18 de juny 2011

Premi Fotografia: Lliri Blau

Avui he recollit el Primer Premi de Fotografia del XIII Concurs Vinca Pervinca organitzat per Maria Casas a la seva tenda d'herboristeria del Clot.
M'ha agradat molt que la fotografia premiada fós la del Lliri Blau (Iris Germanica). És una planta i una flor que li tinc especial carinyo. La vaig descobrir fa anys als voltants de Timoneda i quan vaig haver de marxar d'allà me'n vaig endur unes quantes arrels que tinc plantades a casa i a la caseta de La Vansa, als peus del Cadí. N'hi ha per tot arreu, ara! I quan és l'època de floració, cap a l'abril, i arribo allà amb el cotxe, em fa una alegria immensa veure les flors que alegren els marges de la casa; fins i tot m'emociona!
Segons la Viquipèdia, el Lliri Blau té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitza com a purgant.
És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.
Però alerta!: mai s’ha de superar la dosi recomanada. En estat fresc pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola.
El compost iridina és hepatotòxic en humans. 
Tot i les nombroses virtuts que els Antics donaven al rizoma de l' Iris germànica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria.
Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.
Ens consten molts usos d’aquesta espècie durant el Renaixement. Segons el Discòrides, aquesta espècie tenia la facultat de provocar son i curar els recargolaments d’estómac. Begudes amb vinagre socorrien a les persones que havien estat mossegades per una serp, i begudes amb vi provocaven a les dones la menstruació. Si es coïa feia créixer la carn a les fístules i a les nafres. Les arrels untades amb mel a través de la via vaginal de la dona facilitaven el part. Aplicada amb vinagre i oli rosat creien que anava bé pel mal de cap.
En un estudi s’ha trobat que 2 components de l’espècie Iris germanica tenen activitat immunomodulant, és a dir, que produeixen canvis en el sistema immunitari del cos. Una activa la funció que fa aquest sistema mentre que l’altre la suprimeix.
Cultiu: a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs.
A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats.

07 de juny 2011

Festa La Lira

Ahir es va fer la Festa dels Cantaires de L'Orfeó La Lira i es va portar a terme un homenatge a l'Antoni de la Riva, president de l'Orfeó durant molts anys i que ara no ens pot acompanyar en les cantades. La seva dona, la Núria, el va acompanyar en tot moment. Va ser una festa de germanor i d'alegria i tots la vam gaudir molt amb les actuacions de la Glòria, el Wences, el Joan, la Dolors i la Teresa, els acudits de la Mercè i la guitarra del Pep i el grup Fabba que ens van delectar amb un concert de rock.
Ah!, i el menjar, superbò i per a tots els gustos!! L'any vinent ho repetirem!!!
L'Orfeó La Lira és una massa coral d'uns 50 cantaires dirigits pel Carles Grèvol. i fundada el 1977. El repertori és extens i abraça diferents estils, des de cançons tradicionals catalanes fins a cançons del Renaixement i Sardanes, cançons d'autors catalans i nadales. La seu social és a l'entranyable barri de Sant Andreu de Barcelona. Ha portat les seves cançons per tota la geografia catalana, l'estat espanyol i l'estranger. Ha cantat a l'Ajuntament i ha participat en actes institucionals de la Generalitat de Catalunya.
Ara ens estem preparant per anar a la Provença, el cap de setmana de Pasqua. Esperem fer unes bones cantades i passar-ho molt bé; les ganes i l'esforç de tots hi és!

01 de juny 2011

Records de Badalona


http://www.youtube.com/watch?v=dxwVWQIJ7W4&feature=share

Està igual però amb les palmeres una mica més crescudetes, menys barques per no dir que no en queda quasi cap, més gent a la platja i menys restaurants i "xiringuitus", però segueix passant el tren, encara que el seu xiulet ja no assenyala el temps que farà: pitava d'una manera especial quan havia de ploure! Continua sent un lloc per anar a passejar i dels pocs llocs que es poden ensenyar de la ciutat. De joves feiem "rambles" passejant de punta a punta amb una paperina de paper d'estrassa amb les patates fregides comprades al Marisa; les noies miravem els nois i els nois a les noies amb aquell mig somriure entre vergonyós i tímid i arribavem a casa dient-nos: m'ha mirat!!
Els diumenges al matí, sardanes i les tardes d'estiu una orxata del Filloll, que també ha deixat de ser, on ara hi ha un Burguer
Però els nens continuen jugant a la Rambla i l'endemà de Reis estrenen les bicis i els patins. Records d'una Badalona passada i que entre tots hem d'anar renovant i construint.