Dones

 Ara que sembla que reivindiquem les dones, ni que sigui una setmana l'any (sempre he trobat dubtós, superficial i forçat dedicar un dia o una setmana a un tema o una reivindicació, per allò que, de fet, ho oblidem la resta de dies de l'any), m'ha fet pensar i adonar-me del gran buit que tenim la meva generació sobre persones, dones i homes, que van arribar a ser escriptores, poetes, historiadores, científiques, pedagogues, compositores...

Palmira Jaquetti

Descobreixo pel diari (El Punt-Avui, 3,03,2020) que enguany se celebrarà l'any Palmira Jaquetti, una desconeguda per a mi. Poeta, pedagoga i compositora, que va realitzar una tasca de recuperació de cançons. Unes 10.000 mil (!) cançons populars en visites que va fer per diferents comarques del nord de Catalunya i que es van publicar al Cançoner Popular de Catalunya. Aviat està dit, 10.000 cançons entre el 1925 i el 1940, recuperant-ne la música! Va ser catedràtica de literatura i va escriure poesia i va donar classes en un institut. Morí el 1963 en un accident de cotxe. No fa pas tant d'això! El 1963 jo tenia nou anys i començava l'ingrés de batxillerat i em vaig dedicar al de lletres. Palmira Jaquetti no me la vaig trobar mai ni al batxillerat de lletres, ni als meus estudis musicals ni a la carrera de Pedagogia de la Universitat!

Lluïsa Vidal

Pepita Teixidor

Ja fa un temps, vaig descobrir Lluïsa Vidal, pintora, en un llibret de vell que vaig comprar a la Fira de llibres de Barcelona. La Lluïsa Vidal ha tingut una mica més de sort, fa algun any es va fer una exposició de les seves pintures, si no recordo malament al MNAC.

I tantes d'altres! Tot i que, de fet, si us dediqueu a buscar per Internet, les dones que us surten als  llistats de literates, artistes, esportistes, científiques... estan mig desdibuixades en un no acabar de noms masculins de grans homes. Destaquen les reines i princeses de l'època medieval i les bruixes.
Només fixant-nos en Catalunya en descobrim algunes de les que, almenys jo, no en sabia gaire cosa.

Carme Karr

Carme Karr (1865-1943), periodista, escriptora, promotora del feminisme de principis del segle XX, musicòloga i publicista.
Elvira Guasch i Font (1906-1990), compositora de diverses sardanes, mestra i cantant.

Antònia Salvà

Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907) que escrivia amb el pseudònim Maria de Bell-lloc, fou una escriptora de la Renaixença catalana que col·laborà en diverses revistes de l'època.
Maria Antònia Salvà Ripoll (1869-1958) poeta i traductora mallorquina, considerada la primera poeta moderna en llengua catalana.
Pepita Teixidor, que fins i tot té un monument a Barcelona, al Parc de la Ciutadella. Pintora d'aquarel·la i de flors, contemporània de Santiago Rusiñol i Ramon Casas.

Pilar Maspons

Anna Maria Martínez Sagi que mostrà interès tant per la literatura com per l'esport. En aquest àmbit, va ser una de les primeres sòcies del Club Femení d'Esports fundat el 1928 per Teresa Torrents i Anna Murià. El 1931 va participar en el primer Campionat Femení d'Atletisme i va proclamar-se campiona nacional de llançament de javelina; esquiava a La Molina, era sòcia del Reial Club de Tenis, arbitrava partits de bàsquet i a l'estiu practicava rem.

Teresa Claramunt

Teresa Claramunt, dirigent anarcosindicalista que va participar en la vaga de 1883 reivindicant la jornada de 10 hores, fou detinguda el 1896, colpejada brutalment i confinada a Anglaterra fins al 1898. Detinguda després dels Fets de la Setmana Tràgica i confinada a Saragossa.
Sense oblidar les dones que s'han dedicat a les ciències, en temps més actuals, com la geòloga Carmina Virgili, l'astrònoma i matemàtica Concepció Català i Poch, o la botànica Maria Àngels Cardona.

Anna Maria Martínez

Sí que hi va haver dones que han estat reconegudes a partir de la segona meitat del segle XX com Margarida Xingu, Mercè Rodoreda, Frederica Montseny,  Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Anna Murià, Rosa Sensat i la seva filla Angeleta Ferrer, en alguna mesura Aurora Bertrana, a l'ombra del seu pare o Maria Mercè Marçal, poetessa lleidatana...
Algunes van haver de signar els seus escrits amb pseudònim masculí com Caterina Albert/Víctor Català, però de fa uns anys que es publiquen les seves obres; en canvi, d'altres, han estat més silenciades.

Caterina Albert

De gent silenciada, ignorada o proscrita n'hi ha hagut tant en el món masculí com en el femení; tanmateix, les dones han estat més anul·lades en un món d'homes en el que han hagut de lluitar amb la família, amb els poders fàctics o amb la societat en general per a ser reconegudes. I a nosaltres, infants nascuts la segona meitat del segle XX, ens han passat absolutament ignorades.

La Guerra Civil va fer alguna cosa més que enfrontar dues Espanyes, alguna cosa més que estroncar la vida de molts dels que van lluitar, va estroncar el futur d'unes persones, d'una cultura, d'una història i d'un país; i es va negar als que no la vam viure, el coneixement.
Però no només ha estat culpa de "la guerra" i posterior dictadura espanyola. La història més enllà del segle XX ens parla de dones que van destacar al costat de grans homes, que "van posar els punts sobre les i" per dir-ho de manera planera: Ermessenda de Carcassona, Elisenda de Montcada, Violant de Bar, Guinedilda de Cerdanya o Aurembiaix d'Urgell.
Segur que en coneixeu alguna, però totes?
Us recomano el treball publicat per la badalonina Agnès Rotger, "Elles! 65 dones oblidades de la història", Institut català de les Dones. L'article de Genís Sinca publicat a l'Ara "18 dones invisibles de la nostra història". I la publicació de l'Institut Català de les Dones "Moments històrics de les dones a Catalunya".