Plaer d'avorriment

Hem creat una societat on sembla que està prohibit avorrir-se. I jo reivindico el plaer de l'avorriment.

Aquests dies que hem d'estar confinats a casa plouen propostes de diferents entitats sobre què has de fer i oferint des de concerts de música, a jocs online, lectures, obres de teatre per youtube, receptes de cuina, jocs de taula, exercicis gimnàstics i informacions a dojo sobre malalties i virus per a què sàpigues que fer a casa!

De moment, encara no et diuen què has de començar a netejar.

Sembla que, en la societat d'avui, hem de fer el que s'entén per activitat les 24 hores del dia. Si s'està parat, és que estàs sol i t'avorreixes, perquè els dos conceptes s'acostumen a associar: solitud vol dir avorriment; avorriment vol dir que no tens res o ningú. Cal fer festes, sopars, dinars, esmorzars o berenars amb gent sempre; cal passejar, caminar, fer esport, anar de viatges o a visitar llocs i museus, cal moure's en companyia i sobretot, cal moure's.

Cal veure coses que es moguin a més a més: imatges de televisió, jocs de "marcianitus", pel·lícules d'acció de lladres i serenos i policies, molts policies. I quan se n'acaba una, començar de seguit una altra encara que estiguis assegut al sofà.

Els infants se'ls ha d'entretenir contínuament: jocs, vídeos, classes de música i d'idiomes quan surten d'escola i activitat, sobretot activitat.

Estem creant una societat sobreactivada, hiperactiva i al qui no compleix aquestes premisses se'l titlla de solitari, inhibit, poc solidari, autista o que va a la seva.

Segons el diccionari de la llengua catalana, avorrir-se:

avorriment n. m.

1. Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d'una cosa que no interessa: quin avorriment, en aquesta pel·lícula no passa res!sin: ensopiment,  tedi
2. Sentiment de rebuig o de repugnància exagerada envers algú o alguna cosa: les feines domèstiques em provoquen avorriment.sin: aversió,  avorrició 

ensopiment n. m.
Estat de la persona que està com mig adormida i amb el cap poc clar: hi ha malalties que provoquen un gran ensopiment.

tedi n. m. Molèstia causada per la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa: jugaven a cartes per evitar el tedi de les tardes d'estiu.

Si llegim bé les definicions, avorrir-se és fer una rutina d'una cosa que no interessa, un rebuig exagerat cap a algú que no ens interessa. M'avorreixo perquè sempre faig el mateix i no m'aporta cap motivació.

No implica que hagis d'estar parat o sense uns estímuls constants.

Jo crec que és bo avorrir-se una mica, descansa la ment —i amb això no vull dir que hàgim de fer necessàriament meditació o reflexió filosòfica—, deixes descansar una mica la sobrecàrrega d'estímuls, et permets un temps i un espai per a tu i pots estar fent coses igualment.

Que avorrit, oi?, anar a la muntanya a caminar tot sol! Doncs, no necessàriament; et permet contemplar el paisatge, els arbres, les flors, observar les petites coses i tornar amb energia renovada.

Que avorrit, oi?, quedar-se a casa sense sortir? No saps que fer! Doncs si, pots fer coses, cadascú les que el motiven més o pots estar assegut mirant per la finestra del carrer, o mirant la pantalla en negre del televisor apagat i deixar la ment en blanc una estona.

Als infants els hauríem de deixar avorrir una mica també. Segur que s'inventen noves situacions. 

L'avorriment pot promoure la creativitat, pot fer volar la imaginació, pot encarar-te a tu mateixa, o pot dir, senzillament, no fer res, que també és bo. Si més no, et posa en situació de pensar per tu mateixa sense que ho facin els altres per tu.

Però en aquesta societat en la qual els poders polítics primer sembla que hagin de vetllar les vint-i-quatre hores del dia els set dies de la setmana dels trenta dies del mes en un equivocat deure, crec jo, de "protegir-te la vida personal", és molt difícil gaudir del plaer d'avorrir-se, en definitiva, de pensar per un mateix.

Un cop acabat aquest escrit, he trobat una entrevista feta a la Vanguardia el vint-i-dos de juny del 2017 a Sandy Mann, psicòloga anglesa, arran del seu llibre "L'art de saber avorrir-se", traduït al castellà, on veig que defensa l'avorriment en els mateixos termes exposats.

Hi ha una frase que m'encanta: "La humanitat va progressar gràcies a l'avorriment".