27 de setembre 2013

JUNGFRAU

El meu record de la Jungfrau comença amb una cançó. Una tonada enganxadissa, melancòlica, d'enyor al cel blau i a la muntanya que cantàvem tot anant d'excursió i en els focs de camp de Sant Jaume de Frontanyà amb algunes de les nenes que esdevingueren més tard mestres de l'escola.
El meu record de la Jungfrau esdevé també unes "senyoretes" que deixaren un col·legi, el de Donya Julia, per fundar l'actual escola fa ja 50 anys.
El meu record de la Jungfrau és un pis del carrer de la Lluna, a Badalona, on vaig fer les primeres pràctiques de ben joveneta, inclosa una sortida a Santa Cristina d'Aro amb la que em vaig guanyar uns peus d'ànec que em portà la Lourdes a casa un bon dia, acabat el curs.
El meu record de la Jungfrau és el de fer de monitora de menjador, a la torre, l'edifici emblemàtic de l'escola i el seu pati,baixant l'escalinata, on els jocs dels infants esdevenien corredisses, crits i xerrades de petits i grans.
El meu record de la Jungfrau també és el recordar i veure encara la meva mare portant els comptes de l'escola quan acabava la seva jornada laboral a la Bòrax, en aquell despatxet on anava algunes hores a la setmana.
El meu record de la Jungfrau és ja el de l'assessorament a unes mestres i uns mestres en la seva tasca diària en favor del desenvolupament integral dels seus alumnes i famílies, tot intentant entendre als que presenten més necessitats educatives i treballant per a la utopia de la inclusió.
El meu record i el meu reconeixement als equips directius que m'han acollit sempre, a les mestres d'educació especial que han estat un puntal i una col·laboració de treball imprescindible, a l'equip de la USEE, la tutora, l'educadora i l'auxiliar, que, per sobre de tot, s'han estimat als nens i han fet que poguessin compartir algunes estones amb els seus companys malgrat les diferències.
El meu reconeixement a tot el claustre amb el que hem treballat malgrat les dificultats que en molts moments comporta la seva tasca, a les famílies amb les que he compartit angoixes i alegries i als nens i nenes que, generació darrera generació, han anat omplint l'escola de riures i de plors; sense ells, ni els mestres ni els que assessorem no tindríem sentit.
Que tot això ho continuem recordant i que aquest record ens serveixi per avançar pels camins que ens porten a conquerir la Jungfrau, muntanya mítica, alta i encisadora amb la que desitgem omplir els nostres somnis.





15 de setembre 2013

Homenatge Poble que Canta i l'Assemblea Nacional Catalana




Avui en els actes del IV Aplec Independentista que s'ha fet a Arenys de Munt s'ha fet un homenatge a la tasca feta des de fa quatre anys pel director Jordi Llobet ànima i impulsador de la Coral Poble que Canta i en extensiu a tots els cantaires que formen i han format part d'aquesta coral. Coral integrada per més de cent veus, provinents de diferents corals i pobles de Catalunya que, desinteressadament, participen en diferents actes allà on faci falta, animant amb els cants aquest futur esperançador i aquesta part de la història que estem vivint.
Catalunya és un poble amb una antiga tradició de cant coral; moltes són les ciutats i pobles que tenen una o varies corals i el moviment coral ha estat un puntal del teixit associatiu, cultural i de país de fa més de cent anys.
Els que integrem la Coral us volem donar gràcies a tots els que ens animeu i compteu amb nosaltres i fem extensiu aquest homenatge a tot el moviment coral de Catalunya.

Qui canta els seus mals espanta!. 
Poble que canta poble que avança!

11 de setembre 2013

VIA CATALANA A BADALONA. 11.09.2013












DIADA DE CATALUNYA. FOR CATALONIA


Per tots els que van lluitar i lluiten pels anhels de llibertat.
Per tots i totes els que ens han ensenyat a donar les mans al del costat i cridar: llibertat!
Per tots i totes els que esperen i creuen que hi pot haver un demà millor: més just, més solidari, més obert i més esperançat
Pels avis, els pares, els fills i els néts: perquè seguim el camí de la llibertat.
BONA DIADA!