'altar i Sant Jaume.
Continuem el camí que de seguida davalla cap a la carretera i surt aprop d'un bar-restaurant on podeu fer una parada per continuar després, recte amunt, cap a Marganell.
Santa Cecília de Montserrat
Si voleu completar la visita encara podeu anar fins a Santa Cecília de Montserrat tot agafant la carretera que s'endinsa per Sant Cristòfol i va a sortir una mica abans del monestir de Sant Benet. De fet, des de Sant Cristòfol fins a Santa Cecília podeu esmerçar 1,15h si aneu a peu i poc més de 30m amb el cotxe.
Una matinal que la podeu fer durar al vostre plaer.

13 de gener 2018

Modernisme a Sant Joan Despí

Una passejada pels carrers de Sant Joan Despí ens parla de Modernisme en majúscules. Josep Maria Jujol, arquitecte, dissenyador, dibuixant i pintor modernista català, hi va fer estada uns quants anys i en va arribar a ser l'arquitecte municipal. Les seves obres són d'una exquisidesa i una sensibilitat extraordinàries. Una mica eclipsat per Gaudí, del que en va ser col·laborador, Domenèch i Muntaner o Puig i Cadafalch, és un arquitecte amb entitat pròpia. Totes les seves obres i elements decoratius tenen una funcionalitat pràctica pensada per als estadants de les cases, que ja a primeries del segle XX, van veure portes abatibles i diferents maneres d'obrir i tancar finestres de cara a poder aconseguir més aire i més llum a les cases.
Sobte, i molt, l'arquitectura de la Torre de la Creu, o Torre dels Ous com és coneguda a Sant Joan Despí. Ja es pot visitar l'interior, d'una bellesa plàstica i una ductilitat de formes que la fan única en el seu estil. Les escales interiors amb les baranes, els acabats de les portes i la terrassa amb la teulada arrodonida, tema pel que se l'ha batejat com a Torre dels Ous, amb el trencadís i els miradors, la fan un bombonet de Pasqua. Concebuda com a dues cases en una mateixa estructura, avui n'és una de sola, intercomunicada, que utilitza la Universitat de Barcelona per als seus programes universitaris tot respectant els elements modernistes. Una joia per entendre l'obra jujolenca.
Can Jujol
Es pot admirar, també, la casa que es va construir per a ell mateix, mentre va viure a Sant Joan, la casa Jujol, una petita torreta amb jardinet a l'entrada i amb una finestra cantonera que li facilitava la claror al seu despatx.
Torre Serra Xaus
Al davant mateix hi trobem la Torre Serra Xaus, formada a base de la interposició de cossos quadrangulars disposats en rotació per tal d'aprofitar l'espai i que li confereixen diferents perspectives que li donen un aire cubista.
Molt aprop trobem la Casa Rovira, on va participar en la decoració de la façana amb esgrafiats i dibuixos geomètrics.
Més avall, entrem a l'església Sant Joan Baptista on podem contemplar diferents elements decoratius i pintures a l'altar i als púlpits, el sagrari, i les pintures a la capella lateral de la Mare de Déu de Montserrat. Fou ja de les últimes obres que va fer abans de la seva mort el 1949.
Can Negre
Acabem el recorregut a Can Negre, l'altra joia de la corona. Antiga masia catalana datada el 1680, restaurada per encàrrec fet a Jujol per l'advocat Pere Negre i Jover. A la façana destaquen les finestres i la forma arrodonida del teulat que recorda el mantell de la Verge, així com un balcó semblant a una carrossa. En totes les obres de Jujol s'hi destaca una forta religiositat plasmada en l'arquitectura i en la decoració. A l'interior ens colpeix el forat d'escala tot pintat de blau, el balcó amb un parell de festejadors i la capella, petita i carregada d'elements amb la signatura de Jujol: una J en forma de creu. A la planta baixa, un petit retaule, del segle XV, tancat amb unes portes de fusta que s'obren amb un mecanisme del tot enginyós. Dignes d'admirar són les golfes amb l'entramat de fustes del sostres que tenen la funció d'aguantar el teulat.
Vil·la Elena
A part de l'arquitectura de Jujol, al llarg del recorregut podem observar edificis modernistes com la Vi·lla Elena o la casa Engràcia i moltes d'altres construïdes per diferents arquitectes que van habitar o tenir encàrrecs al poble. 
Tot plegat un matí que ha estat la delícia de tots en una sortida cultural dels dijous, la primera de l'acabat d'estrenar 2018 que ha permès, a més a més, retrobar els amics de les sortides i fer un bon dinar en bona companyia.

