Serra de Miramar

Una serra poc coneguda que alguns confonen amb la Serra de Marina. Una serra que parteix Valls de Montblanc; l'Alt Camp de la Conca de Barberà. Serra modesta amb un cim dels catalogats com a 100 cims per fer des de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: La Cogulla de 786 metres d'altitud.

L'itinerari s'inicia a Lilla un poble petit que deu la seva fama al coll que travessa les dues comarques esmentades. Una curiositat històrica a Lilla: el 978, fou el blanc del primer atac d'Almansor contra el comtat de Barcelona, quan de retorn d'una expedició al Regne de Navarra, atacà el castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla. Ara els seus carrers estan tranquils d'escaramusses i formen un nucli agrupat al voltant de la seva església i petita plaça major.

Enfilem cap al Coll de Lilla i ens desviem per anar fins el Coll de Lilla "vell", o sigui, aquell pel que travessaren els romans seguint la Via Augusta i que fou de pas obligat fins a fer la carretera ampla que passa per més amunt i que identifiquem avui en dia com el coll originari sense ser-ho. Des d'aquí s'albira l'Alt Camp amb Valls al seu dessota. Un cotxe cremat i rovellat hi reposa des de no es deu saber quan; no creiem pas que sigui una quadriga deixada pels romans!

Cal tornar un xic enrere i acabar de pujar fins el coll modern i travessar-lo amb força compte, ja que les quadrigues modernes passen rabent. A l'altra banda puja un corriol pedregós i relliscós amb fort pendent, sortejant garrics, màquies i brolles que priven en molts moments de fermar els pals. Una vegetació representativa del  clima mediterrani amb alzinars, pinars i algun roure. Un cop dalt, hem fet cim! La Cogulla està tota ella ocupada per antenes que arriben a amagar una mica la creu de Miramar. Vistes panoràmiques per la plana de la Conca de Barberà i per l'Alt Camp. Un petit mos sense bellugar-nos gaire entre el poc espai que deixen les antenes i acabem de baixar les escales fins la pista de terra.

Descendim un tram de pista en direcció al Tossal Gros. El descens que el nostre guia ens fa fer no deixa de ser divertit i... agosarat! Talment unes muntanyes russes baixem tres trams de fort pendent separats per un breu tram de descans entre elles. Clavem pals, ulls a terra, busquem marges que ens permetin no relliscar, concentració tota. Arribem a la cruïlla de camins satisfets i satisfetes: ningú ha caigut, ningú ha relliscat. Final feliç i sensació que som uns sèniors experimentats, valents i amb anys d'experiència al darrere pujant i baixant muntanyes. 

Des d'aquesta cruïlla de L'Alzina Grossa, cal dirigir-se cap al coll de Prenafeta ja amb un caminar més tranquil tot i els desnivells. El Coll de Prenafeta, amb 674 metres d'altitud, és un coll de muntanya dins el terme municipal de Figuerola del Camp; es troba a llevant de la Serra Carbonària i al sud-est del Tossal Gros que s'alça al nostre davant amb la seva forma característica donant la sensació que apunta al cel. Hi passa el camí ral de Montblanc i el GR 7 entre Prenafeta i Figuerola

El coll ens serveix per apalancar-nos a dinar i reposar una estona i per fer una reunió de grup presencial i sense mascaretes conservant les distàncies. Hi exposem les ganes de fer més sortides, de tota mena i per a tots els gustos, projectes i dificultats, queixes i satisfaccions, sempre tenint en compte la globalitat de grup: els que estem aquí i els companys que avui són al Puig Sistra. Aclarim dubtes, desfem malentesos, que en grups grans sempre n'hi ha, i, sobretot, constatem que tothom té ganes de seguir pertanyent al grup del dijous.

 

Tornem enrere cap al coll de Lilla per pistes assolellades, amb alguna farinera ben desenvolupada i arribem al poble de Lilla per finalitzar l'itinerari. Encara continuarem una mica més la trobada a la terrassa del Casal de Montblanc abans d'agafar els cotxes per tornar a casa.