SRI LANKA I

 Sri Lanka és un nom que convida a somiar. No en va, es va canviar l'antiga Ceilán per Sri Lanka, més poètic, més oriental, amb més aromes, com els que traspuen d'aquesta illa verda i gemada, amb una vegetació exuberant i amb una població sempre disposada a somriure al vianant que passa pel seu costat.

Una petita volta et dóna idea de com pot ser de diferent i a la vegada igual la vida d'altres llocs remots i allunyats dels nostres hàbits i els nostres esquemes. Un viatge és un aprenentatge.

I, aquesta vegada, n'hem fet forces d'aprenentatges! Organitzat per la Carme —una remeiera i entesa en plantes i cremes naturals, com un viatge-taller— ens hem aplegat catorze catalans i dos bascos en una experiència i un recorregut admirables, així com en unes vivències de tots plegats que recordarem molt de temps.

Sri Lanka recorda molt la Índia: un mateix estil de vida, però, jo crec, una mica més "ordenat" o així m'ho ha semblat tot i que ja uns anys que vaig anar a la Índia. La seva proximitat a aquell país ha fet que se l'anomenés "la llàgrima de la Índia". Conserva, encara, estils de vida anglesa: cases colonials i uniformes de les criatures que van a escola: tots blancs amb corbates diferenciades de colors segons cada escola. Semblen feliços els nens i nenes d'Sri Lanka, sempre a punt per posar-se davant d'una càmera, sempre saludant amb un good morning, o mirant de lluny, amb aquells ullassos, i fent el gest amb la mà. Destaquen en el paisatge verd, amb el vestit blanc i la pell morena!

La natura és generosa a Sri Lanka. Olors d'espècies per tot arreu; la terra ja s'ha impregnat de tots els aromes: te, pebre, canyella, cacau, claus, coriandre, vainilla, curri...

Hem començat la ruta a Negombo, situat al nord de Colombo, la capital de l'illa, i hem seguit l'itinerari de monestirs i coves dedicats a Buda. De fet, cada poble i llogarret té una imatge o un altar de Buda. Són religiosos, o espirituals, o agraïts a la creació. Fantàstiques les coves del Temple de Dambulla amb 153 escultures de Buda, i estàtues de reis, de déus i deesses. A la primera cova, una estàtua de Buda ajagut de catorze metres de llargada.

Són un element destacable de l'illa, els seus temples, amb uns Budes amatents sempre a la pregària dels fidels, a la corrua d'escoles, nens i nenes vestides de blanc que hi accedeixen i a la fe de la gent que peregrina per les estances dels temples oferint flors —frangipanni, flor de lotus, jasmí, nenúfars— i ajuntant les mans amb devoció.

A Anuradhapura, les gegantines Dàgobes i la figuera sagrada (Bo en cingalès) més antiga del món, amb més de dos mil tres-cents anys d'antiguitat ens han fet sentir petits.

Emocionant la visita al Temple de la Dent de Buda, un dels més importants de l'illa. Les ofrenes i el fervor de la gent ens han corprès. I hi hem fet també la nostra d'ofrena: uns llaços grocs i una pancarta demanant la llibertat per als presos polítics de Catalunya i unes oracions del lama en una de les capelles tot pregant per a la bona solució del nostre país.
Impressionant la fortalesa de Sigiriya, construïda al segle IV per un rei que volia aïllar-se del món i, després d'assassinar al pare i al germà es va recloure dalt d'un roc enorme per a que ningú el pogués atacar. La culpabilitat ens fa fer coses impensables: el rei es va refugiar dalt de tot d'una immensa roca, tenia un estany amb les concubines banyant-se davant d'ell i tota la selva als seus peus; llàstima que si volia sortir havia de baixar uns 900 esglaons per la paret del rocam i, naturalment, tornar-los a pujar si anaven mal dades! Hem pujat tots les 900 escales que hi ha i hem dinat a dalt de tot admirant la selva, també als nostres peus.

Però no només hem vist temples. Ens hem fet el càrrec de com viuen i de com vivien els cingalesos tot visitant alguna casa de camp on hi hem arribat amb carros tirats per bous i on ens han convidat a provar el seu menjar i el seu beure fets amb el sempre present coco.

De tornada, un passeig relaxant amb barca i una correguda amb el tu-tu, el taxi nacional!