Estiu

Mireu, que voleu que us digui!, per a mi, l'estiu es fa pesat. Ja sé que hi ha més hores de sol, la tarda s'allarga, les activitats es poden fer a l'aire lliure, es pot anar a la platja i a la muntanya... Però, parlem-ne!

Anar a la platja, amb el que suposa de calda sota un sol abrasador, enmig d'una gentada que vol córrer, jugar a pilota, tots a l'aigua al mateix moment, amb sorra per tot arreu, que la tovallola l'has d'estar posant bé cada vegada que t'aixeques o t'hi estires. Suat, escaldufat, amb uns nens que ploren o estan cansats o fan castells de sorra al costat o passen amb la pilota i els cau el gelat.

Jo que visc a dues cantonades de la platja a l'estiu no hi vaig pas. Torna a casa amb mal humor, tot encara per fer, enganxada per tot arreu. Oh! i encara bo que la sorra que tinc és ben granelluda i te l'espolses aviat; la dutxa plena de sorreta, els cabells i la pell plens de sal i de crema al cent per cent protectora del sol. I dic jo, si tant i tant ens hem de protegir, no podem inventar altres coses que no sigui aquest empastifament que ens deixa la pell llefiscosa, oliosa, on hi van a parar tots els mosquitets atrets per les seves bones olors? 

Però sí, podem dir que hem passat una bona estona perquè hem anat a la platja, que no a mar, que és el que toca en aquesta època.

M'agraden els pobles de costa a l'hivern, amb aquella marinada fresca que hi corre, amb els carrers tranquils, amb l'aigua jugant amb la sorra i la posta de sol reflectida en l'escuma; amb un llibre asseguda a les roques del Montgat o del Masnou, o agafant el tren fins a Premià i baixant a peu pel passeig,tranquil·lament, i arribar a la Rambla per fer un tallat en el sol que escalfa.

I la muntanya, em direu!

Ah! la muntanya! Amb l'herba cremada pel sol, groguenca i seca. La pujada és un esforç si no sou molt matiners; a la baixada aspires tota l'escalfor del terra que et puja fins les narius. Si et poses un barret, sues; si no te'l poses t'escaldufes el cap. No hi ha flors, tan sols mosquits i formigues voladores i has d'anar caminant amb una branca de pi per anar-te'ls traient del davant. Si obres el llibre se t'hi fiquen dins com si fossin ells que volen llegir, si veus un prat has d'anar alerta amb les cagarades de vaca tot i que cada vegada en queden menys. I atenció no us agafi una tempesta de tarda! Això si, si esteu en un poble de muntanya a la nit dormiu bé.

Sempre queda l'opció de viatjar tot i que cada vegada és més exposat: vagues d'avions, de pilots, d'agents de seguretat, de controladors i de cintes transportadores o de busos que us passegen per l'aeroport; vaga de taxis o de metros, o de RENFE o... de l'Alzina Graells! Gent per tot arreu, terrasses plenes, ciutats abarrotades, cues interminables per prendre una cervesa o per anar al lavabo. 

Si el turisme és de ciutats com Paris o Londres o Berlín o Barcelona no us dic res. Si aneu a algun país llunyà tothom ha tingut la mateixa pensada i si feu un trekking per l'Himalaia heu de demanar permís per passar. Si aneu de safari, pobres de vosaltres, més de cent jeeps perseguint un elefant exhaust o més de cinquanta llanxes albirant una balena perduda per l'oceà.

El remei, em direu, és quedar-se a casa. Doncs, no ho tinc tan clar!

Si viviu aprop de mar, com jo, la suada no us deixa en tot el dia. I s'ha d'anar a comprar arrossegant el carret i els peus; et fa mandra fer un passeig amb la calorada; et poses al pati i hi toca el sol de ple, a l'habitació del davant no hi corre l'aire..., passes a la dutxa dues o tres vegades al dia. I a més, pobres de vosaltres que se us acudeixi fer allò que heu deixat tot l'any pendent: endreçar golfes (impossible!), pintar la cuina o arreglar el quartet dels mals endreços, perquè, llavors, ja no sobreviureu. A les nits tomba cap aquí tomba cap allà i a la tele repeteixen els programes dels any noranta una i mil vegades.

Doncs, què es pot fer? La veritat és que no us ho sé dir pas. No aixecar-se tampoc és la solució!

El millor és que cadascú trii allò menys pesat per a un mateix, no bellugar-se gaire, posar-se en remull a la banyera, tenir alguna beguda ben fresca i anar xarrupant, sortir abans no surti el sol o bé quan ja hagi marxat, encara que l'enyoreu, meditar el sentit de la vida i esperar que passi aviat.

Bon estiu a tothom!