Narcís

NARCÍS (Naecissus dubius)

 

Eco i Narcís

Narcís era un noi preciós, fill de Cefis i de la nimfa Liriope. Quan va néixer, l’endeví Tiresías va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, i així la seva mare Liriope va evitar sempre els miralls i altres objectes en els quals es podia reflectir. Narcís va créixer sense ser conscient de la seva bellesa. Passejava llargues estones sol i un dia va arribar a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar però no s’atrevia a acostar-se i parlar amb ell. A Narcís li va agradar molt aquella ruta i la va repetir molts dies. Nemèsis era una deesa i en veure que Eco estava enamorada de Narcís, va fer que aquest tingués set i s'costés  a un riu a beure aigua. El jove va veure la seva pròpia imatge reflectida en l'aigua i va morir ofegat. Del seu cos ja mort va néixer una flor la qual ara s'anomena Narcís. 

Narcís és un personatge marcat pel seu destí. La seva bellesa va ser objecte de passió entre donzelles i nimfes, però Narcís només s'estimava a si mateix. I va ser castigat: es va enamorar del seu reflex en les aigües d'un llac. Insensible ja a la resta del món, es va deixar morir, inclinat sobre la seva imatge.

Metamorfosis, Ovidi