He tornat a sentir la cançó del Raimon. I ara, que estem en uns dies d'informacions i actuacions un xic maldestres, m'ha tornat a emocionar i m'ha tornat a fer sentir partícip d'aquesta terra. En primer lloc de la que tinc més aprop, de la que vull amb tots els seus defectes i virtuts i també la que comparteixo i vull seguir compartint amb tothom.
He resseguit camins, he pujat muntanyes, he trepitjat sorra i he navegat, poc, pels mars. I m'he sentit en pau amb els arbres, les bestioles i els brins d'herba encara que no alcin dos pams de terra. He admirat cascades, banyat en rius i observat els cels estrellats en nits d'hivern i d'estiu. He fotografiat flors, bolets i paisatges. I he mirat aquesta terra.
He reposat en marges de camins, m'he endinsat en boscos i, des dels cims, he somrigut a la plana. He vist gent urbana, pastors, excursionistes, pagesos i pescadors i he compartit amb ells un poc d'espai, un poc de temps, uns molts sentiments. He cantat, he xerrat, poc, he escoltat i he intentat comprendre.
Sé que hi ha d'altres terres, que al món hi caben totes, també "la meva". I la desitjo i la vull amb força, amb esperança, per a que ella i jo puguem estar en pau amb tothom. I compartir-la i fer-la estimar.
He visitat d'altres països, més verds i també de més feréstecs, més exuberants, més muntanyosos, més gelats, més plans i més calorosos; he conegut gent molt acollidora i més esquerpa i he pogut dir que jo també desitjo la meva terra.
M'he expressat en d'altres idiomes però m'he pogut explicar en el meu, el que vull conservar. He conegut altres cultures tant bones i respectables com la meva, però, la meva, vull que sigui coneguda per tothom.
En té tot el dret.
He visitat d'altres països, més verds i també de més feréstecs, més exuberants, més muntanyosos, més gelats, més plans i més calorosos; he conegut gent molt acollidora i més esquerpa i he pogut dir que jo també desitjo la meva terra.
M'he expressat en d'altres idiomes però m'he pogut explicar en el meu, el que vull conservar. He conegut altres cultures tant bones i respectables com la meva, però, la meva, vull que sigui coneguda per tothom.
En té tot el dret.
Són temps d'il·lusions, d'esperances, de desencisos, de renúncies. Són temps, sobretot, de forjar un futur; en aquesta terra.
I sé que som uns quants, molts, que compartim una mateixa decisió: viure en aquesta terra.
Lluitem i no ens ho deixem perdre! Des de la Pica, el Canigó, el Puigmal, Matagalls o Montserrat, seguim mirant aquesta terra i fem un darrer esforç per aconseguir-ho!
Pel record dels avantpassats i el llegat als qui vindran. Que així sigui.