Darnius i els seus voltants

Les Alberes són plenes d'alzines suredes, troncs vermellosos descarnats per fer-ne taps de suro i d'altres utilitats. Les Alberes són muntanyes frontereres, immensitat de boscos i camins aixaragallats, uns solcs profunds fets pel tipus de sòl, per l'erosió i per les motos que hi circulen. Una estora de fulles seques i troncs vells, uns quants bolets —no gaires, que no ha plogut—, cireres d'arboç i garric. Masos dispersos i molt de verd. Tot plegat molt boscós. Em diuen que temps enrere hi havia camps, i vinyes i oliveres i avui, tot és bosc i bosc. I penso que el suro tampoc és que doni tant. Algun propietari de Sant Jaume de Frontanyà, recordo que em deia, fa ja molts anys: "—Del bosc, no es pot viure". I potser tenia raó. Boscos embrossats, llenya segura, incendis. Sense ramats que ho netegin, sense camps de conreu... Tant que ens agraden els boscos a la gent de ciutat! Però, tot és mesura.

Darnius reposa als peus de les Alberes i els boscos en un tranquil feinejar. A mig camí per arribar a Maçanet de Cabrenys i al Vallespir, on el primer que trobeu és la magnífica església de Costoja. Amb dos santuaris pels voltants que s'alcen per damunt del pantà de Darnius-Boadella on s'hi emmiralla, també, la petita ermita de Santa Magdalena dalt d'un espadat. Amb castells enrunats i rius secs a hores d'ara. A pocs quilòmetres dels camins d'exili i d'una terra que ha estat sempre germana.

Hi ha un itinerari que es pot seguir per adonar-se'n de la tranquil·litat que traspua el paisatge. Sortiu de Darnius caminant pel bosc de suredes cap al Mas de les Planes, un mas abandonat que encara conserva el seu atractiu. Tot remuntant la vall s'arriba a una bifurcació on prenem el camí de la dreta que aviat es converteix en un corriol que va pujant fins a tornar-se a convertir en pista transitable. Al cap de poc s'arriba al Dolmen del Mas del Puig de Caneres, en una esplanada flanquejat per un altiu xiprer. Molt ben conservat, pertany al neolític mitjà, datat cap a l'any 3.500 aC i descobert l'any 1894. És el més occidental de tots els monuments megalítics de Les Salines i l'Albera.
Deixem el dolmen i travessem el bosc d'alzines per anar a trobar la pista que ens porta a l'ermita Sant Esteve del Llop en un paratge dominat per la masia de Sant Esteve del Llop. "Segons Monsalvatge l'ermita havia estat propietat dels templers, i anteriorment, durant el segle xiv, priorat benedictí dependent de Sant Genís de Fontanes. Malgrat aquesta hipòtesi el temple apareix en els nomenclàtors del segle XIV com senzilla capella sufragània de la parroquial de Darnius (capella Sancti Stephani de Careriis, in parrochia Sancte Marie de Darnicibus), el qual invalida la idea que es tractava d'un priorat". Dades de Viquipèdia. Un lloc molt agradable d'anar.

Agafem tot seguit el camí torrentera que surt de Sant Esteve i anem pujant entre solcs, pedruscall i mates de garric. Sort tenim que avui fa un dia ennuvolat i la calor del sol no es deixa sentir tant! El paisatge agrest. Un cop dalt la carena les vistes són espectaculars tot recorrent el Serrat del Sentinella i passat per sota el Puig Castellar. Carenes de muntanyes pel nord i pel sud, arbrades, amb un aire net i rocs per triar i per anar vigilant on es posen els peus..
El camí baixa i torna a pujar per arribar al mirador de la Tortuga. Si mireu cap al mirador des de Darnius ben bé veure el cap i la closca d'una tortuga. Des d'aquí, trepitjat el que seria la closca, no en fa tant l'efecte, però les vistes valen la pena la pujada. Sota els nostres peus el pantà de Boadella, llarg i estirat fent diferents racons i meandres; al cingle de davant, l'ermita de Santa Magdalena a la que s'hi puja des del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades i a l'esquerra el poble de Darnius, amb el serrat que li fa de sentinella. Prenem aire i sadollem la vista i baixem per un petit corriol entre pedres i alzines fins a arribar al següent mirador, el del Serrat del Sentinella.

Les vistes són similars, però podem saber els pics que s'aixequen al voltant gràcies a un planell indicador que li dóna la volta. Des d'aquí es retorna còmodament cap a Darnius.

Si encara voleu allargar l'excursió, podeu acostar-vos al cementiri. Passat aquest, tot anant per la carretera cap al pantà, a mà esquerra, trobareu una curiositat que no està indicada: la creu del carlí. Marcada a terra, sembla que de tant en tant hi va gent que la marca i la va mantenint. Estem en antigues terres carlines i podeu aprofitar el temps sabent-ne una mica més de la història, els masos i els personatges d'un segle convuls que també demanà que retornessin els furs propis de Catalunya.

I si encara voleu allargar l'estada, aneu una mica més avall, en direcció al poble de Biure, deixeu el cotxe al Molí d'en Palau i enfileu-vos al castell de Mont-Roig. "Segons la llegenda el nom prové de la sang de la dama del castell i el seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella en un atac de gelosia. Ara bé, el nom segurament prové del fet que el terreny argilós dona tonalitats vermelloses tant a la muntanya com a les parets del castell, que aprofiten aquest material. El castell és visible des de molts punts de la contrada"

Entreu al petit búnquer que hi ha sota el castell, testimoni d'unes guerres que no són pas tan lluny com les carlines i baixeu per la pista de darrere fins al Mas Gallard per retornar pel camí del Ricardell, un passeig agraït per un riu que, en aquesta època no porta gens d'aigua.

Si encara en voleu més, i és bo que així sigui, continueu amb el cotxe en direcció a Biure i trenqueu a mà dreta cap al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades per admirar les vistes sobre el pantà de Boadella i menjar al restaurant. Després us podeu enfilar per un camí ombrívol i pedregós a l'ermita de la Magdalena situada dalt de l'espadat. Aneu amb compte, però si fa molt de vent, perquè, no ho dubteu,  estareu airejats pels quatre cantons. Unes vistes grandioses, un mar de muntanyes al vostre voltant, mireu on mireu.

I encara us recomano pujar fins al Santuari de Les Salines, un lloc de pau i solitud; i visitar els pobles d'Agullana i de Sant Llorenç de la Muga i el castell de Les Escaules i donar una volta pel pantà de Boadella i passejar per dins els boscos d'alzines suredes i...

Feu una sortida a Darnius, creieu-me! Us podeu allotjar a Can Massot i hi estareu com a casa. I viureu entre boscos d'alzines suredes en un ambient que convida a la calma, a la història i al suau passeig entre molsa i suros de pessebre.