Avui, fa uns anys per a mi, però encara real per a molts, comença un nou
any. Jo diria que no és ben bé l'1 de gener que comença l'anyada. L'1
és Cap 'Any, són vacances per a molta gent, si més no escolars; és
l'espera, encara, que s'acabin les festes, és la il·lusió compartida per
la nit de Reis i pel dia de Reis, pels infants, sí, i també pels grans.
El dia 7 encara és festa escolar per a que els nens i nenes puguin
jugar amb les joguines, deien; i pels grans, s'ha convertit en el primer
dia de rebaixes, una festa com una altra! Però el dia 8, ai las!, toca
treballar i anar a escola.
Toca explicar als companys de classe i a les
mestres el que s'ha fet tots aquests dies, toca ensenyar aquella nina,
aquell tren o aquell estoig de 24 retoladors o llapis de colors per
estrenar, toca fer bons propòsits d'estudi i recomençar de nou les activitats de l'anterior trimestre deixades en pausa o fer-ne de noves. Toca mirar festes i ponts que ens permetin arribar fins a Setmana Santa. Toca encara un trimestre pesat, llarg, el més dur per a alumnes i professors.
Avui, tot torna a una normalitat, a una rutina que ens ajuda a estructurar la vida. S'han acabat els torrons i el tortell de Reis amb sorpresa i fava i esperem el tortell de Sant Antoni i "la passada", el 17 de gener. Mira, el 17 de gener! El Sant Antoni dels "burros" que diuen! Aquest any 2018 serà també el dia de la composició del Parlament català. No, no en parlaré d'això!
Al costat de casa comença, ben d'hora al matí, la dona de la neteja i, al mateix lloc, a les 17h els nens i nenes omplen el pati cridant, xisclant i jugant se suposa que fent música. Al carrer, les mares, pares i àvies omplen la vorera de portal a portal i s'asseuen en aquest galdós banc que m'ha posat l'Ajuntament i que els facilita l'espera i a mi em treu de polleguera.
Tarda a tarda, dia a dia, anirà passant el temps i les hores d'aquest 2018 que ara s'ens apareix com a tan incert; esperem tenir salut, esperem fer allò que desitgem, esperem acomplir els nostres ferms i bons propòsits. Fem plans per les vacances d'estiu, tant si treballem com si no, fem plans i plans i omplim calendaris i, a finals d'any, en farem un resum, una valoració tant positiva com negativa i tornarem a endreçar la vida i a desitjar pau a tothom.
El 8 de gener té aquell mateix regust de l'1 de setembre pels que ens hem dedicat a l'educació. Enfilem la recta del curs, veiem què queda per fer i ens afanyem a aconseguir-ho, volem "recuperar" a tothom i anem fent controls i reunions de valoració dia a dia. Vindrà el moment de la matriculació pel curs següent, vindrà el moment de pensar en canvis escolars, inicis a parvulari o pas a secundària i ens estressarem tots: alumnes, mestres, serveis educatius i famílies. Entrevistes, informes, reunions, dictàmens, canvis curriculars, controls... Arribarem a les vacances de Setmana Santa i pensarem que el curs, a la tornada, ja és quasi acabat.
Cal dir que, per sort, ja no em trobo en aquesta tessitura, però la recordo, sí. Crec que no es pot oblidar.
A tots, doncs, molta sort! A les companyes de l'EAP, a mestres i professors, a pares i mares i, sobretot, a infants i joves. Gaudiu del dia a dia, no penseu només en el demà, penseu, també en el dia que esteu vivint. Als que feu 6è de primària, gaudiu del que us dóna encara l'escola, ja anireu a l'Institut el curs vinent i serà un altre moment! Als que esteu en les llars d'infants: que no us facin més grans del que sou pel fet d'haver d'anar a P3. Als que heu de passar de cicle, aprofiteu l'edat que teniu i jugueu! I a mestres, famílies i especialistes: cada dia és únic, viviu-lo i feu-lo viure!
Bon 2018!