Sant Joan

Sant Joan.
Records d'ahir i de sempre.

Espetecs pels carrers: "sevetes", trons, correcames, rasca-parets, bengales. Fogueres en la nit xafogosa d'estiu, saltades pels joves dels pobles. Porteu-me un tros de fusta per cremar, a la recerca de mobles vells que després van ser pals i palets i ara ja són extingits del tot.

Revetlles a ciutat, dins de cases i fora les terrasses, amb el final de festa a la platja pel primer bany de la temporada. Coca i xampany i revetlles i balls populars amb els primers enamoraments d'un estiu encetat: mirades dissimulades i assegudes a les cadires plegables perquè no em ve a buscar ningú per ballar i alçar-se quan els balls són de grup i en filera recorrent el local d'una punta a l'altra. Esperances d'una vida que a penes comença i records d'una vida que ja acaba.

Nits a muntanya recollint herbes: farigola, romaní, menta, alfàbrega, pericó, orenga i poniol. I escoltar el silenci acompanyada de la foscor i de les aus nocturnes: de tant en tant, el crit d'un xut o d'una òliba i el volar silenciós del rat-penat.I cantar sota el cel estrellat a les escales de l'església de Timoneda o al banc de pedra de Cal Julià.

                                           Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

per tants focs que es van alçant.

L'aufàbrega escabellada
es un encenser violent
que al llençar la flaira enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
are que'ls focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

Pujada al Canigó i acampada a Vernet amb una canadenca amb els amics excursionistes que ja no hi són. I rebuda de la Flama a pobles i ciutats en la que vol ser la gran festa dels Països Catalans. Pujada a Núria amb la foguera encesa a la Cabana dels Pastors i llençant teies al llac per a fer una nit més clara.
I les festes tradicionals a Les, Isil, Boí, Durro..., esperant els homes i dones que baixen de la muntanya amb les teies per encendre la foguera i ballar al seu voltant, tradició no perduda dels pobles del Pirineu.

Concerts de Festa Major, de missa concelebrada de dotze, a Montgat.

Anades a cases dels amics a sopar i xerrar enmig dels sorolls de la ciutat.

O estar-se a casa i passar una mica de l'eixelebrament d'aquesta diada.

I pensar que ja ha passat mig any i bona part de mitja vida, que tot recomença i tot acaba i sentir-se una mica nostàlgica i un pèl emocionada per tan viatge recorregut i tan que se'n vol fer encara