És relaxant passejar-se per Barcelona un dia d'hivern amb el sol que t'escalfa. Ja sigui caminant o anant amb bicicleta.
Heu provat de passejar aixecant la vista cap amunt?
Els "homes" sempre han volgut conquerir el cel, enlairar-se, volar, tocar els núvols. I, tot i que aquest és un país petit, una mica miniatura, també hem tingut aquestes pretensions. Els edificis es retallen en el blau del cel o juguen amb els núvols. Els podeu observar mirant de cara o de perfil, veure com s'aixequen des d'una base o com assenyalen amb la punta cap a l'horitzó. Com poden ser macisos o semblen de paper de fumar. Com s'emmirallen els uns als altres i competeixen entre si. Com el joc de miralls i vidres fan passar la llum i reflecteixen formes sinuoses que transformen les línies rectes en angles sinuosos.
I, quan estan acompanyats per arbres i vegetació, ofereixen un contrast entre la natura i els elements com el ciment o el ferro; tant si és amb les branques nues de l'hivern com si estan acomboiats per les fulles que intenten brotar dels arbres primaverals o tapats pel fullam de l'estiu i juganers amb els colors de tardor.
I què dir del contrast que fan els edificis moderns amb edificis antics, fins i tot modernistes?
El passeig que s'enceta a Badalona i travessa les tres xemeneies de Sant Adrià i continua cap al Museu de Ciències Naturals, el Museu Blau, i acaba, si voleu, al terme del Port de Barcelona amb la torre Mapfre i l'hotel Ars, us dóna ocasió d'observar aquests fenòmens. Així i tot, no deixeu escapar una llambregada cap a mar: les veles, els vaixells de càrrega que van a port, els surfistes jugant amb les poques ones del Mediterrà; els ciclistes, els que corren i els que caminen; els que passegen el gos o la canalla, o la zona habilitada de "pilotamà" (handbol,balonmano) sobre l'arena, confereixen un joc de plaers i una animació que potser no es veu a New York. I tot això acompanyat dels "xiringuitos" a peu de platja, buits a segons quines hores, però que et transporten a les paelles de marisc i als calamars o les gambes a la planxa. Un bullici tot plegat!
El camí de tornada és una mica més complicat; és més tard i la gent ha sortit en massa. Cal esquivar bicicletes que et vénen de cara pedalant com esperitats, gent que corre sense mirar on trepitja, patinadors que ocupen tot el tram i monopatins que es fan els amos de la calçada. El paisatge canvia, la perspectiva és una altra i pedales amb una bicicleta de ciutat mirant on poses els ulls més que els pedals!
Travesses el delta del Besòs pedalant paral·lel amb el Tram i el tren fins a l'estació de Sant Adrià; deixes enrere els ànecs i les gavines que remuntaran el riu, sents, encalçant-te, els cotxes que et van darrere pel port de Badalona, continues pel carrer Eduard Maristany, antigament de les fàbriques grises i brutes i fas pam i pipa al Bòrax per tants anys de nervis i tràfecs; segueixes com pots pel passeig marítim sense barques i entres als carrers de Casagemes amb l'aire a la cara.
I quan arribes a casa, satisfeta de la passejada, et dius que hi tornaràs.