08 de gener 2018

8 de gener: començament d'any

Avui, fa uns anys per a mi, però encara real per a molts, comença un nou any. Jo diria que no és ben bé l'1 de gener que comença l'anyada. L'1 és Cap 'Any, són vacances per a molta gent, si més no escolars; és l'espera, encara, que s'acabin les festes, és la il·lusió compartida per la nit de Reis i pel dia de Reis, pels infants, sí, i també pels grans. El dia 7 encara és festa escolar per a que els nens i nenes puguin jugar amb les joguines, deien; i pels grans, s'ha convertit en el primer dia de rebaixes, una festa com una altra! Però el dia 8, ai las!, toca treballar i anar a escola.
Toca explicar als companys de classe i a les mestres el que s'ha fet tots aquests dies, toca ensenyar aquella nina, aquell tren o aquell estoig de 24 retoladors o llapis de colors per estrenar, toca fer bons propòsits d'estudi i recomençar de nou les activitats de l'anterior trimestre deixades en pausa o fer-ne de noves. Toca mirar festes i ponts que ens permetin arribar fins a Setmana Santa. Toca encara un trimestre pesat, llarg, el més dur per a alumnes i professors.
Avui, tot torna a una normalitat, a una rutina que ens ajuda a estructurar la vida. S'han acabat els torrons i el tortell de Reis amb sorpresa i fava i esperem el tortell de Sant Antoni i "la passada", el 17 de gener. Mira, el 17 de gener! El Sant Antoni dels "burros" que diuen! Aquest any 2018 serà també el dia de la composició del Parlament català. No, no en parlaré d'això!
Al costat de casa comença, ben d'hora al matí, la dona de la neteja i, al mateix lloc, a les 17h els nens i nenes omplen el pati cridant, xisclant i jugant se suposa que fent música. Al carrer, les mares, pares i àvies omplen la vorera de portal a portal i s'asseuen en aquest galdós banc que m'ha posat l'Ajuntament i que els facilita l'espera i a mi em treu de polleguera.
Tarda a tarda, dia a dia, anirà passant el temps i les hores d'aquest 2018 que ara s'ens apareix com a tan incert; esperem tenir salut, esperem fer allò que desitgem, esperem acomplir els nostres ferms i bons propòsits. Fem plans per les vacances d'estiu, tant si treballem com si no, fem plans i plans i omplim calendaris i, a finals d'any, en farem un resum, una valoració tant positiva com negativa i tornarem a endreçar la vida i a desitjar pau a tothom.
El 8 de gener té aquell mateix regust de l'1 de setembre pels que ens hem dedicat a l'educació. Enfilem la recta del curs, veiem què queda per fer i ens afanyem a aconseguir-ho, volem "recuperar" a tothom i anem fent controls i reunions de valoració dia a dia. Vindrà el moment de la matriculació pel curs següent, vindrà el moment de pensar en canvis escolars, inicis a parvulari o pas a secundària i ens estressarem tots: alumnes, mestres, serveis educatius i famílies. Entrevistes, informes, reunions, dictàmens, canvis curriculars, controls... Arribarem a les vacances de Setmana Santa i pensarem que el curs, a la tornada, ja és quasi acabat.
Cal dir que, per sort, ja no em trobo en aquesta tessitura, però la recordo, sí. Crec que no es pot oblidar.
A tots, doncs, molta sort! A les companyes de l'EAP, a mestres i professors, a pares i mares i, sobretot, a infants i joves. Gaudiu del dia a dia, no penseu només en el demà, penseu, també en el dia que esteu vivint. Als que feu 6è de primària, gaudiu del que us dóna encara l'escola, ja anireu a l'Institut el curs vinent i serà un altre moment! Als que esteu en les llars d'infants: que no us facin més grans del que sou pel fet d'haver d'anar a P3. Als que heu de passar de cicle, aprofiteu l'edat que teniu i jugueu! I a mestres, famílies i especialistes: cada dia és únic, viviu-lo i feu-lo viure!
Bon 2018!