Can Massot. Darnius

Can Massot, una casa de turisme rural a Darnius. Però dir això és poc i és no fer honor al que representa Can Massot a la zona. Simbolitza una història, la de les masies catalanes, la de les persones que hi van viure al llarg dels segles i de les que se’n té referència, la de les persones que avui en dia, malden per tirar-les endavant conservant-ne l'ambient, la idiosincràsia, el sentiment i les vivències. Això darrer és el que fa la família actual, la família Llosa, que tira endavant Can Massot amb estimació pel que representa i ha representat la casa.

Can Massot és  més que una casa de turisme rural. És la història de la família Massot al llarg dels segles i és,  també, la història de la família que actualment hi viu. Les cases s'impregnen de la personalitat dels seus estadants. Les persones traspuen la història de les seves parets en un tot compenetrat. On comença una història i n'acaba una altra? Qui té més cura de la masia i del que representa i ha representat?

La vida de Can Massot comença segles enrere. A Darnius, un poble de l'Alt Empordà, a les Alberes, rodejat de muntanyes i alzines suredes. Un pantà, el de Darnius-Boadella; uns miradors, el de la Tortuga i el del Sentinella; un riu, el Ricardell, quasi sec; una frontera amb el Vallespir, tan a prop i tan lluny en moltes èpoques; uns camps d'oliveres, poques; uns boscos d'alzines suredes, molts; unes històries de carlins amb raptes i rescats no consumats i uns assassinats fets pels trabucaires del segle XIX. Unes històries que formen part de la nostra història, la del país i la de la meva família.

Situem un punt d'origen a l'atzar: Antoni Massot i Estrada. Més que res perquè hi ha una placa amb el seu nom al cancell de la masia, 1766. Un dels fills, en Rafel Massot Guinart es casa amb la Gertrudis VehÍ (Bahí) Nouvilas i tenen varios fills: en Josep Massot Vehí, que es casà tres vegades: amb la Francisca Pi, amb la Rita Batlle i amb la Francisca Soler. Amb la Francisca Soler de la Plana (natural de Manresa) tenen el Joan Masot Soler, raptat i assassinat pels trabucaires el 1845 quan viatjava amb diligència de Darnius cap a Barcelona. Un fet poc conegut però molt recordat a Darnius i a la família Massot. La mare, la Francisca Soler, vídua Massot, no pogué pagar el rescat que en demanaven i els trabucaires assassinaren el fill en una cova a prop del Bassegoda, després de tallar-li dues orelles i maltractar-lo. Aquests mateixos trabucaires foren jutjats i penjats el 1846. 

A més a més del Josep Massot Vehí (o Bahí, segons les fonts)., el matrimoni Rafel i Gertrudis, tingueren altres fills: la Caterina, la Joaquima i la Teresa. Fixem-nos en la Joaquima, la besàvia del meu besavi! La Joaquima es va casar amb un coronel important de les tropes carlistes, en Joan Savalls Badeia (o Barella), natural de La Pera, un petit poble del Baix Empordà on encara hi trobareu el Mas Savalls. Alt i Baix Empordà units pels vincles de casament. I aquí comença la història més coneguda dels Savalls i dels Massot, la història que ens explica els aconteixements, les anècdotes, els objectius i el desenllaç del carlisme, representat per un dels seus fills més famós, tot i que no fou l'únic que participà en les guerres: en Francesc Savalls Massot, general de les tropes carlistes ben conegut a tots els llibres d'història i, per pocs mesos, president de la Generalitat de Catalunya, en els seus temps com a Diputació General de Catalunya. 

No tan famosos, els seus germans, alguns d'ells també presents als camps de batalla (en Pere i en Narcís i els mateixos fills d'en Francesc, casat amb l'Antoniette i que acabà els seus dies regentant una bodega de vins a Niça). I les germanes, dones que sempre queden amagades i vés a saber si amb més temple que els homes! La germana més gran, la Caterina Savalls i Massot, avantpassada meva amb tots els honors! Es casà amb en Josep Puigrubí, sembla ser natural de Torelló i del que no en puc seguir el rastre, pare de la meva rebesàvia (Dolors Puigrubí Savalls), nascuda a Toló, França, mare del meu besavi (Joan Bausà Puigrubí) que emigrà a Mèxic als últims anys del segle XIX i on tingué la meva àvia, la Dolors Bausà Rabassa, mare de la meva mare, la Montserrat Fornaguera Bausà. I així arribem fins a mi! Ja veieu, una corrua de dones valentes, segur, sofertes, segur també.

Per mi Can Massot és aquest lligam amb el passat, un orgull de masia de les que diuen que fou una de les cinquanta masies més riques del seu temps —mira on hem anat a parar!—, la cinquantena, però! Conservada i estimada per la família Llosa que la comprà al seu temps a la família Massot (o el que en quedava de la família, molts d'ells exiliats). Un avantpassat coronel (el Joan Savalls Badeia), un avantpassat general, baró de Vidrà i Marquès d'Alpens (Francesc Savalls Massot), que farda molt. Un avantpassat assassinat en una cova del Bassegoda (Joan Massot Soler), que emociona i unes quantes anècdotes que fan història.

Ara Can Massot forma part del present: la font de Can Massot i la plàtana més grossa de Catalunya dins el seu terme  —un exemplar magnífic d'arbre— un hort, una casa, uns gossos i una història viva, un acolliment calorós i sincer per part de tota una família, el matrimoni i els tres fills. Un descans, un centre de caminades per les Alberes, un pantà, una creu del carlí, i uns pobles molt a prop del Nord de Catalunya. Uns santuaris —La Salut de Terrades i les Salines—, uns castells com el de Mont-Roig, unes ermites encimbellades dalt d'una cresta com la de Santa Magdalena, uns búnquers entre garrigues, unes alzines suredes, uns camins aixaragallats i uns boscos per passejar amb tota la tranquil·litat d'uns dies de descans i un vent tramuntanal que bufa gairebé sempre per treure'ns de sobre la sensació de calor.

No dubteu en fer-hi una estada! La casa de turisme rural Can Massot i els seus propietaris us rebran amb els braços oberts i un bon esmorzar!

Recorreu els seus camins, les seves fonts i rierols, pugeu als miradors i passegeu pels pobles del voltant. Llegiu i deixeu volar la imaginació amb els bandolers, els trabucaires i la vida de la gent de segles enrere. Penseu en el futur i visqueu el present!